Falta de recursos i un model d'integració que s'ha demostrat que "ha fet aigües". D'aquesta manera ha descrit la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, la situació que va viure el Ripollès per afrontar les conseqüències dels atemptats de Barcelona i Cambrils perpetrats per un grup de joves de la a població. Segons ha detallat, la informació que els terroristes eren veïns de la població que suposadament estaven integrats va ser un cop difícil d'assumir tant per als habitants com per a les administracions que treballen per a la integració.
Segons ha exposat Ortega, això demostra que la forma d'avaluar la integració fins al moment no era l'adequada i que cal fer una reflexió "molt més profunda" per detectar "disfuncions sistèmiques" que fa que els immigrants, encara que siguin de segona o tercera generació, pugui acabar-se radicalitzant i cometent atemptats. No n'hi ha prou, ha apuntat durant la comissió d'investigació, amb valorar que parlen la llengua, que tenen feina, que s'han escolaritzat al país o que tenen amics autòctons.
Això, però, exigeix abocar recursos que ara per ara no arriben. Tant Ortega com Perpinyà han subratllat que just després dels atemptats van rebre reforços però que amb el pas del temps aquestes ajudes "van disminuint o ja no arriben". Aquesta situació ha provocat, per exemple, que el Consorci no hagi pogut tirar endavant una de les línies de treball que preveien, centrada exclusivament en detectar i erradicar processos de radicalització.
"La segona part del sumari ens ha donat pistes que hi podria haver més persones que simpatitzen amb aquesta situació i seria necessari poder intervenir en l'inici de processos de radicalització amb propostes de mentoria i a peu de carrer, però de moment no hem pogut encetar aquesta línia per manca de recursos", ha criticat. Per a Ortega, la millor eina és "prevenir" però situa la principal dificultat en arribar a persones que "flirtegen" amb radicalismes.
Actituds xenòfobes
Elisabeth Ortega i Núria Perpinyà han detallat què va suposar per a una població petita com Ripoll i amb un percentatge relativament baix d'immigració (8%) descobrir que darrere dels atemptats hi havia joves del municipi. Segons han explicat, els atacs terroristes van provocar en un primer moment desconfiança entre la població i una "fractura" que s'ha d'anar recosint "a poc a poc, és una feina de formigueta".
A més, també s'han mostrat preocupades amb que els atemptats puguin derivar en un increment de les actituds racistes o xenòfobes. Segons han explicat a la comissió, les manifestacions xenòfobes visibles són "molt aïllades" però no passa el mateix, per exemple, amb les xarxes socials on apareixen afirmacions que impliquen que hi ha una "certa intolerància" i que algunes persones senten legitimades postures que s'apropen més a la xenofòbia.
Les dues responsables de serveis socials han exposat que aquesta situació s'ha agreujat més quan s'ha anat aixecant el secret de sumari perquè han passat de pensar que aquests joves havien estat víctimes d'un imam que els va radicalitzar a veure'ls com a "persones portadores del mal". "Apareixen notícies que revelen una altra cara dels terroristes, no com a víctima de l'adoctrinament sinó com a persones que volen assassinar conscientment, ja no són aquells nois tan macos que tots recordàvem i aquí es reobre la ferida", ha explicat Ortega.
A partir de l'experiència després dels atemptats, des de serveis socials reclamen una base per abordar la integració de forma homogènia a tot el territori però que, després, cada població ho adapti en funcions de les seves particularitats. Segons Ortega, el nou paradigma social hauria d'abordar la immigració perseguint que s'acompleixin tres principis bàsiques: el de pertinença, el d'equilibri i el de jerarquia.
