Els treballs, que van acabar el mes de novembre passat, han anat a càrrec d'un total de 18 persones de la Fundació Astres, una entitat que vetlla per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió social. Concretament, s'han encarregat de l'eliminació de la flora invasora, la repoblació dels espais més degradats, la retirada de deixalles i la col·locació de bancs, taules i panells interpretatius en les zones de lleure.
El projecte s'emmarca en el conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa', que té per objectiu millorar i preservar els hàbitats naturals de les comarques gironines amb la integració de col·lectius de persones en risc d'exclusió social. L'entitat financera hi ha invertit un total de 261.000 euros, destinats exclusivament a aquelles accions de millora del medi natural, dels aproximadament 370.000 euros del cost total del projecte. La resta d'actuacions de restauració de l'espai fluvial han estat finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua.
Una amenaça per la biodiversitat
Les espècies invasores són la segona causa més important de pèrdua de biodiversitat en hàbitats naturals després de la destrucció dels hàbitats, ja que competeixen amb les espècies autòctones pels recursos naturals i per l'espai. A més, com que es troben fora del seu àmbit natural, aquestes espècies no acostumen a tenir competidors, per la qual cosa l'expansió en els nous ambients pot ser molt ràpida. En el cas de la flora exòtica invasora, la seva expansió s'ha vist afavorida durant les darreres dècades per l'activitat humana, principalment per la jardineria, els cultius o la creació d'infraestructures, entre d'altres, que han alterat els hàbitats naturals i han afavorit vies d'entrada d'espècies foranes. Aquests efectes tenen especial incidència en els trams baixos de molts rius mediterranis, on la vegetació de ribera d'aquests espais i les espècies de flora i fauna associades es veuen greument amenaçats.
El projecte
És per això que l'objectiu principal del projecte de recuperació de l'espai fluvial del riu Ter ha estat incidir sobre la vegetació invasora que ocupa els marges del riu, mitjançant l'eliminació d'espècies com ara la canya (Arundo donax), la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) o l'Acer negundo. Una gran part d'aquestes espècies s'han retirat de forma mecanitzada o mitjançant desbrossades manuals reiterades al llarg de nou mesos d'actuacions, i s'ha afavorit la recuperació de la flora típica d'aquests ambients. Posteriorment, s'han restaurat els espais més degradats mitjançant la plantació d'espècies de flora autòctona com són els verns (Alnus glutionsa), àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba) o freixes (Fraxinus angustifolia), entre d'altres. També s'han retirat grans quantitats de deixalles i abocaments il·legals, que han estat transportats a l'abocador. Aquestes actuacions se situen en diversos punts al llarg del tram baix del riu Ter, entre la Resclosa i la Gola, i afecten els termes municipals d'Ullà, Gualta i Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
Paral·lelament, els ajuntaments han apostat per la sensibilització de la població local de cara a la preservació dels valors naturals presents als seus municipis i lligats al riu Ter. Diverses actuacions han estat encaminades a reforçar aquest espai com a zona de lleure mitjançant la col·locació de dos miradors i l'adequació de dues zones de descans amb bancs i taules, així com panells interpretatius pensats per a la divulgació i sensibilització de la zona.
