La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha presentat avui dos nous protocols destinats a protegir els recursos i el litoral català.
Un d’aquests protocols fa referència a la conservació del coral·ligen. El coral·ligen és un dels hàbitats marins considerats clau per a la biodiversitat marina al Mediterrani, ja que concentra un 10% de les espècies marines. Per aquest motiu, ha esdevingut objecte de protecció de la legislació sectorial pesquera.
Amb aquest objectiu, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha coordinat la publicació del Protocol de restauració del coral·ligen realitzat per científics de l’Institut de Ciències del Mar i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquest document dóna les eines per contribuir al manteniment dels serveis ecosistèmics del coral·ligen lligats a la pesca i les activitats marítimes recreatives.
L’aplicació d’aquest protocol permetrà retornar al mar aquell corall que sigui comissat a fi d’allargar-ne la vida. Aquesta nova manera de procedir està directament vinculada a la moratòria aprovada pel DARP el juny de 2016, que prohibeix agafar corall vermell, una espècie emblemàtica del coral·ligen, durant deu anys.
De moment, els Agents Rurals han fet proves de restauració amb una altra de les espècies sèssils de gran interès per a les activitats recreatives subaquàtiques com és la gorgònia vermella (Paramuricea clavata).
L’altre protocol que també ha d’ajudar a millorar l’ecosistema marí és el de retirada d’arts de pesca perduts al fons del mar. El Departament d’Agricultura, en col·laboració amb unitats subaquàtiques de l’Administració catalana com els cossos de Mossos d’Esquadra i d’Agents Rurals, ja ha realitzat diverses retirades, que han servit per ultimar aquest document que detalla les actuacions a dur a terme per minimitzar els efectes negatius sobre els ecosistemes marins de l’anomenada “pesca fantasma”, calaments antireglamentaris detectats al llarg de tot el litoral de Catalunya abandonats o perduts a mar a causa de temporals.
Aquest protocol s’emmarca dintre del pla que el Departament d’Agricultura, amb científics de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), està desenvolupant per lluitar contra l’anomenada “pesca fantasma”, i així millorar l’estat dels recursos marins vius dels quals depèn la pesca i d’altres activitats marítimes com el busseig.
Els arts de pesca perduts o abandonats a mar poden tenir diversos impactes sobre els ecosistemes i els recursos marins vius amb conseqüències sobre la pesca i algunes activitats marítimes recreatives. A més de la possible captura continuada d’espècies comercials i no comercials, aquest tipus de pesca també pot tenir impactes físics negatius sobre hàbitats bentònics d’interès per a la pesca i les activitats maritimorecreatives com el coral·ligen, i, de vegades, constituir un risc per a la seguretat de determinades activitats marítimes.
El Departament d’Agricultura ha habilitat una adreça electrònica (protecciomarina@gencat.cat), on el ciutadà podrà notificar la detecció d’arts de pesca perduts perquè l’administració pugui actuar degudament. En aquest context, la Universitat de Barcelona també ha impulsat un portal web que comparteix la finalitat de recollir informació i informar sobre aquesta problemàtica.
El sector al costat del DARP, en favor de la protecció del fons marí
El col·lectiu d’activitats subaqüàtiques, encapçalat per la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), ha volgut mostrar el seu suport públic a les actuacions impulsades pel Departament d’Agricultura per millorar la protecció, conservació i l’estat del coral·ligen i els hàbitats marins.
En aquest sentit, la FECDAS, l’International Forum for Sustainable Underwater (IFSUA), l’Associació Catalana de Centres Immersió i Activitats Marines, l’Associació de Centres d'Immersió de la Costa Brava, l’Associació de Busseig Recreatiu d'Espanya (ABRE), l’Scuba Schools International (SSI) i el Club d'Immersió Biologia han signat el manifest “La conservació del coral·ligen, un objectiu comú”.
En el document, els signataris es defineixen partícips dels principis de conservació i restauració del fons marí, i expressen la seva “voluntat de col·laboració a través de l’activitat diària”, perquè, segons indiquen , “creiem en aquest model i el volem implementar”. Així mateix, fan una crida a totes aquelles persones i entitats que desenvolupin les seves activitats en el medi terrestre i/o marí que s’hi vulguin adherir per “demostrar que una gran majoria estem esperançats i compromesos amb el futur del nostre ecosistema marí”.
D’acord amb aquest posicionament, donen suport a “la moratòria de l’extracció de corall vermell, l’extracció d’arts de pesca abandonats i totes aquelles tasques de restauració i conservació que dugui a terme la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.”
