La Junta Electoral de Zona ha donat 48 hores als Ajuntaments de Girona i Salt perquè retirin les pancartes en suport als presos i els llaços grocs de les façanes dels consistoris. La resolució estima en part les denúncies que li van fer arribar el PP i Cs i sosté que "amb independència del pensament polític" que ostentin els partits que governen, cal preservar "la imparcialitat de l'Administració".
Davant les eleccions del 28-A, la junta electoral també ordena que es retirin els símbols i pancartes que hi pugui haver en col·legis electorals. Però en aquest cas, permet que hi puguin ésser fins a la mitjanit del 26 d'abril (just abans de la jornada de reflexió).
Per contra, la resolució desestima que les estelades, els llaços grocs i les pancartes es despengin d'altres equipaments municipals o dels carrers. La portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona, Concepció Veray, celebra la resolució i demana a l'alcaldessa Marta Madrenas que "compleixi la llei, acati la resolució i retiri la pancarta d'una vegada per totes".
La resolució de la Junta Electoral de Zona de Girona dona resposta a dues denúncies. Per una banda, la que va interposar Cs demanant la retirada de pancartes i símbols en suport als presos dels balcons dels ajuntaments. Una denúncia tipus que, en aquest cas, feia referència a Girona i Salt.
A aquesta, s'hi afegia la que va presentar Concepció Veray divendres passat, que feia referència explícita a Girona. A la denúncia, la portaveu del PPC, demanava que la pancarta a favor dels independentistes presos (i que té un llaç groc a banda i banda) es despengés de manera "immediata" de la façana de l'Ajuntament. Però també que la junta electoral ordenés retirar estelades, llaços i pancartes dels carrers de la ciutat i de qualsevol dependència o equipament municipal (incloent empreses, entitats públiques, consorcis i instituts).
La resolució de la junta electoral subratlla que cal preservar "la imparcialitat de l'Administració" davant un procés electoral (com és el del 28-A). I tot això, "amb independència" de quin sigui "el pensament polític" dels partits que governen. "Que lògicament poden, en el procés electoral, expressar sense límits els seus pensaments o fites socials o polítiques", recull la resolució.
48 hores com a màxim
Per aquest motiu, i emparant-se també en les ordres dictades per la Junta Electoral Central (JEC), la resolució ordena als Ajuntaments de Girona i Salt que retirin les pancartes i els llaços de les façanes. I els dona un termini màxim de 48 hores per fer-ho.
A més, atenent les denúncies de Cs i el PP, la junta electoral de zona també mana "que els mateixos símbols" es retirin d'aquells locals que seran col·legis electorals el proper 28-A. En aquest cas, però, la resolució diu que "com a molt tard" això s'haurà de fer la mitjanit del 26 d'abril. És a dir, quan quedin poques hores perquè acabi la campanya i comenci la jornada de reflexió.
Més enllà d'això, la resolució desestima la resta de peticions que recollien les denúncies de Cs i el PP. És a dir, que permet que les estelades, les pancartes i els llaços grocs puguin continuar penjats en equipaments municipals –més enllà de l'Ajuntament- i també als carrers i places.
"Que compleixi la llei"
La portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona ha reclamat a l'alcaldessa "que compleixi la llei, acati la resolució i retiri la pancarta d'una vegada per totes". "Té 48 hores per fer-ho i complir l'ordre de la Junta Electoral de Zona", ha afegit Concepció Veray.
L'alcaldessa Marta Madrenas ja va dir que si la junta electoral manava retirar la pancarta a favor dels presos trobarien "solucions imaginatives". A més, ja va deixar clar que no es podien posar "portes al camp" (perquè a la mateixa plaça del Vi, a banda i banda del consistori, hi ha nombrosos balcons on llueixen aquests símbols a favor de l'autodeterminació i la llibertat dels presos).
De fet, aquest no és el primer cop que la junta electoral ordena que es retiri la pancarta que hi ha a la façana de l'Ajuntament. El 4 de desembre del 2017, just abans del 21-D, el consistori ja va haver de despenjar-la. I en aquella ocasió, la va substituir per una altra –que encara guarda- amb el lema 'Llibertat d'expressió'.
