La Diputació de Girona ha expressat el seu suport als dirigents independentistes que aquests dies estan essent jutjats pel Tribunal Suprem per l'1-O amb una moció on s'acusa l'Estat d'"utilitzar la justícia" per "perseguir" l'independentisme.
En el text on s'exposen els motius de la moció. Així per exemple se subratlla que són persones "demòcrates i pacifistes" i que "la violència que volen atribuir al moviment independentista és una invenció". En aquest sentit, es diu que "l'única violència" que hi va haver l'1-O va ser la dels cossos policials espanyols "pegant a la gent pacífica que únicament volia votar". I que, per tant, la Fiscalia el que fa és "criminalitzar" els "més de dos milions de persones que aquell dia van defensar la democràcia amb el seu cos".
Pel que fa al text concret de la moció, es denuncia que la "judicialització de la política dificulta i bloqueja la situació política i social lluny d'oferir solucions" i es reclama als diferents poders de l'Estat que respectin el poble de Catalunya i als seus drets individuals i col·lectius així com les decisions que adoptin de forma democràtica. També s'exigeix l'alliberament immediat dels presos i es dona suport a la petició de la Junta de Portaveus del Parlament de ser present durant les sessions de la vista oral al Tribunal Suprem. Es comunicarà l'acord a les entitats municipalistes, Parlament de Catalunya, Tribunal Suprem, al president del govern espanyol, al Ministeri de Justícia i a la Comissió i al Parlament Europeu.
L'abstenció del PSC
La moció ha comptat amb els 23 vots a favor del PDeCAT, ERC, CUP i IdS i els 3 vots d'abstenció del PSC. El president d'aquesta formació representada a la Diputació, Juli Fernández, havia demanat poder votar els dos primers punts per separat on es denuncia la "judicialització de la política" i que els poders espanyols respectin les llibertats i decisions que prenguin els catalans. El que volien era votar a favor d'aquests punts i abstenir-se amb la resta. Des d'ERC, però, s'ha demanat que també incloguessin el tercer punt on es reclamava l'alliberament immediat dels presos però els socialistes no s'hi han avingut. Finalment, s'ha votat en el seu conjunt i el PSC s'ha abstingut.
La sortida del consorci que gestiona El Canal de Salt
Durant la sessió plenària s'ha acordat la sortida de la Diputació del Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona que gestiona El Canal. Es va crear el 2012 amb aquest ens i els ajuntaments de Salt i Girona com a entitats fundadores. El diputat de Cultura, Albert Piñeira, ha exposat els motius de la sortida tot dient que ja s'ha donat el primer impuls al centre d'arts escèniques i que ara toca retirar-se perquè les tasques d'organització i funcionament són responsabilitat dels dos ajuntaments. Tot i això, ha expressat el compromís de seguir promovent les arts escèniques amb els ajuts als municipis així com continuar donant suport a la viabilitat econòmica del projecte. Prova d'això, ha afegit, és que la corporació ha incrementat un 25% l'aportació al consorci aquest any, passant de 160.000 a 200.000 euros.
Tot i que encara no està a ple rendiment pels problemes de gestió que hi ha hagut, s'espera que en breu pugui rellançar-se de nou. Per Piñeira, seran factors determinants el procés de selecció de personal que ja està en marxa per contractar un gerent/director artístic, un tècnic de sala i un administratiu. Seguidament, s'obrirà un concurs per a la gestió del centre.
Totes les forces hi han votat a favor amb l'excepció de la CUP que ha reclamat més "autocrítica" davant la "incapacitat" de la Diputació d'"engegar el centre de forma correcte" tot dient que "van passant els anys i El Canal continua sense funcionar". El seu diputat, Lluc Salellas, ha lamentat que no s'aprofiti per fer un balanç amb números i una memòria d'accions ara que Diputació es retira del consorci i ha recordat que no és la primera vegada que passa i que no es fa.
600.000 euros per als aiguats
El ple ha aprovat per unanimitat les bases d'una línia d'ajuts de 600.000 euros per ajudar els ajuntaments afectats pels aiguats durant el segon semestre del 2018. Segons ha detallat el vicepresident primer, Fermí Santamaria, s'ha ampliat el termini fins al 15 d'abril com a període de facturació per poder facilitar la tramitació. També ha concretat que els aiguats del novembre i desembre van afectar 124 ajuntaments i uns danys valorats en 5,2 MEUR. D'altra banda, es podran reclamar els imports d'actuacions fetes des de l'1 de juliol del 2018 fins al 29 de març del 2019 per poder incloure també els danys de les fortes pluges que hi va haver aquell estiu a la Sellera i Bescanó. Les bases estableixen una quantitat mínima de 1.000 euros i una màxima de 100.000 euros per cada ajuntament amb la idea sobretot d'ajudar als municipis petits i mitjans.
Durant la sessió, s'ha subratllat la possibilitat d'aportar-hi més recursos més endavant alhora que han recordat que falten els ajuts de la Generalitat i l'Estat pendents encara de concretar. El president de l'ens, Miquel Noguer, ha reconegut també "el gran treball" que s'ha fet des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per netejar les lleres dels rius.
