El conseller de Territori, Damià Calvet, assegura que la Generalitat no tocarà cap dels residus que es van abocar a Vacamorta abans del 2003 perquè estan "perfectament emparats per la legalitat". Actualment, sota el subsòl d'aquest paratge de Cruïlles (Baix Empordà) hi ha 2,7 milions de tones d'escombraries. El conseller recorda, però, que abans que la Generalitat concedís la llicència ambiental que ha estat el focus del litigi, a Vacamorta ja s'hi havien abocat més de 336.000 tones de deixalles. I que el punt d'inflexió el marca, precisament, la llicència ambiental (que tant el TSJC com el Suprem van anul·lar). Per això, Calvet ja avança que el Govern, a l'hora de fer el buidatge, se cenyirà "estrictament a allò exigit per sentència". "Tot allò emparat per la legalitat no ho tocarem", subratlla. El conseller de Territori, de moment, prefereix no posar terminis a la retirada de les deixalles.
Abans, assegura, cal enllestir el projecte que fixi quina és la millor solució per buidar l'abocador de Vacamorta. Un document del qual tot just ara se n'ha adjudicat la redacció i que Damià Calvet confia que estigui enllestit d'aquí a mig any.
L'abocador de Vacamorta, sobre el qual pesen nombroses sentències, es va clausurar a finals del 2014. Tant el TSJC com el Suprem van ordenar tancar-lo perquè la llicència ambiental de la instal·lació (damunt la qual gira tot el litigi) estava mal donada. Però aquestes sentències no són les úniques resolucions judicials que arrossega Vacamorta, perquè el cas ha derivat en un autèntic devessall de recursos (interposats tant per la Generalitat com per l'antiga gestora, Recuperació de Pedreres SL).
Sigui com sigui, el juny del 2015 el TSJC va ser categòric. L'alt tribunal català va donar un termini de dos anys al Govern perquè buidés l'abocador i traslladés les deixalles que s'hi havien abocat durant anys. I quan aquest termini ja s'havia esgotat, el TSJC va emetre una nova resolució carregant contra la Generalitat i dient-li que veia "del tot inadmissible i insuportable" que no s'hagués fet res per retirar les escombraries de Vacamorta.
Aquest gener, la Generalitat va fer un primer pas per complir les resolucions judicials. En concret, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va treure a licitació el projecte per buidar l'abocador de Vacamorta. Allà, ja s'hi explicitava que dels milions de tones de deixalles que hi ha enterrades, se'n retirarien aquelles que s'hi van abocar a partir del 2003; és a dir, quan la Generalitat va atorgar la llicència ambiental que després els tribunals van tombar.
Ara fa pocs dies, l'ARC va adjudicar la redacció del projecte a l'empresa Disseny i Sostenibilitat SL. Ho ha fet per 84.000 euros (IVA exclòs). Una xifra sensiblement inferior a l'import pel qual el contracte va sortir a concurs (que era de 150.000 euros).
Aquest gener, la Generalitat va fer un primer pas per complir les resolucions judicials. En concret, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va treure a licitació el projecte per buidar l'abocador de Vacamorta. Allà, ja s'hi explicitava que dels milions de tones de deixalles que hi ha enterrades, se'n retirarien aquelles que s'hi van abocar a partir del 2003; és a dir, quan la Generalitat va atorgar la llicència ambiental que després els tribunals van tombar.
Ara fa pocs dies, l'ARC va adjudicar la redacció del projecte a l'empresa Disseny i Sostenibilitat SL. Ho ha fet per 84.000 euros (IVA exclòs). Una xifra sensiblement inferior a l'import pel qual el contracte va sortir a concurs (que era de 150.000 euros).
336.000 tones, al paratge
Actualment, cobertes sota una primera capa de terra, al subsòl de Vacamorta s'hi amunteguen 2.692.656,81 tones de deixalles. D'aquestes, el projecte haurà d'estudiar quina és la millor fórmula per retirar-ne 2.356.030,11 (que són les que s'hi van abocar entre els anys 2003 i finals del 2014, quan l'abocador es va clausurar).
Això vol dir, doncs, que un cop completats els treballs –que s'espera que durin anys- en aquest paratge del Baix Empordà hi quedaran 336.626,70 tones d'escombraries. És a dir, les que s'hi van llançar entre l'any 2000 –quan Vacamorta va obrir- i fins al 2003.
