10.000 persones es manifesten a Perpinyà reivindicant els Països Catalans

10.000 persones es manifesten a Perpinyà reivindicant els Països Catalans

La manifestació per demanar la unió dels Països Catalans a Perpinyà (Catalunya del Nord) ha resultat tot un èxit, ja que segons els organitzadors hi han assistit fins a 10.000 persones. A les quatre de la tarda la capçalera ha sortit puntualment de la Plaça de Catalunya de la ciutat nordcatalana per dirigir-se per alguns dels carrers més cèntrics del municipi.

Al llarg de la protesta s'han sentit càntics com ara "ni França, ni Espanya, Països Catalans", "sense el Rosselló, no hi ha revolució" o "sense València, no hi ha independència". De tota manera, el que més ha ressonat al llarg de la marxa han estat els crits d'independència.

Sota el lema 'Sem Catalunya del Nord, fem Països Catalans', la presidenta de l'ANC i el vicepresident d'Òmnium Cultural han agafat la pancarta que encapçalava la manifestació, conjuntament amb altres representants de diferents punts dels territoris de parla catalana.

La manifestació ha acabat al Castillet, on s'han fet diversos parlaments. Entre d'altres coses, el portaveu de les Illes Balears ha demanat que "els illencs, els valencians i els catalans del nord volem ser part de les estructures d'estat de la república catalana", però ha remarcat que no ho volen fer "com a catalans de l'exterior", sinó com a membres de ple dret.

El cantautor valencià, Feliu Ventura, també ha demanat la unitat dels Països Catalans i ha fet una crida a les institucions europees per tal que aquestes intercedeixin en el procés d'independència. Ventura ha retret que Europa s'hagi convertit "en una presó de pobles amb barrots forjats pel poder econòmic" i ha recordat que amb la implementació de la Unió Europea "ja no hi hauria d'haver fronteres, però els governs d'Espanya i França continuen parlant per nosaltres".

Les cartes dels Jordis, els parlaments més emotius

També al llarg dels parlaments s'ha volgut recordar que hi ha persones empresonades i les que són a l'exili, però el moment més emotiu ha estat quan els representants d'Òmnium Cultural i l'ANC han llegit dues cartes de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha estat l'encarregat de llegir el text de Cuixart. Entre d'altres coses, l'actual president de l'entitat cultural ha volgut remarcar la importància de la llengua catalana com un "element de cohesió" entre els diferents territoris de parla catalana.

Per la seva banda, Paluzie ha posat veu a les paraules de Sànchez, qui ha començat agraint "la implicació" de la Catalunya del Nord en les tasques de preparació del referèndum de l'1 d'octubre. Sànchez també ha recordat que la manifestació en contra del Tractat dels Pirineus era una cita ineludible per ell, quan encara estava en llibertat.

359 anys del Tractat dels Pirineus

El Tractat dels Pirineus es va signar el 7 de novembre de 1659, ara fa 359 anys. Coincidint amb aquest aniversari, la Catalunya Nord fa anys que convoca una manifestació el cap de setmana més pròxim a aquesta data. L'objectiu és denunciar la separació de Catalunya que va representar la signatura d'aquell document.

El Tractat dels Pirineus es va signar entre Felip IV i Lluís XIV per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i un dels aspectes fonamentals és que el comptat de Rosselló passava a pertànyer a la corona francesa, així com també una part de la Cerdanya. Un any després, el rei francès va suprimir les institucions catalanes i també va prohibir utilitzar el català en qualsevol acte oficial.