''Viure al carrer és passar fred i que et facin mal tots els ossos, aquí tenim un sostre''

El nou espai pels sensesostre a Girona acull uns 40 indigents cada nit

El nou espai de Girona on els sensesostre poden passar-hi les nits d'hivern va entrar en funcionament el 22 de desembre i compta amb un quarantena de llits. És el segon any que s'habilita un lloc amb lliteres. "L'any passat vam començar amb 20 places a l'espai de les Sarraïnes i va ser una experiència molt interessant perquè els mateixos usuaris agafen tota la responsabilitat", ha explicat la directora del centre d'acolliment La Sopa, Rosa Angelats. Per això, l'Ajuntament de Girona va buscar un nou espai que ha permès doblar les places.

Aquí, els mateixos sensesostre i voluntaris que havien viscut també al carrer s'encarreguen d'organitzar l'espai, fixar les normes, registrar les arribades o fer els llits. "Donar-los la responsabilitat els hi dona una energia tremenda", afirma Angelats. L'educador social Manel Sanz afegeix que aquesta forma de gestió també serveix perquè els usuaris "prenguin responsabilitats". "Converteixen l'ambient en el més agradable possible tenint en compte que hi ha gent que ve amb diferents problemàtiques, amb consums, i ells mateixos, com que són coneixedors de la realitat del carrer, s'ho saben gestionar", ha concretat.

Des que va obrir les portes ara fa quinze dies, cada nit una quarantena de persones han dormit en aquest espai. A més, excepcionalment, també poden instal·lar més llits en cas que sigui necessari. "A ells mateixos, per la seva experiència, els hi costa molt dir que no, per això si ha vingut algú més una nit, li han buscat espai", detalla Angelats.

A diferència de l'hivern passat, aquest any hi ha 25 places fixes que han adjudicat a aquells usuaris que tenen el compromís d'anar-hi fins que l'espai tanqui, al març. Així, tenen cada nit el seu llit. També hi ha una habitació específica per a dones, tot i que normalment només n'hi ha una o dues.

"Viure al carrer és passar fred"

Entre aquests usuaris fixes hi ha en Marcos Piedrabuena, de 46 anys. "Viure al carrer és passar fred i el quart o cinquè dia ja et fan molt tots els ossos, aquí tenim un sostre i això ajuda", diu. Piedrabruena explica que abans del dia 22 dormia al carrer. "Jo principalment he acabat al carrer per les drogues, era drogoaddicte", narra. De fet, afegeix que les drogues també el van portar a delinquir i, de forma intermitent, ha passat 18 anys a la presó. "Ara només fumo tabac, poc a poc", exposa.

L'usuari amb més edat de l'espai és en Florenci Serra. Segons ell mateix explica, va cometre "una ximpleria" i va deixar de pagar el lloguer del pis on vivia des de feia 45 anys a Girona. "L'amo em va fer fora, amb tota la raó", diu. Així, amb 84 anys s'ha trobat per primer cop sense lloc on anar. "Esperem que vagi bé, és la primera vegada a la meva vida que em trobo així, intentaré buscar un pis compartit", explica.

L'Abdeslam Assahli que explica, amb força problemes per fer-se entendre en castellà, que fa cinc mesos que dorm al carrer, no té feina i tampoc cap ingrés. Assahli, de 62 anys, es fa el llit mentre detalla que tampoc té intenció de tornar al seu país d'origen, el Marroc. "Tinc quatre fills i no tenen menjar, ho intentaré aquí", conclou.