L'Ajuntament de Figueres posarà dos falcons per a foragitar els estornells de la ciutat

La iniciativa arriba després de nombroses queixes de veïns i usuaris del Parc Bosc

Figueres pateix des de 2005 l'arribada de centenars de milers d'estornells que per aquestes dates es concentren al Parc Bosc de la ciutat. L'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va anunciar en el transcurs del ple municipal d'ahir que s'han portat dos falcons peregrins per foragitar les aus de tot el municipi. Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient i Cultura, Richard Elelman, va avançar una reunió amb els tècnics municipals de Medi Ambient per estudiar aquesta i altres alternatives. El mateix regidor va qualificar la situació que es viu al Parc Bosc de ser insostenible, apuntant que 'el parc és un fàstic' i 'a hores intransitable'. 

Diverses solucions

Des del govern de l'època de Joan Armangué (PSC) ja es va intentar trobar diverses solucions a l'arribada dels estornells. Des de posar altaveus imitant el soroll de depredadors fins aplegar 70 caçadors al Parc Bosc i fer una batuda. Precisament aquesta va ser la darrera acció més espectacular i estèril. La nit del 14 de febrer de 2006 els caçadors es van dividir en petits grups que tenien un arbre assignat al Parc Bosc i van obrir foc quan faltaven 23 minuts per a les deu del vespre. Acte seguit, van descarregar les seves escopetes contra els arbres on es trobaven els estornells. Les aus que van caure a terra abatudes es comptaven per desenes i, tres minuts més tard, es va donar l’operació per finalitzada. En aquell precís instant es va tornar a obrir el trànsit i operaris de la brigada municipal es van dedicar a recollir els estornells morts que es trobaven a les voreres del voltant del parc i pels camins. El resultat van ser 3.000 estornells morts i la seva dispersió al llarg de la ciutat, fent el problema encara més gran. 

Falcó peregrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és un dels falcons més grans, com ara un corb gros: 39-50 centímetres de llargària i uns 95-115 cm d'envergadura. El mascle pesa uns 570-710 grams. Com ocorre en altres espècies de falcons i milans, les femelles són més grans que els mascles i pesen entre 910-1300 grams. El nom en català, i també el científic, fa referència que algunes poblacions són migratòries, si bé les poblacions meridionals solen ser sedentàries, com és el cas del falcó pelegrí mediterrani. Cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, en tots els continents excepte la Antàrtida. No fan niu, sinó que aprofiten cavitats o lleixes en parets rocoses o aprofiten nius d’altes espècies. Al març-abril ponen de dos a quatre ous que coven durant 28-33 dies. Els polls volen cap als 45 dies de vida. Poden viure fins a 15 anys.



Les seves preses solen ser aus, de grandària variable entre petits passeriformes fins a coloms i fins i tot ànecs. Les captura llançant-se en picat i copejant-les amb les urpes a les ales, arribant a una gran velocitat. De fet, el falcó pelegrí és la criatura més veloç sobre el planeta, ja que pot superar els 300 km/h quan caça volant en picat. Caça sempre preses en vol, car si aquestes es trobessin posades, el falcó segurament s'estavellaria contra el terra.