Amb la parsimònia que caracteritza un home que supera els 70 anys, Michael Nyman va pujar ahir a l'escenari de Sons del Món davant la Basílica de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), amb decisió i sense perdre el temps saludant el públic. Assegut davant un piano Steinway & Sons negre que feia joc amb els seus pantalons i camisa negra, va iniciar el recital amb la cinquena marxa posada.
El compositor britànic va desglossar de forma encadenada alguns dels seus temes sense donar temps al públic a reaccionar i aplaudir-lo entre peça i peça. Nyman es trobava en estat semi-hipnòtic subjectant les partitures amb uns cendrers i tocant amb el ulls clucs.
Amb alguns errors durant la interpretació, que gens va importar al públic, o la seva particular guerra amb les campanes de la Basílica que van eclipsar el seu piano fins en tres ocasions, Nyman va convèncer a base de talent i unes composicions minimalistes que li han aportat fama internacional, entre elles, "El Piano" (1993).
El concert, de poc més d'una hora i quart de durada, va comptar amb quatre bisos que, entre mig, aprofitava per mostrar el seu agraïment a un públic entregat que li va donar escalf i mostrar la seva devoció sense embuts ni reserves. Fou tal la calorosa rebuda que va rebre el britànic que en acabar l'actuació va baixar a la platea i conversar amb el respectable.
Avui Sons del Món segueix amb l'actuació de Joan Dausà i acaba demà l'etapa a la Basílica amb el concert SAU30.
