Una sentència havia invalidat el pla general del Pla de Baix de Domeny, de manera que aprofitant que s'havia de tornar a publicar tot el procés, es va arribar a un acord amb les dues propietàries recurrents -que de fet van ser qui va dur el cas als jutjats. Així, en veure's incorporades al pla urbanístic, les dues persones que van presentar el contenciós han vist 'solucionat el que en el seu moment veien com un perjudici', i es comprometen a retirar el recurs, ha explicat la regidora d'Urbanisme, Isabel Salamaña.
D'aquesta manera, les rectificacions d'avui han de servir perquè els terrenys de les propietàries que van dur la tramitació als jutjats quedin integrats en el projecte urbanístic de Domeny i comparteixin les càrregues de la urbanització -i no haver-se de responsabilitzar elles soles del cost de la urbanització d'un dels sectors, com passava fins ara.
Les correccions aprovades aquest dimarts arriben després que el govern municipal hagi tingut en compte la proposta rebuda per CiU durant el termini d'informació pública. Així, ha portat al ple la modificació puntual del planejament general del Pla de Baix de Domeny, la modificació del pla parcial i la modificació del projecte de reparcel·lació -tots els canvis, en aprovació inicial. També, també ha donat llum verda al conveni entre l'Ajuntament de Girona i les dues propietàries.
CiU ja va criticar la gestió d'aquest projecte, amb Joan Pluma com a regidor d'Urbanisme. En aquest sentit, Veray ha recordat que aquest els va 'perjurar' que les coses s'estaven fent bé al Pla de Baix de Domeny, i que els van donar un vot de confiança 'equivocat'. Per això ha avançat que a partir d'ara ja no faran 'cap més acte de fe', a part que tenen 'dubtes que sigui la millor manera de solucionar el problema'.
Així ha justificat el PP la seva abstenció, mentre que CiU hi ha votat en contra per dubtar sobre la legalitat d'aquestes modificacions. En aquest sentit, Oliva ha argumentat que caldria portar a aprovació inicial el nou pla parcial incorporant totes les modificacions, i consensuant-lo amb els propietaris del sector. La regidora d'Urbanisme, però, ha respost que el reajustament del planejament 'no perjudica en cap cas els propietaris'. Salamaña ha argumentat que és el contrari, ja que 'ara hi haurà més sostre i el que haurà d'aportar cada propietari baixa una mica'.
Un pla per reduir 'l'escletxa digital'
L'equip de govern ha portat al ple la implantació d'una xarxa sense fils de titularitat municipal per oferir l'accés gratuït a Internet a la majoria d'espais públics de la ciutat. Així, després que avui s'hagi aprovat per unanimitat iniciar l'expedient de contractació del servei, l'Ajuntament l'haurà d'adjudicar a una empresa, que tindrà un contracte de tres anys.
D'altra banda, la companyia adjudicatària haurà de donar un 'servei bàsic' de 250 megabytes finançat amb publicitat, segons ha explicat la regidora d'Administració i Règim Interior de l'Ajuntament de Girona, Amèlia Barbero. En aquest sentit, ha afegit que la gestió d'una xarxa sense fils amb patrocini o publicitat és un sistema 'pioner' que s'està posant a punt a ciutats com Avilés, Gijón i Saragossa, i que ja funciona 'amb èxit' a Ourense.
Així mateix, l'empresa també oferirà un servei de pagament per qui vulgui una connexió de més capacitat, per uns 10 euros al mes. D'altra banda, l'adjudicatària haurà de comptar amb un portal en català -es valorarà si cal que estigui disponible en altres idiomes- i amb un centre d'atenció a l'usuari.
A partir del 2006 el consistori ja va engegar un pla pilot per a la creació d'una xarxa sense fil al barri de Can Gibert del Pla, donant accés gratuït a Internet. El projecte es va estendre el 2007 a Santa Eugènia; el 2009, als principals carrers de l'Eixample (carrer Barcelona, passeig d'Olot, carrer Emili Grahit, Gran Via Jaume I, avinguda Ramon Folch i plaça Catalunya), i el 2010, amb la quarta fase d'implantació de la xarxa Wi-Fi, es van afegir 110 punts nous d'accés, de manera que ja es donava cobertura a bona part de la ciutat amb un total de 190 punts d'accés instal·lats. Bona part d'aquesta xarxa, però, es fa servir per a funcions municipals.
Amb la implantació de Wi-Fi gratis a gairebé tota la ciutat, s'intentarà 'dinamitzar el teixit productiu' de Girona, i 'lluitar per reduir l'escletxa digital'. 'És una molt bona notícia que els gironins puguin gaudir ben aviat d'aquest servei', ha reflexionat Barbero, després de la 'satisfacció' pels resultats obtinguts als barris de Santa Eugènia i Can Gibert, on actualment estan donats d'alta més de 6.000 ciutadans.
Moció contra una llei 'regressiva' de l'estat espanyol
A la demarcació de Girona, els habitatges embargats han crescut durant el 2010 un 34,7%, amb un total de 2.151. La xifra quadriplica les dades del 2007 i suposa que uns 5.000 gironins hagin perdut la casa per no pagar hipoteca en els últims tres anys, segons estudis fets per associacions de consumidors i usuaris de bancs i caixes, i el sindicat UGT.
Davant d'aquesta situació, a diferència de l'estat espanyol, als països anglosaxons amb la dació de l'habitatge en el pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament del pis, la persona pot saldar el deute amb l'entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Així, amb l'entrega de les claus queda resolt el deute.
Per això els grups municipals d'ERC, PSC, ICV i CiU han subscrit una moció que demana la modificació de la llei vigent per introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari. Així mateix, la moció declara 'abusives' les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d'interès variable contractat. El text es farà arribar al Consell de Ministres, al Ministeri d'Economia, i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat, entre d'altres.
Veray ha justificat la seva abstenció en la votació de la moció argumentant que en comparteixen 'el fons i l'esperit', però que veuen 'incoherent' que el Congrés dels Diputats rebutgés la mesura en el seu moment, i que a l'Ajuntament de Girona s'hi voti a favor. Així mateix, ha apuntat que esperaven una moció 'amb una mica més de rigor'.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha respost a les acusacions de Veray dient que 'cap grup municipal vol enganyar ningú'. 'El grup del PSC és el d'aquest ajuntament. En temes puntuals hi ha pluralitat amb el treball dels nostres parlamentaris', i 'no passa res', ha argumentat.
En el mateix sentit s'ha pronunciat el portaveu de CiU a l'Ajuntament, Carles Puigdemont, que ha assegurat el seu partit pren les decisions des de Girona de forma 'sobirana', 'al marge del que hagin fet els grups parlamentaris a les cambres'. Ha defensat la moció subratllant que hi ha 'una gran desproporció entre hipotecats i hipotecants'. Per la seva banda, el segon tinent d'alcalde, Joan Olòriz, ha reflexionat que 'és sorprenent que una legislació tan regressiva no s'hagi canviat abans'.
