L’artista María Pagés arribarà demà al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà) acompanyada sobre l'escenari de quatre bailaores i set músics en directe, sota la seva direcció. La dramatúrgia i els textos seran a càrrec d'El Arbi el Harti, escriptor marroquí en llengua espanyola i francesa. L'artista ens proposa reflexionar, a través de les seves coraografies, sobre l'efímer, la permanència o l'eternitat.
A “Una Oda al Tiempo”, María Pagés presenta un necessari diàleg amb la memòria. Amb l’experiència professional i vital acumulada al llarg dels anys, i incorporant reflexions de Plató, Margaret Yourcenar, Jorge Luis Borges, John Cage, Octavio Paz, Heidegger, Marcel Duchamp o Pablo Neruda. La coreògrafa i bailaora sevillana reflexiona sobre la implacable irreversibilitat del temps, sobre el cos, el desig, l’art i la mateixa vida, i ho fa presentant-se davant el públic com el que és; una dona, un ser humà bell per la seva humanitat imperfecta.
Maria Pagés parla a través del seu art i de les seves coreografies i es defineix a si mateixa com una afortunada per a poder expressar-se a través de la dansa i dedicar-s'hi professionalment. Tal com ella mateixa va assegurar en una entrevista, el flamenc és un clar exemple de com la unió entre cultures, races i religions en pot sorgir un eco comú. Cada moviment de les seves coraografies va enfocat a provocar una relfexió a l'espectador i no deixar-lo indiferent.
