La interlocutòria conclou que "en cap cas procedeix mantenir obert el procediment" contra l'investigat "per manca d'indicis de càrrec contra ell". La sala subratlla, ja d'entrada, que la investigació per l'ocupació de l'estació d'alta velocitat ha comptat amb una "instrucció extensa" de més d'un any i que la causa acumula 500 folis des de la denúncia que va motivar el cas.
El tribunal afegeix que, tot i això, la investigació "només ha permès identificar com a possible responsable dels fets denunciats" un sol activista i que els indicis que hi ha contra l'investigat es basen en "documents baixats d'internet en els quals apareix aguantant un megàfon, parlant amb terceres persones o explicant el que va passar allà".
"No se'l veu fent res que pogués constituir un delicte, com ara tallar la circulació de trens o provocar alteracions d'ordre públic", argumenta l'Audiència. A més, la interlocutòria també argumenta que, com que no hi ha cap altra persona investigada a la causa, "no resulta possible mantenir les actuacions obertes de manera merament prospectiva, com pretenen les acusacions, perquè això implicaria mantenir la imputació contra l'investigat sine die" tot i ser "evident" que no hi ha "base indiciària suficient".
L'Audiència afegeix, però, que si posteriorment el mateix denunciant o la policia aportessin nous indicis incriminatoris contra l'investigat o "contra alguna altra persones que pogués haver participat en els fets", es podria reobrir la investigació.
Per tots aquests argument, l'Audiència de Girona confirma íntegrament la resolució dictada pel jutjat d'instrucció 4 de Girona ordenant l'arxiu del cas. A la interlocutòria, el jutjat instructor recordava que la investigació estava oberta per delictes de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària.
La mobilització es va allargar durant hores i va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a l'estació de l'Alta Velocitat de Girona. Tot i això, el jutjat ja exposava que "sorprenentment" la investigació dels Mossos d'Esquadra "únicament ha permès identificar" només un dels manifestants. "I el reconeixement s'ha fet, bàsicament, perquè va aparèixer amb nom i cognoms en un diari digital", afegia.
El jutjat descartava l'argument de la fiscalia que sostenia que la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per arribar a aquesta conclusió, el jutjat recollia que el cordó policial per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només" 25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de violència", concloïa.
L'Audiència confirma l'arxiu del cas contra l'investigat pel tall de les vies del TAV el 8-N
Desestima el recurs de la fiscalia
L'Audiència de Girona ha confirmat l'arxiu del cas contra l'únic investigat per tallar les vies de l'AVE a Girona durant la vaga del 8 de novembre, segons informa el CDR Girona Salt. El tribunal ha desestimat el recurs de la fiscalia que considerava que la decisió del jutjat d'instrucció era "precipitada" perquè no havien declarat part dels agents del dispositiu de seguretat.
El jutjat va concloure que no hi ha "indicis suficients de la perpetració, per part de l'investigat, dels delictes" de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària. L'activista era l'únic encausat per una mobilització que va arribar a congregar unes 10.000 persones. El CDR reivindica que "aturar el país no és delicte" sinó "un exercici de sobirania". "Davant les veus que criminalitzadores que ens intenten atemorir, demà desbordem-los", afegeix.
La fiscalia va presentar recurs –al qual es va adherir Renfe- contra l'arxiu del cas contra l'únic activista investigat pel tall de les vies de l'AVE a la ciutat durant el 8-N. La defensa de l'encausat, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, va impugnar el recurs. Ara, l'Audiència de Girona ha desestimat els recursos i ha confirmat íntegrament la decisió del jutjat instructor.
