La gran majoria de gent no se'n separa. Els porten a la butxaca, dins la bossa de mà i és habitual que els facin servir quan estan al carrer. Els telèfons mòbils s'han convertit en una presa fàcil per a aquells lladres que busquen un benefici ràpid. Són aparells que, a botiga, moltes vegades s'enfilen més amunt dels 500 euros i que es poden col·locar bé al mercat negre.
Els delinqüents, sovint, aprofiten que la víctima fa servir el mòbil mentre camina (hi parla o el tecleja) per arrabassar-li i fugir corrents. I en el cas d'aquells qui entren a robar a les cases, és habitual que els telèfons –si en troben- formin part del seu botí, juntament amb d'altres aparells electrònics.
L'any passat, sense anar més lluny, els Mossos d'Esquadra van rebre fins a 5.157 denúncies per robatoris o pèrdues de mòbils a la demarcació. Ja a priori, la dada és cridanera perquè suposa que, de mitjana, cada dia entren catorze denúncies per aquest motiu a les comissaries gironines.
Ara bé, el comissari Josep Milan també precisa que "no totes són reals". I és que, de fet, aquí dins també s'hi inclouen moltes picaresques. "Hi ha un gruix de denúncies falses, perquè moltes vegades es pretén enganyar les asseguradores simulant un robatori amb l'objectiu d'aconseguir un telèfon nou", explica el cap de la Regió Policial.
Fer passar un capritx per un robatori, però, pot sortir car. I és que quan la policia descobreix que la suposada víctima, en realitat, allò que vol és tenir el darrer model que ha sortit al mercat, l'acusen per haver interposat una denúncia falsa.
298 terminals recuperats
En el cas d'aquells que sí han patit un robatori o han perdut el telèfon, poder recuperar el terminal és difícil. Al llarg de l'any passat, els Mossos d'Esquadra van aconseguir-ho en 298 ocasions. Per al comissari Josep Milan, tot i ser una xifra petita, aquest és un bon balanç. I és que hi ha moltes vies per col·locar un mòbil robat sense deixar rastre.
Per intentar trobar els aparells, cada vegada que els Mossos d'Esquadra fan un detingut o identifiquen algú miren si porta mòbil i en comproven l'IMEI. Aquest número de quinze xifres és clau per veure la procedència del telèfon. N'hi ha prou amb uns pocs minuts per contrastar-lo a la base de dades que tenen els Mossos, on hi consten tots els mòbils robats i perduts, i veure si coincideix o no amb algun dels que apareixen a la llista.
En paral·lel, la policia també rastreja Internet (posant el focus en aquelles webs de segona mà) i visita de manera regular botigues on s'arreglin mòbils o se'n venguin de semi nous. "Les botigues de reparació de telèfons tenen l'obligació de comunicar-nos aquelles que fan", explica el comissari Josep Milan. I conclou: "Per això, tot i que sembli que no hem recuperat gaire mòbils, Déu n'hi do".
