Els candidats gironins defensen el seu model d'infraestructures en un debat descafeïnat a TV3

Durant una hora i mitja els espectadors van presenciar ahir a la nit a TV3 el primer debat televisat dels candidats amb representació parlamentaria que opten per la demarcació de Girona a les eleccions del proper 28 de novembre al Parlament de Catalunya. L'espai, conduït per la periodista Isabel Pasqual, va cobrir els principals temes de més interès entre els ciutadans centrats en matèria d'infraestructures. En aquest sentit les primeres intervencions van servir per fixar la posició de cadascú respecte la gestió de l'aeroport Girona-Costa Brava i la problemàtica amb Ryanair. El candidat de Convergència i Unió (CiU), Santi Vila, va assegurar que 'per tal de garantir la viabilitat de l'aeroport és imprescindible una nova estratègia de competències. Aquest ha de ser gestionat des del territori amb l'administració local i el teixit empresarial', va dir el convergent. En la mateixa línia es va mostrar el candidat del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Joaquim Nadal, el qual es va comprometre a 'renegociar els convenis (amb Ryanair) i millorar-los'. Segons Nadal; 'Amb el que ara s'aporta a la companyia de baix cost, més les rebaixes que aconseguirem, juntament amb els abonaments complementaris, no ha d'haver-hi cap problema per la continuïtat d'aquesta o cap altre companyia a l'aeroport de Girona', va asseverar. Amb tot, la candidata d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Carme Capdevila, es va mostrar ferma a l'hora d'assegurar que era indispensable negociar amb la companyia de baix cost i frenar les pèrdues de passatgers traspassats a l'aeroport del Prat les darreres setmanes. Segons la republicana, en aquests moments 'és important fer efectiu el traspas de la gestió de l'aeroport cap a la Generalitat (...) i aleshores podrem parlar de taxes', comentava.

El candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Boada, va concordar en que era necessari mantenir el conveni amb Ryanair però que 'hem de fer front al xantatge inacceptable que pràctica la companyia a la Generalitat i al teixit empresarial'. 'El més important és que poguéssim tenir les competències per a gestionar-lo i convertir-lo en un aeroport de titularitat pública', va confirmar l'ecosocialista que a més va predir que el futur dels vols de baix cost estava en entre dit degut a una 'futura crisi energètica que està a punt de fer front Europa'. D'altra banda, el candidat del Partit Popular (PP), Enric Millo, es va desmarcar de la resta de candidats assegurant que 'la titularitat de l'aeroport no és important' i va deixar palès el seu interès per 'renegociar' i 'millorar' l'actual acord amb la companyia de baix cost. Millo també va aprofitar per culpar a l'actual govern de la Generalitat d'haver-se 'adormit' els darrers anys i que ara se'n pateixen les conseqüències. Finalment el candidat de Ciutadans (C's), David Liern, va destacar la importància de l'aeroport, explicant que era necessari 'renegociar' el conveni amb Ryanair i també 'obrir les portes a altres companyies'.

El desdoblament de la N-II

Els candidats també van fer referència a les obres aturades del desdoblament de la N-II entre Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva juntament amb el tram comprès entre Medinyà i Orriols. Vila comentava que aquest 'és un dels temes que més ha desacreditat al govern de la Generalitat i de l'Estat'. El convergent va reclamar 'unitat d'acció' entre les forces polítiques catalanes per tal de pressionar el govern estatal a l'hora d'executar els pressupostos generals i 'situar la N-II com una prioritat', va dir. En la mateixa línia es va mantenir Nadal qualificant els darrers fets de 'vergonya pública' assegurant que 'mai he pogut entendre com l'administració de l'Estat no ha comprès el que significa que aquesta via sigui l'entrada des d'Europa a l'estat espanyol', una infraestructura segons el socialista 'amb trossos a mig fer, rebentada i oberta en canal'. Amb tot Nadal va voler recordar que hi ha el compromís per part de l'Estat de reempendre les obres a principis de 2011 de dos trams aturats (Maçanet-Sils i Sils-Caldes).

També va destacar la importància del traçat Millo, però va recordar que 'el PP va planificar aquesta obra quan governava a Espanya el 2004 i al sortir del govern en vuit anys només s'han executat 7 quilòmetres d'obra', va dir el popular qualificant la situació de ser 'una gran vergonya'. També va qualificar de 'vergonyós' l'estat d'aquests trams de la N-II el candidat ecosocialista. Per Boada però, no és convenient executar aquestes ampliacions de carrils ja que es 'trinxa' el territori i en alguns punts 'estaríem parlant de fins a dotze carrils. Ens faltarà país per posar-hi tantes carreteres', va comentar el candidat.

Eixos ferroviaris i TAV

Capdevila va destacar la importància d'aconseguir el traspàs de rodalies per part de l'Estat cap a la Generalitat i, alhora, va criticar la postura de Vila a qui acusava de semblar-li 'secundari' o de 'menor interès'. Per la republicana és molt necessari 'no només ampliar la xarxa de rodalies i fer-la extensiva a Figueres i Portbou, sinó que també cal millorar-ne els serveis', va dir Capdevila. La candidata d'ERC va fer esment d'un possible tren 'lleuger' que serviria per connectar els municipis de Flaçà, Girona, Vilobí d'Onyar (aeroport), Sant Feliu de Guíxols i Palamós, entre d'altres, sense oblidar l'eix transversal amb Olot com a nucli important. Per la seva banda Nadal va catalogar Portbou com a futura 'segona porta d'entrada a Catalunya i peça essencial del sistema de rodalies que integrarà els rodalies de Girona amb els rodalies de Barcelona una vegada traspassats els regionals', va comentar. Amb tot, Boada va qualificar la construcció del Tren d'Alta Velocitat (TAV) com un 'error' explicant que els diners invertits es podrien haver destinat a una millora dels trens de rodalies i mercaderies. En contrapartida Vila va sortir en defensa del TAV i va criticar l'aposta del corredor Mediterrani, ja que aquest resultaria excessivament costós a nivell econòmic segons el convergent.

La resta del debat va servir perquè els candidats fixessin les seves posicions respecte la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Capdevila va ser qui es va mostrar més ferma a l'hora de reclamar el soterrament de la línia en la majoria del seu traçat mitjançant l'eliminació d'uns transformadors situats a la frontera amb França. 'El seu cost es tant elevat que si ens estalviéssim aquest canvi de corrent es podria soterrar gran part de la MAT', va argumentar la republicana. Finalment Boada es va desmarcar assegurant que el més encertat era invertir en energies renovables per abandonar les centrals nuclears i el consum de combustibles fòssils.