Llum verd al projecte d'RCR pel centre de recerca en arquitectura i paisatge a la Vall de Bianya

La finca té una superfície de 135 hectàrees

El pla especial que ha aprovat Urbanisme embolcalla les diferents obres que RCR tirarà endavant per transformar La Vila en un centre de recerca, experimentació i creativitat en arquitectura vinculada a l'entorn natural. La finca, que l'estudi olotí va adquirir l'any passat, té una superfície de 135 hectàrees (de les quals, el pla especial n'abasta 47).

Entre les edificacions, destaca l'antiga casa pairal, que és la que dona nom a la finca. Construïda a l'Edat Mitjana, s'ha ampliat i fortificat amb el pas dels segles. Annexa al mas hi ha Can Capsec (una edificació que feien servir els masovers) i també estables i magatzems agrícoles.

La resta de la finca inclou prats de pastura, conreus i boscos (sobretot, de roures i faigs). A més, associada al mas principal, també hi ha una bassa que va crear el mateix estudi RCR i que l'any 2004 va rebre un dels premis FAD.

El projecte de l'estudi olotí considera les edificacions, el paisatge i l'orografia com un tot indestriable. Per això, proposa espais d'experimentació que permetin estar permanentment en contacte amb elements com la fusta, l'aire, la terra o els sons del bosc.

Precisament, el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, ha volgut agrair a l'estudi olotí "el compromís amb el paisatge" que suposa el projecte. "Es tracta d'un pla especial extremadament respectuós amb el territori i la seva conservació; hi ha una interacció clara entre les persones i la natura", ha subratllat Serra.

Aparcament i laboratori

La Vila vehicularà la recerca i la investigació mitjançant estades, trobades de professionals, tallers, conferències i xerrades en espais singulars. A l'hora de dur a terme les diferents obres per reconvertir la finca –la masia pairal no es tocarà- l'estudi olotí donarà una importància cabdal a l'entorn (integrant-hi cromàticament les noves construccions i fent servir materials lleugers per a aquelles que siguin mòbils o semifixes).

Com que el centre es concep com un espai viu, el projecte s'anirà executant per etapes (i també en funció de les necessitats de la recerca). D'entrada, però, allò que es farà serà un nou aparcament que doni accés a la finca i es reformaran els antics magatzems agrícoles per convertir-los en laboratoris.

L'arquitecta Carme Pigem, una dels tres que formen el trident d'RCR, ha subratllat que el nou centre aprofitarà "el llegat i el potencial de la història i el paisatge" amb l'objectiu de crear "un diàleg permanent" amb l'arquitectura i altres disciplines (com ara la filosofia). "Allò que volem és obrir les portes a un nou món de creativitat, i que aquests nous usos s'integrin amb els que ja tenia la finca", ha concretat.

Per a Pigem, l'aprovació del pla especial suposa posar "la llavor" d'un projecte que, de fet, ja és una realitat. "Tot i que evidentment ara començaran les actuacions, nosaltres ja donem el centre per obert, perquè La Vila ja crea aquestes condicions per poder sentir el lligam amb el paisatge", ha explicat l'arquitecta d'RCR. I hi ha afegit: "És un lloc que té força per ell mateix".

Un projecte viu

Precisament perquè el projecte de La Vila és viu, l'estudi olotí no es fixa calendaris. "Les idees ens poden molt i tot això demana temps, per això no hem fet cap càlcul; tampoc de pressupost", ha explicat Carme Pigem.

Entre d'altres, a més de l'aparcament i els laboratoris, el pla especial també preveu habilitar un espai d'accés i recepció semisoterrat a l'entrada de la finca i una zona d'espais comuns a Can Capsec. L'estable mantindrà el seu ús actual i hi viuran cavalls.

Més endavant, RCR Arquitectes també planteja aixecar tot un seguit d'altres construccions destinades a estances temporals. S'associaran a l'aigua, a l'aire i a la terra i s'aniran disposant segons l'orografia del terreny (majoritàriament encastades o soterrades per garantir-ne la integració paisatgística).

Pavelló de paper

Entre les propostes de futur que l'estudi olotí vol fer a La Vila també hi ha les que han batejat com a 'estances de la natura'. Una sèrie d'edificacions lleugeres vinculades amb l'entorn o espais que permetran experimentar conceptes com el buit o la llum i la seva relació amb l'arquitectura.

Entre les actuacions singulars, Pigem n'ha destacada una: el pavelló de paper. Tindrà una estètica marcadament japonesa i, de fet, es farà amb fusta d'arbres vinguts del país nipó. L'arquitecta ha explicat que ara fa un any, quan van anar-hi a recollir el premi Pritzker, van impregnar-se de l'arquitectura japonesa i de l'estètica dels seus boscos, i que ara volen portar part d'aquesta cultura a la Vall de Bianya.

RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) es va crear al 1998. L'any passat l'estudi olotí va ser el primer de Catalunya, i el segon de l'estat espanyol, a guanyar el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura.