La delegació del govern espanyol a Catalunya ha presentat un recurs de cassació al Suprem contra la sentència dictada pel TSJC que anul·lava cinc dels setze acords de la moció de declaració d'independència que Celrà va aprovar per majoria absoluta l'any 2012.
El Jutjat Contenciós Número 1 de Girona va dictar una primera sentència l'octubre de 2015 en què anul·lava la moció arran del recurs contra els acords de ple que va interposar l'Estat. L'Ajuntament va presentar un recurs d'apel·lació que el TSJC va estimar parcialment.
A la sentència, el tribunal va confirmar l'anul·lació de cinc dels setze acords del document. Concretament, aquells que feien referència explícita a la independència i a instaurar-la per la via dels fets, al marge de procediments. Va excloure, en canvi, els que es dirigien a les institucions sense demanar que s'utilitzessin vies "de fet" per aconseguir-la.
Entre ells, el punt que instava al Parlament a "declarar que el Principat de Catalunya és i ha de ser per Dret, Estat Lliure i Independent en igualtat de drets i obligacions que la resta d'estats independents del món" o el que instava a "constituir immediatament un govern d'unitat nacional, de transició a la independència, que prepari totes les estructures institucionals necessàries de l'Estat Català".
També l'acord que proposava "crear l'assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans per estendre i difondre aquesta declaració a la resta de comunitats integrants de la Nació Catalana".
El tribunal, en canvi, mantenia la nul·litat de part del preàmbul de la moció, el punt que declarava el municipi de Celrà "territori lliure i sobirà" i el que declarava "els veïns i veïnes de Celrà moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i als seus símbols". També el que instava al Parlament a assumir "la completa sobirania nacional del territori del Principat de Catalunya, valorant consultar a la ciutadania, per la via del referèndum i iniciï el procés per declarar i constituir l'Estat Català".
Ara, l'Estat ha demanat al Suprem que anul·li la totalitat dels acords presos. L'alcalde del municipi, Dani Cornella, s'ha mostrat sorprès pel que considera un "nou atac" cap a les decisions i acords que prenen els ajuntaments i ha criticat durament que hagi estat el govern socialista qui hagi adoptat la mesura "malgrat que va dir que aturaria la judicialització de la política municipal". "Continuen exactament en la mateix línia que el PP", ha denunciat.
