Un Damien Rice d'antologia ofereix un concert 'a la carta' a Cap Roig

L'irlandès va regalar un recital de més de dues hores a un públic entregat

  • Damien Rice ahir damunt l'escenari del Festival de Cap Roig. José Irun
    Damien Rice ahir damunt l'escenari del Festival de Cap Roig
    Fotos: José Irun
  • Damien Rice ahir damunt l'escenari del Festival de Cap Roig. José Irun
    Damien Rice ahir damunt l'escenari del Festival de Cap Roig
    Fotos: José Irun

Un Damien Rice en estat pur és el que es va poder veure ahir damunt l'escenari del Festival Jardins de Cap Roig. L'irlandès, que es troba de gira traslladant-se en vaixell de concert en concert, es va plantar sense tenir una llista de cançons definida per tal d'interpretar els temes depenent de com bufava el vent, de la mateixa manera que una embarcació de creu llatina es deixa dur per la brisa marina.

L'artista va entonar els primers acords de "Trusty and True" acompanyat d'un castell de focs en la llunyania. "Comencem amb focs artificials. Per a després tenim preparats uns helicòpters", va bromejar. Rice va començar fent allò que més li agrada: fer participar al públic cantant com si fossin una coral. L'experiment va obtenir resultats variats però va servir per a trencar el gel i amb això va encadenar "Delicate", "Elephant" i "9 crimes", aquest últim al piano on va ser víctima dels insectes. "Putos mosquits", va exclamar després de finalitzar la peça i tornar a la guitarra.

Arribats a aquest punt va preguntar directament al respectable quin tipus de cançó els venia de gust; "la voleu alegre, trista o depriment? Ja sé que els meus concerts són com sessions de teràpia. Us pensàveu que la vostra vida era trista però quan em veieu...", va bromejar abans d'arrencar-se amb "STOIC", un dels temes del nou llarga durada que encara no s'ha publicat. La cançó versa sobre les relacions i com s'arriba al punt en que l'atracció sexual desapareix i en resta l'amistat. "A vegades si aquesta és prou forta es poden superar les fases dolentes però en aquest cas és hora d'acabar", va narrar per seguidament interpretar un altre tema inèdit, "Your Astronaut", posant-se al piano una vegada més.

La sorpresa de la nit fou al interpretar "Volcano", on va demanar a una noia del públic, anomenada Marta, que l'ajudes a cantar-la. Rice des de la seva ruptura amb Lisa Hannigan que s'ha quedat orfe damunt els escenaris de veu femenina i ocasionalment comparteix espai amb la cantant italiana Greta Zuccoli, de la formació "Greta and the Wheels". Malgrat ahir la jove es trobava a Cap Roig, Rice va decidir emprar una antiga companya que es dedicava a enregistrar en vídeo les gires. Amb més pena que glòria es va esforçar per entonar els versos i estrofes deixant un resultat agredolç.

Altres temes que va interpretar van ser "Rootless Tree", "The Professor & La Fille Danse", "I Don't Want to Change You", "Amie" o un medley de "The Blower's Daughter" amb "Creep" de Radiohead. Novament Rice va regalar un moment inoblidable quan va cantar "Cannonball" sense micro i la guitarra desendollada amb l'escenari completament a les fosques.

Darrerament l'irlandès participa en nombrosos festivals on comparteix cartell amb d'altres artistes i això no li permet interpretar "Cheers Darlin'", com a ell li agrada, fins ahir. Com ja és habitual en Rice, va explicar la història de com es va quedar embadalit d'una jove en una plujosa nit per després aquesta deixar-lo tirat, marxant amb la parella. El número no és nou, té més de deu anys, però és igual d'efectiu com el primer dia.

La vetllada es va cloure després de dues hores i quart davant un públic que, de ben segur, s'hauria quedat tota la nit cantant o escoltant-lo improvisar cançons, però és que fins i tot això últim, ho va arribar a fer.