El conseller de Territori assegura que encara és prematur parlar de terminis sobre el buidatge. "Tot just ara s'ha acabat d'adjudicar la redacció de l'estudi que ha d'estudiar totes les alternatives i determinar quin serà el millor sistema per fer-ho", ha concretat Damià Calvet. "I sense resultats tècnics que ho avalin, no podem avançar res", afegeix el conseller. Dient, això sí, que confia que d'aquí a mig any Disseny i Sostenibilitat SL ja hagi enllestit el projecte.
Això vol dir, doncs, que un cop completats els treballs –que s'espera que durin anys- en aquest paratge del Baix Empordà hi quedaran 336.626,70 tones d'escombraries. És a dir, les que s'hi van llançar entre l'any 2000 –quan Vacamorta va obrir- i fins al 2003.
El conseller de Territori assegura que encara és prematur parlar de terminis sobre el buidatge. "Tot just ara s'ha acabat d'adjudicar la redacció de l'estudi que ha d'estudiar totes les alternatives i determinar quin serà el millor sistema per fer-ho", ha concretat Damià Calvet. "I sense resultats tècnics que ho avalin, no podem avançar res", afegeix el conseller. Dient, això sí, que confia que d'aquí a mig any Disseny i Sostenibilitat SL ja hagi enllestit el projecte.
"No ho tocarem"
Damià Calvet, però, sí que és meridianament clar a l'hora d'assegurar que totes les escombraries que es van abocar a Vacamorta abans del 2003 es quedaran a lloc. "Tot allò emparat per la legalitat no ho tocarem", diu el conseller de Territori, en referència a aquelles deixalles que es van enterrar al paratge abans que la Generalitat donés la llicència ambiental que ha estat el focus del litigi. "Ens cenyirem estrictament a allò exigit per sentència respecte al tancament d'aquest abocador", conclou.
La postura de la Generalitat, però, topa frontalment amb la de l'Ajuntament de Cruïlles, la plataforma antiabocador (la PAAC) i les entitats ecologies (el CEPA i Ecologistes de Catalunya). Tots ells consideren que buidar l'abocador a mitges és "un despropòsit" i "una presa de pèl".
Acusen el Departament de fer una lectura "interessada" de les resolucions judicials, perquè els residus que es van llançar a Vacamorta entre el 2000 i el 2003 també "es van llançar il·legalment". A més, sostenen que deixar enterrades tones d'escombraries al paratge és "una font de contaminació" que pot afectar "els aqüífers" de la zona.
Per això, reclamen al conseller Damià Calvet que torni a convocar la comissió de seguiment per al buidatge de l'abocador, que es va reunir tan sols una vegada (poc després que l'aleshores conseller Santi Vila signés la clausura de Vacamorta). I ja avancen que no deixaran de lluitar perquè la Generalitat retiri totes les tones del paratge i el deixi net del tot.
En una primera estimació, la Generalitat va calcular que treure les deixalles costaria fins a 150 MEUR, que es necessitarien fer un mínim de 140.000 viatges en camió i que els treballs s'allargarien almenys onze anys.
La postura de la Generalitat, però, topa frontalment amb la de l'Ajuntament de Cruïlles, la plataforma antiabocador (la PAAC) i les entitats ecologies (el CEPA i Ecologistes de Catalunya). Tots ells consideren que buidar l'abocador a mitges és "un despropòsit" i "una presa de pèl".
Acusen el Departament de fer una lectura "interessada" de les resolucions judicials, perquè els residus que es van llançar a Vacamorta entre el 2000 i el 2003 també "es van llançar il·legalment". A més, sostenen que deixar enterrades tones d'escombraries al paratge és "una font de contaminació" que pot afectar "els aqüífers" de la zona.
Per això, reclamen al conseller Damià Calvet que torni a convocar la comissió de seguiment per al buidatge de l'abocador, que es va reunir tan sols una vegada (poc després que l'aleshores conseller Santi Vila signés la clausura de Vacamorta). I ja avancen que no deixaran de lluitar perquè la Generalitat retiri totes les tones del paratge i el deixi net del tot.
En una primera estimació, la Generalitat va calcular que treure les deixalles costaria fins a 150 MEUR, que es necessitarien fer un mínim de 140.000 viatges en camió i que els treballs s'allargarien almenys onze anys.
