L'Abdelatif Danhaji fa deu anys que va arribar a l'Alt Empordà i els darrers set anys ha viscut en un dels garatges de la zona del Delta Muga. Per entrar a casa ha d'aixecar la persiana. Un cop a dins hi té un espai de 20 metres quadrats que ell mateix ha arreglat per posar-hi una cuina, sofàs, la rentadora i la televisió. Unes petites escales duen a la planta de dalt on només hi ha una petita habitació i un bany. Paga 300 euros al mes però n'havia arribat a pagar més. Fa dos anys que no treballa i té tres fills i la dona al seu càrrec.
Aquest és un dels casos d'infrahabitatge que es donen a Empuriabrava. L'Abdelatif explica que durant els set anys que viu al garatge ha tingut tres propietaris diferents a qui pagava el lloguer i que li han fet contracte només d'any a any. 'Aquí no s'hi podia viure quan vaig arribar, ho he hagut d'arreglar jo tot sol', ha explicat l'Abdelatif mentre lamenta que no troba feina per enlloc. 'Què haig de fer? Tornar al Marroc? Allà ja no hi tinc res perquè vaig vendre la meva botiga per venir aquí', recorda.
Aquest marroquí de 41 anys sap que casa seva no és apropiada per a una família de cinc membres però reconeix que la precària situació econòmica l'impedeix buscar un habitatge millor. 'Això és molt petit, dormim els cinc junts i fins i tot entra aigua quan plou', detalla.
Al carrer de darrera la Glòria Sutrats, que és cantant, explica que el seu marit va comprar fa 20 anys la casa on viuen. Es tracta d'un altre dels garatges de la zona del Delta Muga que, en el seu cas, han reformat de dalt a baix per poder-hi viure en condicions òptimes. La Glòria afirma que paguen tots els impostos 'com si fos una casa de luxe' però tem que si algun dia decideixen enderrocar aquestes edificacions no els donin un altre habitatge. 'Jo entenc que no dóna bona imatge però després als propietaris ens diran que no ens donen una altra casa perquè tenim un garatge', ha declarat.
Pendents d'ajudes per enderrocar els garatges
L'Ajuntament de Castelló d'Empúries té detectats una quinzena de casos de famílies que viuen amb condicions precàries dins aquestes petites edificacions. Segons ha explicat la regidora d'Habitatge, Montse Escutia, hi ha casos extrems on les famílies han hagut d'obrir una obertura a la paret per tal de tenir llum natural dins el garatge.
Segons ha detallat la regidora, aquests garatges no es poden ni comprar ni llogar com a habitatges i, per això, estan duent a terme un programa anomenat SOS3 per posar-se en contacte amb els propietaris dels garatges i informar-los que el que fan és il·legal. Escutia ha assenyalat que moltes de les famílies que hi viuen tenen pocs recursos i, sobretot, desconeixen les normes bàsiques d'habitatge. 'Molts no parlen la llengua i es veuen sotmesos als abusos del propietaris, que els cobren lloguers abusius', ha manifestat.
Escutia reconeix que els casos dels propietaris de garatges que hi viuen tot l'any encara és més complicat buscar una sortida. La regidora ha explicat que han demanat en vàries ocasions un Pla de Barris a la Generalitat per tal de poder fer una actuació més global a la zona i enderrocar els garatges. 'L'ajuntament tot sol no pot reallotjar la gent i donar-los un habitatge alternatiu', ha remarcat.
Mentrestant, el consistori tracta de detectar els casos més precaris per tal de, a través del diàleg amb els propietaris, posar a fi a aquestes situacions d'infrahabitatge que no només es donen en els casos dels garatges llogats. Escutia ha explicat que l'any passat van obrir un expedient sancionador a un propietari que tenia llogada per 700 euros una petita casa a una família que no tenien ni aigua calenta i que estava plena d'humitats. En aquest cas, l'ajuntament va reallotjar la família i va requerir al propietari que fes obres si volia tornar a llogar la casa.
En busca dels hereus
A Castelló d'Empúries hi ha 15.000 habitatges però només 12.000 veïns empadronats. Durant els anys 60, quan es va construir Empuriabrava, moltes famílies de països com França, Bèlgica o Alemanya es van comprar una segona residència a la zona on han acabat passant-hi la jubilació.
Amb el pas dels anys, aquests matrimonis han envellit i, molts, han perdut el contacte amb la família al seu país d'origen. Per això, l'ajuntament també ha de treballar per garantir que tenen una bona assistència mèdica i que, en cas de mort, algú es fa càrrec de l'habitatge que deixen buit. 'Hi ha persones que moren i que durant anys ningú reclama la casa que han deixat', ha explicat la regidora.
Per això, l'ajuntament ha de convertir-se en veritable investigador per poder trobar algun familiar o els hereus de la propietat que ha quedat abandonada per evitar que aquest habitatge, si no es manté en condicions, sigui ocupat.
Escutia també ha explicat que sovint aquestes propietats que ningú reclama passen als bancs i les caixes. Això dificulta al consistori poder controlar el parc buit d'habitatges i, per això, des de l'ajuntament han demanat que aquests pisos es cedeixin a la borsa social d'habitatge municipal. Una petició que també ha fet reiteradament l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, per acabar amb l'ocupació dels pisos buits.
Aquest dimarts l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i la Diputació de Girona han signat un conveni a través del qual el municipi rep 28.000 euros aquest any per donar a suport a totes les mesures relacionades amb l'habitatge que es fan des de l'ajuntament. La Diputació ha obert una línia d'ajuts a municipis turístics amb problemàtiques similars a la de Castelló d'Empúries i l'ha dotat de 60.000 euros. Està previst que més municipis se sumin al programa.
