El ple de Girona tomba el recurs contra la declaració de Felip VI de persona 'non grata'

L'informe jurídic ha rebut el suport dels grups de CiU, ERC, PSC i CUP

El ple del 24 d'octubre del 2017 va aprovar, també per àmplia majoria, declarar el rei Felip VI persona 'non grata' a la ciutat de Girona. Disset dels regidors (els dels grups de CiU, ERC i la CUP), van donar suport al punt cinquè de la moció, que retreia al monarca la seva "manca de neutralitat" en el discurs del 3 d'octubre, durant el qual no va fer cap referència als ferits durant les càrregues policials durant la celebració del referèndum. Aleshores, el PSC es va abstenir i els grups del PP i C's hi van votar en contra.

El grup municipal de Ciutadans va interposar un recurs de reposició demanant que s'anul·lés l'acord de ple perquè considerava que l'ajuntament no té competències per declarar el rei persona 'non grata'. La resposta dels serveis jurídics municipals proposava desestimar el recurs. L'informe, signat per un advocat municipal, concloïa que l'actuació del ple té validesa perquè els regidors que van recolzar aquest la moció van emetre "un judici de valor" i ho van fer exercint el seu càrrec públic. A més, l'informe detalla que es tracta d'una decisió que no té "cap efecte jurídic" i rebutja que l'ajuntament estigui "estigmatitzant" la figura del rei o causant danys a la seva "imatge, béns, professió o patrimoni".

L'informe jurídic municipal s'ha sotmès a votació del ple de Girona d'aquest dilluns. 22 dels regidors (CiU, ERC, PSC i la CUP) han avalat l'informe de l'advocat i han desestimat el recurs que va interposar Cs.

El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha defensat que el que fa el ple és "fer política". "El que es tracta és de debatre qüestions polítiques i això és el que diuen els serveis jurídics, que hi ha viabilitat per aprovar aquestes qüestions", ha afirmat. Ribas ha recordat que el ple de Girona no ha estat "l'únic" que s'ha manifestat en aquest sentit i ha fet referència a la decisió de la Cambra de Comerç que va aprovar sortir de la Fundació Princesa de Girona.

"És un reflex molt clar del sentiment de part dels ciutadans de Girona envers la figura del ciutadà Felip", ha opinat el portaveu que sosté que les enquestes a nivell de l'estat espanyol demostren que el 54% de la població "no se sent còmode amb la figura de la monarquia". "Espanya es va aproximant més a la filosofia que tenim els catalans amb la República i judicialitzar la política és un error", ha opinat.

Fer-lo reflexionar

La portaveu d'ERC, M. Mercè Roca, ha recordat que el motiu per declarar Felip VI persona 'non grata' a la ciutat va ser "la seva actitud no neutral" en les declaracions que va fer el 3 d'octubre "després de la violència a què els votants del referèndum van ser sotmesos per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat". "La declaració és política, no té vinculació jurídica de cap tipus ni li comportarà cap conseqüència en estigmatització", ha afegit Roca.

En aquest sentit, es pregunta "què més" voldrien els regidors municipals que van votar a favor de la moció que fer que el monarca espanyol "se sentís una mica més afectat o com a mínim interpel·lat" per aquesta declaració com a persona 'non grata' i "s'arribés a preguntar" per què un ajuntament com el de Girona "s'ha pres la molèstia" de prendre aquesta decisió. Finalment, Roca ha criticat que Cs "es continuï refugiant en formalismes jurídics" per intentar guanyar allò que no vencen "per majoria democràtica".

Tot i que tant Ribas com Roca han destacat que, segons l'informe de l'advocat municipal, es tracta d'un acord que no té transcendència jurídica real, el regidor de la CUP Lluc Salellas han refermat que, per al seu grup, aquest vot "té la mateixa legitimitat". "Rei d'Espanya, no ets benvingut a la nostra ciutat", ha dit en dues ocasions al principi de la seva intervenció i ho ha tornat a repetir per argumentar que és "lògic" que la majoria dels regidors al ple no avalin "el descendent de la monarquia absolutista".

"Com si això no fos prou per declarar-lo persona 'non grata', Felip de Borbó va insultar i agredir a tots els gironins i gironins que van votar el dia 1 d'octubre, no només no els va representar ni tan sols respectar, sinó que els va voler trepitjar des del tron d'or", ha criticat.

Al ple de 24 d'octubre es van abstenir però aquest dilluns han donat suport a l'informe jurídic municipal. Malgrat això, Sílvia Paneque (PSC) ha lamentat que durant els últims anys el ple de Girona hagi votat fins a 40 mocions "exposant desitjos sense cap tipus d'efecte jurídic". "Al plenari el que hem de fer és prendre acords que tinguin un efecte real sobre els ciutadans i el govern de la ciutat, però en comptes d'això en els últims anys ens hem trobat en un conjunt de posicions que ens obliguen, una vegada rere l'altra, a manifestar-nos sobre creences polítiques relacionades amb un o altre grup", ha opinat la portaveu del grup socialista.

A més, ha carregat contra el grup de Cs perquè considera que, en aquest caldo de cultiu, s'han trobat "còmodes en el supòsit de convertir el plenari de Girona en el lloc per a la teatralització de la política". Paneque ha retret a Pujola que, per tercer cop, hagin intentat aturar per la via administrativa acords votats per majoria al ple.

Un error

La portaveu de Cs, Míriam Pujola, ha repassat tots els arguments jurídics que exposaven en el seu recurs de reposició per refermar que, segons el seu punt de vista, el ple de l'Ajuntament de Girona s'està extralimitant en les seves competències a l'hora de declarar el rei com a persona 'non grata'. Pujola ha carregat contra l'informe municipal perquè considera que "vulnera allò dictaminat pel Tribunal Suprem".

La portaveu del PP, Concepció Veray, ha qualificat tant la moció com la votació d'aquest dilluns com un "error polític". "El plenari de Girona no és ningú per declarar persona 'non grata' a ningú", ha afirmat Veray, que es refereix tant a Felip VI com al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

"L'informe diu una sola cosa, que com que no té efectes jurídics facin el que vulguin amb les mocions, només faltaria que d'una moció com aquella se'n derivessin efectes jurídics i vostès es creguessin amb el dret de dir qui és benvingut a la ciutat de Girona i qui no", ha opinat.

Finalment, Veray ha refermat que per al seu grup tant el monarca espanyol com Enric Millo "són benvinguts ahir, avui, demà i sempre".