L'Ajuntament de Figueres va decidir posar en marxa a finals de 2016 un programa integral de control de plagues urbanes. El projecte, liderat per la Mancomunitat del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, tenia com a objectiu lluitar de manera coordinada contra els problemes amb les colònies de coloms, estornells, rates, paneroles o mosquits, entre d'altres.
En només un any, el sistema implementat ha permès reduir de manera significativa la població de coloms establerta a la ciutat, un dels principals problemes de Figueres. Segons ha explicat el responsable del projecte, Eduard Marquès, van detectar fins a 85 colònies de cria i punts de repòs d'aquestes aus, també 18 punts d'alimentació regulars. En total, a finals de 2016 hi havia 339 exemplars per quilòmetre quadrat. Les diferents actuacions realitzades van permetre reduir en un 56% aquesta xifra i a finals de 2017, el nombre se situava en els 176 exemplars.
Per aconseguir-ho, han desmantellat nius ubicats en façanes i edificis públics i també han reduït els punts d'alimentació. A més, han enviat una cinquantena de requeriments a propietaris d'edificis privats, la majoria dels quals han pres mesures per resoldre-ho.
Entre els punts més problemàtics, hi havia la Casa Fages del carrer Enginyers, l'edifici dels Sindicats o l'antiga presó. També s'ha desmantellat un punt de cria a l'edifici dels Caputxins i s'està treballant per acabar amb una altra colònia activa que tenen localitzada als plataners de l'avinguda Perpinyà.
A hores d'ara, creuen que el principal focus se situa a l'entorn de l'estació de tren i la Bòbila, on hi ha una promoció d'edificis inacabada. Allà calculen que hi ha un 27% de la població d'aquesta espècie. El barri vell (també amb nombrosos edificis buits), el Parc de les Aigües, la plaça Catalunya, o Vilatenim són altres punts on tenen detectades colònies. En la majoria dels casos, però, al llarg d'aquest any s'ha aconseguit reduir el nombre d'exemplars en percentatges que van des del 40 al 85%.
Pel què fa als estornells, un altre dels problemes històrics de la ciutat, Marquès ha explicat que quan van començar a aplicar el programa comptaven amb una població estimada d'uns 10.000 exemplars. Per foragitar-los, van utilitzar un sistema de sons de depredadors i llums que va aconseguir desplaçar-los, primer al Parc Bosc, i després fora de la ciutat.
Més de 200 punts de control de rates
Les rates són una altra de les plagues que el programa vol combatre. Marquès ha detallat que hi havia una situació "bastant crítica", que ara està en vies de "control". I és que, segons ha explicat, habitualment aquests rosegadors solen trobar-se a les clavegueres però la ciutat tenia diverses poblacions establertes en superfície. Per actuar-hi, van posar en marxa un pla de xoc amb rodenticides i van establir una xarxa permanent de vigilància amb més de 200 punts de control.
Marquès ha admès que és molt difícil saber amb exactitud la població real d'aquest animals però que les dades de consum d'aliment enverinat que tenen permeten concloure que s'ha reduït. Ara, un cop "controlada la superfície", han endegat actuacions a les clavegueres.
Pel què fa als insectes, han realitzat 18.000 accions de control de punts de cria del mosquit tigre i s'ha actuat amb insecticides a diversos punts amb problemes amb paneroles. "Hem reduït la problemàtica a set punts de la ciutat".
Lluita contra la vespa asiàtica
El responsable del projecte també ha explicat que durant aquest temps han localitzat cinc nius de vespa asiàtica, un d'ells enterrat sota el pati d'un institut i un altre que es va trobar durant un control a la biblioteca. També se'n va descobrir un de primari i dos més que estaven abandonats. Calcula que els nius podrien haver generat fins a 60 abelles reina. Tots es van desmantellar i un d'ells s'ha restaurat i s'exposarà a la biblioteca amb l'objectiu de sensibilitzar la població i prevenir-la.
Marquès ha dit que tots els nius estaven situats en línia recta pel nucli urbà de la ciutat i que no descarten que n'hi hagi més. De fet, ha explicat que fins ara les actuacions les han hagut de fer experts en la matèria però que s'han format i han adquirit equips per poder-hi fer front a partir d'ara.
En el marc del programa, s'ha actuat també en 26 edificis públics. El balanç d'aquest primer any constata que el 46% tenien algun tipus de plaga. D'aquests, en el 50% hi havia presència de rares i en el 33%, d'insectes.
El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, ha assegurat que els resultats aconseguits fins ara són molt positius i que a peu de carrer la reducció de plagues és "palpable".
Caixes niu
Amb l'objectiu de millorar, han previst noves accions. Entre elles, hi ha la instal·lació de caixes niu de ratpenats, xots, mussols, orenetes o hotels d'insectes. També se n'instal·laran per a òlibes. La intenció és posar-hi dues cries que es converteixin en una parella "estable" que actuï contra les rates.
