En tractar-se d'un moviment únic al món, les consultes sobre la independència que ja s'han celebrat a 461 municipis catalans -la meitat dels pobles del Principat- són un fenomen difícil de valorar i interpretar. Els polítics i mitjans de comunicació unionistes comparen les xifres de participació amb les de les eleccions convencionals, sense tenir en compte que el caràcter voluntari, no vinculant i no subvencionat dels referèndums no pot competir amb la maquinària de l'Estat a l'hora de mobilitzar la ciutadania. Per entendre millor el que signifiquen les consultes directe!cat ha entrevistat a Jordi Muñoz, politòleg i autor de l'estudi 'Votar independència' (pdf) sobre la participació en els referèndums.
Muñoz adverteix que la participació en les consultes no pot comparar-se a unes eleccions, ja que 'el més semblant a aquestes consultes seria una manifestació o qualsevol altre acte de protesta o acció col·lectiva'. Segons Muñoz, les diferències de participació entre els diversos municipis s'expliquen en un 70% dels casos per les característiques del municipi -nombre d'habitants, la composició política del consistori- mentre que en un 30% dels casos la participació final variarà segons la mobilització dels organitzadors.
En el cas de Girona el politòleg assegura que s'havia fet una projecció de vot del 14,9%, quan en realitat van passar per les urnes un 21,4% de la població censada fet que 'no s'ha de menysprear', ha dit. Muñoz consider que malgrat les dificultats de treballar en una ciutat de les dimensions de Girona, 'l’organització de Girona Decideix ha aconseguit un molt bon resultat, que supera en més de cinc punts el que hauríem pogut esperar, a priori, atenent a les característiques de la ciutat', apunta.
Pots llegir tota l'entrevista clicant aquest enllaç.