"Animem, ja des d'ara, a que cada vegada que la família reial gosi trepitjar el territori dels Països Catalans, el poble treballador català respongui amb pires monàrquiques, amb fotografies del rei en flames", ha instat Martí Majoral, d'Alerta Solidària que ressalta que la sentència del TEDH evidencia les mancances de l'estat espanyol a l'hora de respectar al llibertat d'expressió. "Seria una bonica tradició", ha afegit.
D'entrada, els encausats per cremar fotos del rei (aleshores Joan Carles I) ja han anunciat que dissabte hi haurà una "petita celebració" a la plaça Sant Pere de Girona. "La gent que porti encenedors, pel que pugui ser", ha dit Núria Brugada, portaveu dels activistes processats per un suposat delicte d'injúries a la corona. Els encausats han volgut dedicar "aquesta victòria" a tots els processats o empresonats per qüestions polítiques a Espanya i, especialment, als que afronten presó per lletres de cançons, com Valtonyc o Hasél.
"El que busca la repressió és desmobilitzar-nos, però deu anys després encara continuem, no han aconseguit el que volien perquè no ens aturarem", ha exposat Brugada. En la mateixa línia, Majoral ha ressaltat que la sentència "recrimina a l'estat espanyol la seva manca de cultura democràtica" perquè no protegeix un dret fonamental com és la llibertat d'expressió.
Crítica per sobre d'odi
L'advocat de Jaume Roura i Enric Stern (que no han estat a la roda de premsa), Benet Salellas, ha ressaltat que la sentència del TEDH és "una victòria de tot el moviment" perquè reconeix que una 'performance' emmarcada dins la crítica política no es pot considerar delicte.
Salellas ha ressaltat tres aspectes de la sentència d'Estrasburg. La primera, que el TEDH explicita que qualsevol acte de protesta política ha de tenir "una especial protecció" dins un estat democràtic que vetlla per la llibertat d'expressió. En segon lloc, considera que es tracta d'una "esmena a la totalitat" a les sentències dictades per l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional i que, al llarg dels anys, han servit per impulsar processos judicials contra activistes.
Finalment, destaca que el TEDH també fa una esmena al "discurs de l'odi". "Diu clarament que la crítica o la protesta mai podran ser un discurs d'odi", ha destacat Salellas que considera que aquest precedent també pot servir per a processos judicials oberts actualment per suposats delictes d'odi, sobretot "després de l'1-O".
L'advocat també ha subratllat que la resolució d'Estrasburg és una "estocada molt profunda" al delicte d'injúries contra la corona. "Els representants polítics, i el rei representa tot el sistema polític a Espanya, han de tenir una tolerància més alta a la crítica", recull Salellas de la sentència. En aquest sentit, considera que els partits polítics espanyols haurien de prendre nota i fer els passos per suprimir aquest delicte de Codi Penal.
De fet, aquest mateix dimarts es debat al Congrés dels Diputats una iniciativa d'ERC que proposa despenalitzar les injúries a la corona i els ultratges a Espanya.
