El càmping de l'Escala que allotjava policia espanyola per l'1-O diu ser objecte d'amenaces

En culpen als CDR

  • Una altra de les pintades que van aparèixer per Setmana Santa
    Una altra de les pintades que van aparèixer per Setmana Santa
  • Les pintades aparegudes al càmping
    Les pintades aparegudes al càmping
  • Caçolada contra els Guàrdia Civils allotjats al càmping el 25 d'octubre de 2017. ACN
    Caçolada contra els Guàrdia Civils allotjats al càmping el 25 d'octubre de 2017
    Fotos: ACN

Els responsables del càmping Illa Mateua de l'Escala han denunciat davant de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra les amenaces que han rebut i les pintades que han aparegut a les seves instal·lacions després que el passat mes d'octubre acollissin diversos efectius de la Guàrdia Civil. L'adjunta a direcció, Eva Trias, ha explicat que des que el 24 d'octubre hi van arribar els agents (que s'hi van estar fins el 29 de desembre) els e-mails i trucades d'amenaça no han deixat de produir-se.

També han rebut atacs via xarxes socials. "El que ens diuen són frases com 'ja us ho trobareu', 'prepareu-vos' o ens passarem tot l'estiu voltant per aquí i molestant als vostres clients", assegura Trias.

Trias afirma que lluny de disminuir, durant tot aquest temps les amenaces han anat en augment però que no han volgut fer-ho públic per no fer "més sang". El darrer episodi greu el van viure per Setmana Santa. El divendres 29 de març es van aixecar amb pintades als murs que envolten les instal·lacions, cartells i fulletons repartits per tot el poble. Pel què fa a les pintades, hi van escriure frases com 'Ni oblit ni perdó', 'Millo t'esperem', 'Zoido fill de puta!!'', 'Ets 155' o Guàrdia Civil i Policia Nacional 1-O ni oblidarem ni perdonarem'. També van pintar de groc alguns dels bungalows als que van tenir accés des de l'exterior de les instal·lacions.

Als fulletons, hi van escriure en anglès la frase: "Us allotgeu al càmping Illa Mateua? Ells també van allotjar la policia espanyola que va massacrar als votants l'1-O". L'escrit, que també van reproduir en alguns dels cartells, també anava acompanyat d'imatges d'agressions que es van produir el dia del referèndum per part de la policia. També, però, en van penjar d'altres (amb el logotip del càmping) acusant al seu propietari i ex regidor, Martí Guillem, de "col·laboracionista".

Moció de suport als CDR

Trias assegura que viuen amb una inseguretat "constant" i que no saben amb què es trobaran cada dia quan s'aixequen. Per això, critica que el ple de la setmana passada, tots els grups excepte el PP, donessin suport a una moció en contra de la "criminalització" dels CDR. La responsable de l'establiment atribueix els atacs a persones vinculades a aquests comitès. En aquest sentit ha dit que "ens sap greu veure que la percepció que es queda la ciutadania és que són gent pacífica", afirma. També diu que van atacar al regidor del PP, Joan Ball-llosera, acusant-lo de no viure el poble i de no conèixer la realitat que s'hi viu. "No sé com poden dir això quan ells anomenen president a una persona que des de Berlín tampoc pot copsar la realitat", remarca.

Exhibició militar polèmica

El càmping ha estat objecte de polèmica des de fa mesos. Primer, el mes de juliol de l'any passat quan va organitzar una exhibició de maniobres militars on van participar-hi una vintena d'efectius de la Guàrdia Civil i de l'Exèrcit. L'actuació simulava un exercici d'assalt a la línia costanera on els militars i el cos policial es van llençar a l'aigua i van fer ràpel a l'Illa Mateua carregats amb tot l'equip, incloses armes. Després, van arribar nedant a la costa i van accedir a les instal·lacions del càmping, que els va convidar a fer l'activitat com un "element més d'animació" dels que realitzen al complex.

La situació va provocar un fort rebombori a la població i va forçar la dimissió del seu propietari, Martí Guillem, fins aleshores regidor de CiU a l'oposició del municipi.

La decisió d'allotjar centenars d'efectius de la Guàrdia Civil va provocar també concentracions de rebuig davant de les seves instal·lacions la mateixa nit del 24 d'octubre, quan van arribar els agents. Trias va assegurar aleshores que es tractava d'un negoci privat que es dedica a oferir allotjament. En aquest sentit, aquest dilluns ha dit que sembla que "la llibertat empresarial no existeix".