Girona, entre les ciutats amb més botigues per habitant de Catalunya

L'oferta comercial global ha pujat un 1,87% respecte al 2016

Segons el cens, Catalunya compta amb 103.214 establiments, un 1,87% més que el 2016, amb una densitat comercial mitjana de 13,66 establiments per cada 1.000 habitants, una xifra que representa un augment del 1,4% respecte al 2016. Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (27.155), Granollers és el municipi de més de 50.000 habitants amb una major densitat comercial, concretament de 18,17 establiments per 1.000 habitants, seguit de Girona que consolida la segona posició amb 16,82 botigues per 1.000 habitants i Barcelona, que se situa en 16,75 comerços per cada 1.000 habitants, poc per sobre de la mitjana de Catalunya.

El cens també revela que els municipis catalans -exclosos els de menys de 1.000 habitants- amb més densitat comercial continuen sent, com al 2016, la Jonquera, amb 82,67 botigues per 1.000 habitants per la seva proximitat a la frontera, Bossòst (52,68 botigues per 1.000 habitants), Castell-Platja d’Aro (34,83 comerços per 1.000 habitants) pel seu component turístic –amb part dels establiments que estan donats d’alta però que en realitat tenen una obertura estacional–, Camprodon (33,88 botigues per 1.000 habitants) i Sort (30,08 establiments per 1.000 habitants), amb una gran centralitat en la seva àrea d’influència.

L’anàlisi de l’evolució del nombre d’establiments per comarques concentra a l’àrea metropolitana i a les comarques gironines els increments de l’oferta comercial. L’augment del nombre d’establiments a comarques com el Garraf (amb un +4,51%), Baix Llobregat (+3,71%), i Barcelonès (+3,7%) contrasten amb la caiguda a comarques com el Pallars Sobirà (-21,43%), el Pallars Jussà (-10,04%) o la Cerdanya. No obstant, aquests descensos es localitzen a comarques on s’hi troben municipis amb elevadíssima densitat comercial (com Sort, Camprodon o Bossòst), fet que apunta més aviat a la racionalització que a la pèrdua d’oferta, segons indicat el Departament d'Empresa i Coneixement.

El Cens apunta que la meitat de les botigues de Catalunya tenen menys de 65 metres quadrats de superfície de venda i un de cada quatre no arriba als 34 metres quadrats. D’altra banda, el 93,1% dels establiments comercials catalans, i el 83,8% de la superfície de venda se situen dins de trama urbana consolidada, de manera que la immensa majoria de l’oferta comercial està integrada dins els nuclis urbans, un dels trets que identifica el model de comerç a Catalunya. La diferència entre els percentatges d’establiments i de superfície de venda dins la trama urbana s’explica perquè els establiments situats tripliquen la dimensió dels comerços de centre ciutat.

Pel que fa al sector d’activitat, el Cens indica que el subsector de l’alimentació és el que té major pes a l’oferta comercial a Catalunya en nombre d’establiments, amb 33.656 comerços (32,6% del total). En segon lloc, se situen l’equipament de la persona, amb 18.862 establiments (amb el 18,2% del total) i en tercer lloc, l’equipament de la llar (que engloba productes de bricolatge, decoració, mobiliari, electrodomèstics i similar) amb 18.027 establiments (el 17,5%). De fet, aquest subsector ha crescut un 5,14% respecte 2016, un bon indicador per a un sector d’activitat comercial que va patir especialment la crisi i actualment s’està beneficiant de la recuperació del sector immobiliari, segons subratlla el Departament.

Per contra, tot i que l’alimentació continua com a principal sector d’activitat comercial, respecte als 2016 s’aprecia una disminució del 2,66%, en benefici de comerços mixtos (que han pujat un 13,97%) i d’altres tipus d’establiments (que han augmentat un 44,22%). Aquesta evolució s'atribueix a que molts comerços aposten per oferir una experiència de compra més complexa i completa, ja sigui combinant la venda de productes de diferents categories, la venda amb la restauració, o bé integrant altres serveis. El sector de l’automoció i els carburants ha experimentat en un any una caiguda del 10,27% en nombre d’establiments.

D’altra banda, la superfície mitjana de venda dels establiments per sectors és de 121 metres quadrats per al sector alimentari, de 94 metres quadrats pel sector quotidià no alimentari, 97 metres quadrats pels establiments d’equipament de la persona, 172 metres quadrats per l’equipament de la llar, 305 pel sector de l’automoció i els carburants, 89 pel lleure i la cultura, 362 pel comerç mixt, i 115 metres quadrats de superfície mitjana als establiments comercials amb altres activitats.

El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha destacat la rellevància del comerç a Catalunya, “com a sector econòmic, com a element vertebrador de les nostres ciutats, i més enllà d’això, com a quelcom que forma part del moll de l’ós de la nostra societat”. Aregio ha assenyalat que “el Cens d’Establiments Comercials ens ajudarà a emprendre polítiques comercials que ajudin, sense anar contra el vent i adaptant-nos als canvis, a preservar l’essència del nostre model de comerç”.

De la seva banda, la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, també ha ressaltat que el 2017 el nombre d’establiments i d'empreses ha crescut i això, ha dit, "és una bona notícia perquè aquests increments esdevenen sempre després d’un creixement previ de vendes i d’ocupació al sector”. Així mateix, Vilalta ha apuntat que el creixement de l’oferta comercial ha anat acompanyat d’una redistribució: “si bé és cert que hi ha comarques on ha baixat el nombre d’establiment, la densitat comercial s’ha mantingut o fins i tot ha crescut”.