Dos bussejadors i quatre tècnics treballen aquests dies a la zona de la Caseta de Fusta de l'Estany de Banyoles per extreure una espècie de cloïssa invasora mitjançant un sistema d'aspiració del subsòl i filtratge de l'aigua. L'estiu del 2016 va ser quan es va tenir coneixement de la seva presència de forma casual. Els descobridors van ser uns nens que es banyaven a la zona de la Caseta de Fusta i agafaven sorres del fons. En veure les petxines, algú en va fer fotografies i les imatges van arribar a les mans del Consorci de l'Estany, que en aquell moment estava en ple projecte Life Potamo Fauna, un programa de conservació amb fons europeus. Experts en la matèria van alertar que es tractava de la 'Corbicula Fluminae', més coneguda com a cloïssa asiàtica, el que representava una greu amenaça.
Aquesta petxina és una espècie invasora amb una gran capacitat de reproducció per ser hermafrodita. Té una taxa de fecunditat d'entre 68.000 i 100.000 larves per any i pot arribar a una densitat d'uns 10.000 individus per metre quadrat. El seu cicle de vida és d'un any i mig i fins a 7. Els exemplars localitzats a la Caseta de Fusta tenien uns 3 anys. A indrets com als EUA s'han convertit en un vertader problema econòmic i ecològic. Precisament a aquest país és on s'han fet alguns intents per eradicar-la.
El Consorci de l'Estany ha agafat algunes d'aquestes pràctiques experimentals i les ha implantat per eliminar l'espècie. En una primera fase, l'octubre del 2016, es va cobrir el fons de la zona amb plàstics (barreres bèntiques) per causar la mort dels exemplars de cloïsses. El sistema es va deixar fins a l'abril del 2017 i va permetre eliminar un 60% de la població.
Ara s'ha iniciat una segona fase mitjançant el sistema d'extracció. Durant dues setmanes, s'espiraran les sorres i fangs del fons (fins a uns 15 centímetres de gruix de sediment) amb l'ajut de dos submarinistes formats que treballen fins a 2 metres de profunditat i a uns 12 graus de temperatura de l'aigua. Els bussejadors treballen amb una mànega connectada a un equip de bombeig que el que fa és impulsar el material aspirat fins a uns contenidors on s'acumula l'aigua i es decanten els sediments.
Les microlarves de la cloïssa poden estar en suspensió i això obliga a tractar l'aigua amb una solució de clor per després abocar-la al clavegueram. "Esperem haver arribat a temps i haver evitat mals majors", ha afirmat el director del consorci, Jordi Bosch.
En un espai ben delimitat
L'espai on s'ha localitzat la cloïssa asiàtica està "molt acotada" a la Caseta de Fusta. Es troba en una zona d'uns 1.500 metres quadrats amb sorres. Bosch ha explicat que està "confinada" gràcies a la presència d'algues frondoses i fangs que han evitat la seva propagació. Les corrents d'aigua de baixa intensitat de l'estany també han estat d'ajuda.
Una dada molt rellevant és que no s'ha detectat en cap altre punt de l'estany durant les inspeccions que s'han fet. Per tot plegat, els tècnics creuen que es tracta d'una fase inicial de colonització i que es pot actuar per erradicar-la. L'actuació té un cost de 24.000 euros i s'ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona i la Generalitat.
Es desconeix la forma amb què hauria arribat aquesta petxina. Una de les hipòtesis és que algun banyista podria haver entrat a l'aigua material infectat amb larves, que després s'han reproduït. Cal recordar que aquesta espècie exòtica també es troba en altres punts del Ter, com ara a la desembocadura, i a l'Ebre. Bosch ha fet una crida a la població apel·lant a la seva responsabilitat. Ha subratllat que cal prendre consciència de la fragilitat d'espais naturals com aquest i dels greus riscos ambientals que causen les espècies exòtiques. La propagació de la cloïssa asiàtica no només causaria danys a l'ecosistema sinó que comportaria greus problemes en la captació d'aigua, recs i canalitzacions.
La cloïssa asiàtica és una espècie exòtica classificada dins el grup de les d’alta capacitat d’invasió. Va arribar a la península ibèrica 1993 al Guadalquivir, el 1996 a l’Ebre i al 2003 a la demarcació hidrogràfica del districte de la conca fluvial de Catalunya.
