Cruïlles i els ecologistes creuen que l'avantprojecte per buidar l'abocador de Vacamorta no s'ha fet correctament i que cal refer-lo. L'Ajuntament, la PAAC i el CEPA-EdC han enviat un escrit a l'Agència de Residus de Catalunya amb diverses "aportacions" al document encarregat per la Generalitat per donar compliment a les sentències del TSJC que obliguen a tancar-lo i que insten a buidar el paratge.
Consideren que l'avantprojecte s'ha fet "corrent", sense comptar amb dades reals i sense elaborar una diagnosi sobre el terreny. Per això, reclamen que es modifiqui i que es faci un estudi "real" de l'estat de l'espai. També que s'elabori un Pla de seguretat, es tornin a calcular la quantitat de residus a retirar però, sobretot, que es restauri el paratge tal i com era abans del 2000, quan s'hi va començar l'activitat.
Recorden que hi ha nombroses sentències fermes que així ho indiquen, tot i que l'avantprojecte elaborat només contempla retirar el que s'hi va abocar fins al 2003. Es calcula que hi hauria unes 2,7 tones de deixalles acumulades però l'Ajuntament i els ecologistes creuen que després de 19 anys, "cal suposar que el pes del residu existent al global de l'abocador haurà reduït significativament respecte les 2.866.386,40 tones que s'estimen per a la realització dels càlculs de buidat".
A més, insisteixen que la restauració s'ha de fer "com marca la sentència", recuperant les 13 basses que hi havia originàriament i que s'han destruït. També asseguren que s'han contaminat els aqüífers i reclamen responsabilitats.
"Contradiccions"
La membre del CEPA, Mercè Girona, ha dit que el document incorre en nombroses contradiccions, com també ho ha corroborat un altre dels integrants del centre d'ecologia, Josep Moner. Moner ha dit que per fer les propostes s'han basat en el propi avantprojecte i que al document hi ha diversos errors. Segons Moner, les dades s'han "magnificat" en un intent per intentar que la magnitud del problema els permetés no resoldre-ho. "El que no es pot fer és un avantprojecte sense haver fet abans una diagnosi", ha insistit Girona.
Un "mea culpa"
L'alcalde, Salvi Casas, ha recordat també que la Generalitat ha demanat més temps al jutjat per executar la sentència, tot i que ha remarcat que l'any 2015 ja els van donar un termini per fer-ho: 6 mesos per elaborar el projecte executiu i 2 anys per buidar l'abocador. Ara, diu Casas, el jutjat haurà de resoldre si dona o no més temps al Govern i si li acaba imposant multes coercitives.
Casas ha afirmat, a més, que la Generalitat no ha fet els deures i que hauria d'entomar un "mea culpa" per tots aquests anys sense resoldre-ho. "Han passat set consellers. Això és un problema de país", ha dit.
El batlle també ha criticat com s'ha elaborat l'avantprojecte i ha recordat que es va convocar d'urgència donant quinze dies a les empreses perquè presentessin les seves propostes. "La que va guanyar, va fer una oferta a la baixa", ha afegit.
Salvi també ha demanat que es reunió la comissió de seguiment que es va acordar crear i al marge de la qual s'ha fet l'avantprojecte.
La comissió de seguiment
Precisament, la Generalitat ha anunciat aquest mateix matí que està estudiant les al·legacions presentades i que convoca la comissió per al 25 d'abril. En aquesta comissió s’informarà dels tràmits que ha de seguir el procés d’avaluació d’impacte ambiental de l’avantprojecte i la situació actual en la què es troba. El 28 de març va acabar el període d’informació pública durant el qual s’han presentat vuit al·legacions.
Des del Govern, asseguren que van comunicar al TSJC que aquest tràmit pot durar entre quatre i sis mesos i que, quan es determini la solució definitiva, es podrà redactar el projecte executiu i contractar l’empresa o empreses que executaran l’obra.
Fins a cinc alternatives
L'abocador del Baix Empordà, clausurat a finals del 2014 per ordre del Departament de Territori, acumula nombroses sentències. Tot plegat va motivar que es tanqués perquè la llicència estava mal donada. El TSJC també va sentenciar que s'havia de retornar l'espai al seu estat inicial, restituint la situació que tenia l'any 2000, abans que hi arribés el primer camió de deixalles.
A principis de febrer, es va conèixer l'avantprojecte. El document posa sobre la taula fins a cinc possibilitats. Dues, valorades en 159 i 146 MEUR, passarien per transportar tots els residus a un o tres dipòsits autoritzats i en funcionament. L'altra preveu portar-les a un dipòsit nou (81 MEUR) i les altres dues contemplen utilitzar la tècnica del 'Landfill Mining', que permet reduir el volum de deixalles, i dipositar-les en un o tres dipòsits. Aquestes últimes tindrien un cost de 117,1 i 110,5 MEUR, respectivament. Aquest darrer sistema, però, podria retardar el procés més de 37 anys.
L'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar aleshores que preveien definir com donar compliment a les sentències abans de l'estiu.
