El defensor del ciutadà de Girona denuncia que l'Ajuntament no accepta queixes sobre la policia

Ramon Llorente també critica que el consistori triga fins a vuit mesos per respondre les seves recomanacions

Cada vegada que el defensor ho considera pertinent, transforma una queixa d'algun ciutadà en una recomanació a l'Ajuntament de Girona. Aquests suggeriments van des de, per exemple, posar un semàfor en una determinada cruïlla, fins a demanar que es revisi la manera d'actuar de determinada àrea.

L'any passat, Ramon Llorente va presentar al govern municipal 42 recomanacions, de les quals catorze es van rebutjar. D'aquestes, més de la meitat (vuit, en concret) derivaven de queixes ciutadanes sobre l'actuació de la Policia Municipal. A l'hora de desestimar-les, el defensor ha criticat que l'ajuntament 'massa sovint' ho justifica dient que la paraula de l'agent preval per damunt de la del ciutadà; és a dir, allò que es coneix com a presumpció de veracitat.

Llorente critica que 'amb la butlleta de denúncia' no n'hi ha prou per provar un fet, i per això reclama al govern municipal que 'doni respostes motivades' a les seves peticions. 'Des del moment en què el ciutadà aporta una prova, el que cal és presentar-ne per l'altra part, i no dient que la paraula del policia preval', ha ressaltat el defensor de la ciutadania.

Per exemplificar aquesta situació, Llorente s'ha referit a un dels casos on hi havia agents municipals implicats. La queixa la va presentar un conductor, que havia tingut una topada amb un altre vehicle a la cruïlla del carrer del Carme i la pujada de les Pedreres.

Com que els agents que van arribar a posteriori de l'accident al lloc van fer una acta on ell constava com a responsable del sinistre -quan en realitat, era l'altre cotxe-, l'assegurança no es volia fer càrrec dels desperfectes que havia patit al cotxe, i que pujaven a 2.000 euros. 'Va ser necessari que anés personalment amb els agents a la cruïlla perquè s'adonessin que s'havien equivocat i rectifiquessin', ha explicat Llorente.

El defensor també ha recordat una altra queixa, que en aquest cas no ha acabat bé per al conductor. L'home esperava la seva dona a la plaça del Vi, que havia anat un moment a la farmàcia, quan un agent li va dir que havia de circular perquè allà no es podia estacionar.

El conductor va començar a marxar lentament, i al cap de la plaça la seva dona va pujar al cotxe, perquè ja havia sortit de la botiga. Uns mesos més tard, l'home va rebre una notificació a casa; se'l va sancionar per no obeir l'ordre d'un policia, i havia de pagar 200 euros i enfrontar-se a la pèrdua de quatre punts del carnet. El defensor va recórrer, però l'Ajuntament ha desestimat la seva recomanació.

Lentitud de resposta

Ramon Llorente ha lamentat que, totes les recomanacions que va presentar l'any passat, un terç acabessin rebutjades. 'Quan jo faig una recomanació vol dir que he estudiat el tema i, tot i que no sóc neutral, haig de ser objectiu; per això, si em deneguen catorze recomanacions, m'emprenya', ha assegurat.

D'altra banda, el defensor de la ciutadania de Girona també ha criticat 'l'excessiva lentitud' amb què, a vegades, l'Ajuntament dóna resposta a les seves recomanacions. De fet, en alguns casos, el govern municipal ha trigat entre mig any i vuit mesos a contestar-lo. 'Les respostes a la ciutadania s'han de fer amb un temps raonable, perquè sinó la credibilitat del ciutadà respecte a la institució davalla', ha assegurat.

Més consultes arran de la crisi

L'any passat, el defensor de la ciutadania de Girona va portar a terme més de mil actuacions. Segons posa de relleu l'estadística, des de la seva oficina es van atendre 683 consultes, es van obrir 238 expedients per queixes (dels quals, 167 s'han resolt) i es van fer també 83 intervencions sense expedient.

Dins aquest darrer grup se situen, per exemple, facilitar que s'anul·lés un contracte i es retornés el pagament d'uns cursos acadèmics a una parella d'ancians a qui havien entabanat, o bé aconseguir que una entitat bancària deixés d'embargar el subsidi d'atur a un ciutadà perquè no és legal. Ramon Llorente admet que casos com aquest s'escapen de les seves atribucions, però diu que 'amb la crisi' s'han disparat les demandes d'aquest tipus i que, tot i que no és àmbit estrictament municipal, hi intenta donar sortida.

D'altra banda, pel que fa als 238 expedients que es van obrir per queixes, la memòria municipal recull que l'àrea que n'encapçala més és la de Mobilitat, Coordinació Territorial i Seguretat (90 casos), seguit de la de Medi Ambient (40 queixes, algunes de les quals per sorolls) i la d'Urbanisme (27 queixes).