Les exportacions ajuden a l'economia gironina amb un augment d'un 11,6% en un any

L'informe de la FOEG conclou que el perill de la recaiguda 'sembla esvaït'

Tot i que l'atur 'continua sent excessivament alt' i cal millorar la formació, sobretot en llengües estrangeres, per poder-lo combatre, en paraules del president de la FOEG, Jordi Comas, segons l'informe presentat aquest dilluns i elaborat per la UdG, a la demarcació el percentatge d'aturats s'ha reduït i se situava al 15,6% al tercer trimestre del 2010 (estava al 17,8% el segon trimestre i al 16,9% fa un any).


En comparació amb Catalunya i la resta de l'Estat, la taxa d'atur a la demarcació se situava al tercer trimestre 1,8 punts percentuals per sota la catalana, i a 4,2 de l'espanyola. També la taxa d'activitat (de 67,1%) va augmentar amb relació tant al segon trimestre (66,3%) com l'any anterior (66,8%), i s'allunyava de les taxes de Catalunya (63,3%) i de la resta de l'Estat (60,1%). Així mateix la taxa d'ocupació (56,6%) va continuar creixent tant en termes interanuals com intertrimestrals.

Quant als afiliats a la Seguretat Social, van disminuir un 0,7%, mentre que el trimestre precedent van baixar en un 1,8%. Una altra dada del lleuger impuls de l'economia gironina és que els treballadors afectats per ERO, que van ser 389, van disminuir en 658 amb relació al segon trimestre, mentre que el nombre d'empreses concursades ho va fer en 6. L'informe conclou que pel que fa a l'atur, els indicadors avançats del cicle econòmic i els que recullen les expectatives dels agents semblen confirmar, majoritàriament, la tendència a millorar.

Menys habitatges en construcció

La producció de béns d'equipament va créixer per tercer trimestre consecutiu, mentre que el nombre d'habitatges en construcció va caure amb força. Aquesta dada va acompanyada d'una caiguda del PIB de la construcció per onzè trimestre consecutiu. Això ha comportat una davallada de l'ocupació -que disminueix per tretzè trimestre consecutiu-, del nombre d'hipoteques constituïdes, dels preus de l'habitatge i del nombre de pisos en construcció.

Disminueix el nombre de passatgers de l'aeroport per quart trimestre consecutiu

Per contra, els béns de consum duradors van augmentar, així com també ho va fer el nombre de treballadors ocupats en serveis, que es va incrementar un 2,2%, augmentant per tercer trimestre consecutiu. L'ocupació va créixer als hotels però va baixar als càmpings i als apartaments. Pel que fa a les pernoctacions, van augmentar lleugerament als hotels (0,6%), però van disminuir als càmpings (1,1%) i als apartaments (8%). D'altra banda, el nombre de passatgers a l'aeroport de Girona va davallar un 3,1%, disminuint per quart trimestre consecutiu.

L'economia catalana torna a créixer després de vuit mesos

A nivell de Catalunya, després de vuit trimestres consecutius de disminució, el PIB ha augmentat un 0,2% en el tercer trimestre en termes interanuals. La indústria creix (1,7%) per segon trimestre consecutiu, i també ho fa l'agricultura (1,4%), en aquest cas per desè trimestre consecutiu. Quant als serveis, tornen a créixer (0,6%) després de set trimestres de disminució, i la construcció torna a decaure (-5,8%).

Comas ha avançat dades del quart trimestre, amb una tendència a l'alça del PIB tant a nivell de Catalunya com de l'Estat que 'sembla que es confirma', segons ha concretat. 'No estem en una actitud de tendència a la baixa', bàsicament gràcies a les exportacions de l'àrea metal·lúrgica i la càrnia. També ha remarcat una tendència positiva al sector turístic, sobretot per la recuperació del mercat alemany.

A nivell global, el tipus d'interès a curt termini ha escurçat el diferencial amb el tipus a llarg, a la vegada que l'euro ha frenat la depreciació davant del dòlar, i els preus de les matèries primeres i el petroli segueixen creixent.

'La crisi sembla quedar enrere'

Un dels principals canvis que constata aquest informe respecte a l'anterior, de l'octubre del 2010, és que per primera vegada la crisi econòmica 'sembla quedar enrere i els perills d'una recaiguda global semblen esvaïts'. L'economia espanyola, però, és la que té pitjors perspectives d'entre les 'grans', segons les previsions d'evolució econòmica per al 2010. Així, se situa en un retrocés del 0,3% pel conjunt del 2010, un percentatge allunyat del 3,4% d'Alemanya i de l'1,6% de França - a nivell internacional se situa a anys llum del 10,2% de la Xina.

Pel que fa a les previsions per al 2011, l'espanyola presenta les pitjors estimacions entre les grans economies occidentals. Així, se situa a l'entorn del 0,4% -la previsió governamental 'peca d'optimista', segons Fluvià, ja que creu que arribarà a l'1,3%-, i es manté allunyada de les previsions per a Alemanya i França, situades al voltant de l'1,5%. Així, a nivell espanyol 'les incerteses encara dominen l'escena econòmica', bàsicament sobre les institucions financeres, pendents d'una nova prova de resistència i amb 'dubtes fonamentals' sobre la situació real dels seus balanços, segons l'informe.

Així mateix, el mercat immobiliari 'no ha fet els reajustaments necessaris'. La caiguda de preus encara no s'ha completat, de manera que el pes del reajustament ha estat bàsicament sobre la reducció de l'activitat i, en conseqüència, en la destrucció d'ocupació.

A nivell global, persisteix l'amenaça de la 'guerra de divises', amb la temptació oportunista de cada país de depreciar la seva divisa per augmentar les exportacions -una temptació de conseqüències 'desastroses globals' a mitjà termini, però que a curt termini pot tenir rèdits polítics. En segon lloc, continua l'escalada dels preus del petroli i de les matèries primeres, amb el consegüent efecte sobre la inflació general.

Bones expectatives per l'elecció de Rossell al capdavant de la CEOE

En un altre ordre de coses, Comas ha valorat positivament que a la CEOE sigui possible 'la interlocució amb un català com és Joan Rossell, de provada eficàcia negociadora i amb capacitat de diàleg'. Així, segons el president de la FOEG, la capacitat d'intermediació 'sembla que ha millorat', tant per la reforma laboral i com per la llei de pensions. Podria 'estar en camins de trobar fórmules per defensar l'interès general', segons el parer de Comas.