Interpretant els instruments de la portalada de Ripoll amb ajuda internacional

'Europa Creativa' inclou la reconstrucció d'instruments de l'Edat Mitjana

La Portalada de Ripoll també es pot interpretar en clau musical. En aquesta joia del romànic hi ha representats 39 instruments esculpits en pedra. Apareixen en algunes de les escenes bíbliques del monument romànic i de mitjans del segle XII i, juntament amb les partitures i músiques de l'Scriptorium del monestir, són un "patrimoni molt ric" que s'ha preservat durant gairebé mil anys després de sobreviure a saquejos, incendis i guerres.

És el cas de la representació del rei David envoltant per quatre músics que toquen la viola, el corn, la campana i la flauta de Pan. Aquesta última, té un interès especial. Era un instrument associats als pastors d'aquella època. Per al musicòleg i director del projecte 'Europa Creativa', Antoni Madueño, ve a ser un homenatge a aquells que cuidaven a les ovelles, la matèria prima necessària per elaborar pergamins com els que s'usaven a l'Scriptorium.

A la coneguda com a 'Bíblia en pedra' també hi ha representats altres instruments com ara l'arpa, la rota o les giges de la mà en escenes com ara la de músics acompanyant l'Arca de l'Aliança. La Portalada ve a ser com una "fotografia" de la societat d'aquella època i un document clau per conèixer els instruments que es tocaven a la zona durant l'Edat Mitjana.

Mostrar la portalada al món a través de la música

Reivindicar aquest patrimoni i acostar-lo al públic general és l'objectiu del projecte 'Europa Creativa' que lidera l'Ajuntament de Ripoll sota la direcció de Madueño. El projecte és la continuació de 'Despertant instruments adormits' que es va impulsar l'any 2016 amb l'objectiu de donar a conèixer la "riquesa musical" creada a l'Scriptorium del monestir, entre els segles X i XIV, a partir de la reproducció i interpretació d'instruments d'aquella època que apareixen representats a la Portalada de Ripoll. En aquell cas, es van fer concerts amb vuit solistes de projecció internacional, acompanyats per la Coral Capella de Santa Maria i el cor de veus blanques Els Follets de Ripoll, al monestir i a diferents punts de Catalunya. El resultat va ser tot un èxit, afirma Madueño, perquè es va aconseguir apropar aquesta música als ciutadans i trencar el concepte que és una música "elitista" per a experts.

El director explica que ara s'ha volgut fer un pas més enllà i portar la Portalada i la seva música "a diferents punts del món". L'Ajuntament de Ripoll n'és el coordinador amb el suport de la Generalitat i la UAB. I entre els socis, ja hi ha confirmats Xipre, França i Itàlia. Destaca també la participació del grup italià Ensemble Micrologus, "un dels grups de música medieval més important del món", segons paraules de Madueño, que actuaran juntament amb altres músics dels diferents països participants. Per l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, aquest projecte permetrà "internacionalitzar" la candidatura de la portalada amb un llenguatge universal com és la música i amb la "singularitat" de recuperar aquells instruments esculpits a la pedra.

El projecte inclou la realització de rèpliques dels instruments que apareixen al monument ripollès i d'altres punts d'Europa amb tallers oberts al públic i una exposició "senzilla" amb alguns dels instruments que també mostrarà la portalada de forma virtual mitjançant una projecció.

Músiques medievals que encara sonen a altres punts d'Europa

El projecte també vol posar de relleu que els instruments que hi ha a la Portalada encara es toquen a països com Grècia, tot i que amb altres noms com ara la lira. "Les músiques polifòniques de l'Scriptorium de Ripoll, amb alguns canvis, se segueixen tocant a indrets com Armènia o el sud d'Itàlia, són reductes de la música tradicional de fa segles", afirma Madueño. I això s'explica perquè durant l'Edat Mitjana els llibres "circulaven per tot arreu", de la mà de monjos i peregrins. Des del monestir de Ripoll, es copiaven i reproduïen llibres d'arreu del món i va ser un lloc de referència a Europa. El projecte també reivindica les "arrels comunes" d'Europa i establir un diàleg "entre allò que s'ha perdut i que altres han sabut conservar".

El projecte aspira a aconseguir un ajut europeu per aconseguir el 60% del pressupost total estimat en uns 300.000 euros. Els impulsors ja han redactat el dossier que es presentarà a la convocatòria a finals d'any. La seva posada en marxa, però, no està supeditada a l'ajut ja que estan decidits a tirar-ho endavant encara que això vulgui dir tenir un pressupost més reduït.