El mateix dia que la sentència del TEDH concloïa que cremar fotos del rei està emparat per la llibertat d'expressió i descartava que es pogués argumentar que incitava a l'odi, un centenar de persones es van concentrar a Banyoles per celebrar la resolució d'Estrasburg. Durant l'acte, que es va fer a les vuit del vespre, van fer una crema massiva d'imatges del monarca i d'altres membres de la família reial.
Un atestat policial, remès a l'Audiència Nacional per considerar que els activistes podien estar cometent un delicte contra la corona, identificava una de les participants en la protesta.
El jutjat, però, considera que no hi ha delicte i arxiva la denúncia. La interlocutòria subscriu així els arguments desplegats per Estrasburg, que obliga Espanya a indemnitzar els dos joves condemnats per la mateixa Audiència Nacional (una sentència que després va confirmar el Tribunal Constitucional) per haver cremat fotos del rei com a protesta per la visita de l'aleshores monarca Joan Carles I a la ciutat de Girona.
La interlocutòria argumenta que el fet que el rei ocupi una posició de "neutralitat en el debat polític, una posició d'àrbitre i de símbol de la unitat de l'estat" no evita que estigui exposat "a qualsevol crítica en l'exercici de les seves funcions oficials o, com és el cas, com a representant que simbolitza el règim monàrquic".
Per això, detalla que qüestionar la legitimitat del cap d'estat i de la forma de govern està emmarcat "en el debat públic d'interès general" encara que, per fer-ho, els activistes recorrin a "certa dosis d'exageració o provocació".
Segons el jutjat, aquesta crítica està emparada per la llibertat d'expressió sempre que no sobrepassi límits, com ara posar en risc la seguretat de la convivència democràtica, usar la violència, que el discurs generi odi o discriminació i que es facin servir expressions "feridores o vexatòries".
Subscriu Estrasburg
Tots aquests supòsits els descarta ara l'Audiència Nacional, que recull que és "imprescindible" tenir en compte diferents aspectes del pronunciament d'Estrasburg.
La interlocutòria exposa, en primer lloc que, tal com diu el TEDH, un acte d'aquest tipus s'ha d'interpretar com "una expressió simbòlica". "La posada en escena, encara que hagi portat a cremar una imatge, és una forma d'expressió d'una opinió", argumenta i necessària per exercir "el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura sense els quals no existiria una societat democràtica". .
El segon i tercer arguments van encaminats a descartar que cremar fotos del rei es pugui interpretar com una incitació a l'odi o a la violència. "No es tractava d'un atac personal dirigit contra el rei d'Espanya que tingués com a objectiu menysprear o vituperar a la persona, sinó una crítica a allò que representa com a cap d'estat i símbol de les forces que, segons els encausats, havien ocupat Catalunya", resol recollint el guant dels fonaments del TEDH.
Per això, i a banda de referir-se a la sentència europea en el cas dels dos activistes inicialment condemnats, conclou que en el cas de la crema massiva de fotos a Banyoles aquests arguments són "encara més evidents" perquè la protesta es va convocar precisament per "celebrar el pronunciament judicial del TEDH". I, a més, per subratllar que Estrasburg havia considerat que l'Audiència Nacional havia "violat la llibertat d'expressió dels autors dels fets anteriors".
"La concentració es van produir per expressar simbòlicament la satisfacció per la sentència europea i la protesta per les condemnes anteriors, i aquesta evidència impedeix encara més considerar els fets com un atac personal dirigit contra el rei d'Espanya", conclou l'Audiència Nacional.
