L'Institut Nacional de Toxicologia ja ha remès al jutjat les conclusions de les analítiques forenses fetes als cadàvers dels nou ancians que es van exhumar als cementiris d'Olot, Castellfollit de la Roca i Sant Salvador de Bianya. Es tracta de set dones i tres homes, interns del geriàtric, morts entre els anys 2009 i 2010.
En concret, dues de les ancianes, Rosa Baburés i Francisca Matilde, havien mort l'agost i l'octubre del 2009 als 87 i 88 anys. La resta dels interns, van morir al llarg del 2010. Es tracta de Rosa Prat, morta el febrer a 88 anys; Teresa Puig, morta el febrer a 89 anys; Josep Curós, mort a l'abril a 91 anys; Isidra Garcia, morta el juny a 85 anys; Carme Vilanova, morta el juliol a 80 anys; Lluís Salleras, mort a l'agost a 84 anys; Joan Canal, mort el setembre a 94 anys, i Montserrat Canalias, morta el setembre a 96 anys.
En la majoria dels casos, l'Institut ha analitzat mostres de teixits i òrgans corresponents a la llengua, l'esòfag i l'estómac dels ancians per veure si van morir a conseqüència de la ingesta d'algun càustic. A més, també s'han analitzat altres mostres, com ara cotó, un bolquer i teixits dels cossos de Francisca Matilde i Montserrat Canalias, per veure si van morir a conseqüència d'una sobredosi de barbitúrics i d'insulina.
En aquests dos últims casos, els informes forenses conclouen que no s'ha detectat 'la presència de cap substància' que permeti afirmar que les dues ancianes van morir per sobredosi de medicaments. I pel que fa a la resta d'anàlisis, en la immensa majoria, l'Institut Nacional de Toxicologia conclou que els teixits extrets als cadàvers estan en un avançat estat de descomposició, cosa que no permet concloure si els ancians van morir després d'haver ingerit algun líquid corrosiu.
Avançat estat de descomposició
En concret, els informes indiquen que les mostres rebudes es troben 'en un avançat estat d'autòlisi i putrefacció, cosa que en dificulta la seva identificació i la valoració de la possible patologia subjacent'. Només en dos dels casos, corresponents a mostres de Rosa Prat i Joan Canal, l'Institut obre la porta a un possible enverinament, tot i que sense concloure-ho de forma categòrica.
De fet, als informes forenses de Prat i Canal, l'escrit recull que els resultats fan que no 'es pugui excloure absolutament la presència de canvis de necrosi a la mucosa gàstrica'. A més, en el cas de Canal, l'Institut indica que hi podria haver hagut 'hemorràgia', fet que és compatible amb un emmetzinament.
Després que l'Institut de Toxicologia hagi remès les conclusions als jutjats, resten ara per saber els anàlisis microscòpics que s'han fet a l'Institut de Medicina Legal (IML). I és que el jutjat d'Olot que porta el cas va encarregar que les analítiques forenses es portessin a terme per partida doble.
Fins ara, Joan Vila ha confessat haver mort onze ancians durant el temps que va treballar com a zelador al geriàtric La Caritat d'Olot. En tres d'aquests casos, no hi ha dubte que el zelador va emmetzinar les víctimes perquè l'autòpsia així ho va determinar. Es tracta de Paquita Gironès, Montserrat Guillamet i Sabina Masllorens, totes assassinades l'octubre passat. Precisament, la mort de Gironès va ser la que va fer els Mossos d'Esquadra detinguessin Joan Vila i va destapar tota la sèrie d'assassinats.
