La reforma i ampliació de la Casa de Cultura de Girona finalment ha obtingut el vistiplau de la Comissió de Patrimoni, després que ja s'hi hagués sotmès a finals de l'any passat. El director en funcions dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, ha explicat que s'ha treballat conjuntament entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament de la ciutat per trobar 'la fórmula idònia' per preservar els valors d'aquest edifici.
La reforma d'aquest equipament preveu obrir als vianants el pati interior i convertir-lo en una zona de passeig que connecti d'un costat a l'altre de l'edifici, de manera que es pugui caminar des de la Gran Via fins a la plaça de la Constitució a través d'aquest corredor. Després de les obres la Casa de Cultura també comptarà amb una cúpula vidriada, i mantindrà el primer tram de l'escala, tal com demanava la Comissió.
Situada al carrer Pompeu Fabra de Girona, la Casa de Cultura data del segle XVIII i té la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional. El que havia estat anteriorment l'hospici de la capital gironina està ara previst que incorpori la biblioteca Ernest Lluch, un centre de formació teatral o el conservatori, entre d'altres.
La Comissió de Patrimoni, celebrada divendres passat, també va donar llum verda al projecte de les obres per al manteniment general de la Fontana d'Or, amb recomanacions sobre quins materials s'han d'usar per a la neteja de les façanes, per exemple.
Queda sobre la taula la rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El pla que haurà d'esperar per ser aprovat és el de rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, que tot i que és 'un bon projecte', segons Sitjar, 'caldrà repassar-lo per fer el que el monument es mereix'. Així, la Comissió proposa que el nou equip del Departament de Cultura consensuï amb els redactors canvis sobre com se circularà per l'interior del monestir, ja que Patrimoni vol que es revisi la passera entre la Torre del Fum i la de l'Homenatge. També, la Generalitat demana al promotor, que és l'Ajuntament de Sant Feliu, un estudi històric sobre com era originalment el monestir. D'altra banda, elements que incloïa la reforma, com la incorporació d'un ascensor, es valoraran quan el projecte torni a Patrimoni.
En canvi, la Comissió ha donat llum verda a les obres a la carretera d'accés als Sants Metges i al Castell de Sant Julià de Ramis (Gironès). Davant la possibilitat que pugui haver-hi al subsòl restes arqueològiques, el projecte ha hagut de passar per Patrimoni perquè aprovés el traçat de la carretera i establís les condicions amb què s'ha de fer, que és que es tingui cura del subsòl i que per tant hi hagi un arqueòleg present durant les obres. També el pla d'adequació del talús a la carretera del Far - tram del Castell de la Trinitat, promoguda per l'Ajuntament de Roses, ha obtingut aquest resultat, de manera que s'aprova però amb la condició que es controli si hi ha restes arqueològiques enterrades.
D'altra banda, la Comissió ha aprovat el projecte bàsic d'execució i de seguretat de les obres de restauració del Castell de Calonge (Baix Empordà) -en aquesta primera fase es vol reformar l'edifici per tal que sigui visitable. Patrimoni també s'ha pronunciat sobre el pla de restauració de la Casa Reina Sibil·la de Fortià (Alt Empordà). En aquest cas ja s'havia aprovat, però la Comissió va demanar que es fes un control arqueològic. Com a resultat, s'han trobat sitges que seran cobertes ja que no són considerades d'especial rellevància.
Patrimoni ha estudiat també el projecte executiu per a la rehabilitació de Cal Ganxó, en el conjunt de la nova seu del Museu del Suro de Palafrugell (Baix Empordà). Hi ha donat llum verda després que inicialment fos rebutjat ja que Patrimoni tenia dubtes sobre unes obertures previstes a la planta baixa, que ara ja accepten, després de les justificacions rebudes pels redactors del pla. Un altre projecte que ha rebut llum verda és el de consolidació del mur de contenció de terres i l'adequació de l'espai de La Caseta de Fusta de l'estany de Banyoles.
