Quatre dones que ocupen llocs influents a les comarques gironines constaten que el procés per aconseguir la plena igualtat amb els homes s'ha aturat des de fa unes dècades. Hi posen matisos diferents però totes comparteixen "la igualtat real" queda lluny. Així ho assegura l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
La majoria assegura no haver-se sentit discriminada pel fet de ser dona però, algunes, admeten que "s'han hagut d'imposar" en determinades situacions. L'ACN ha entrevistat algunes de les dones que lideren diversos sectors a la demarcació per conèixer la seva opinió sobre la situació actual.
Política amb gestos
L'Ajuntament de Girona està liderat per una dona. Però no només això. La resta de cares visibles de l'oposició també ho són. Una realitat "poc habitual", assegura l'alcaldessa, Marta Madrenas.
Madrenas va assumir el càrrec l'any 2016, tot i que va entrar a la vida política el 2011 de la mà de Carles Puigdemont. Durant aquest període, Madrenas assegura que no ha patit masclisme però admet que es troba en una posició de poder per qüestionar actituds que no li agraden en aquest àmbit. "Malauradament moltes dones no es troben en aquests rols d'alta direcció com per poder-se imposar", ha lamentat.
A nivell intern, l'Ajuntament s'ha proposat fer bandera dels equips de treballs mixtos i incorporar personal masculí en departaments majoritàriament femenins, i a la inversa. A nivell de ciutat, Madrenas diu que una de les seves grans apostes ha estat l'impuls a l'esport en femení perquè "està demostrat que les dones ho deixen abans que els homes i no ha de ser així".
El darrer projecte engegat passa per potenciar les vocacions femenines en carreres tecnològiques amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG). El consistori també té la mirada posada en evitar la publicitat sexista, que "cosifica a la dona".
L'alcaldessa i també diputada creu que "jurídicament" s'ha assolit la igualtat però que això no es reflecteix en una "igualtat efectiva". "Durant les dues darreres dècades no s'ha avançat, de fet crec que ens hem estancat", ha assegurat. Madrenas posa com a exemple la lluita contra la "xacra" de la violència de gènere.
La primera directora de la Politècnica
Maria Àngels Pelach s'ha convertit en la primera dona que dirigeix l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (Udg). Pelach és química de formació i va accedir al càrrec el passat mes de gener, rellevant a l'actual rector Quim Salvi.
El centre imparteix 11 graus universitaris de caràcter tècnic amb un 19,5% de dones. Enginyeria Agroalimentària i el grau en Innovació i Seguretat Alimentària tenen els percentatges més elevats de noies estudiants. La diferència més gran, en canvi, es troba en els estudis de mecànica i informàtica. "Falten dones en el món de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques", admet Pelach. Un dels objectius de mandat que es marca passa per "captar més talent" en general "però sobretot femení".
La directora de la Politècnica admet que "fa uns anys" que el nombre de noies estudiants al centre es manté estable. Pelach assegura que a nivell universitari "mai" ha notat discriminació des que era estudiant fins ara pel fet de ser dona. En canvi, sí que admet que ha sentit comentaris d'antigues alumnes que es troben amb "recels" per trobar feina pel fet de ser dona.
Per celebrar la jornada del 8 de març, aquest dijous a la tarda faran un 'networking' de dones enginyeres. El 'Fem Enginy' portarà casos de dones d'èxit perquè "siguin el mirall" de les estudiants.
El món artístic, lluny de la "igualtat"
Montse Aguer dirigeix els Museus Dalí des de l'any 2015 i després de la mort d'Antoni Pitxot. Fins aleshores, aquesta experta en la figura del geni del surrealisme, havia dirigit el Centre d'Estudis Dalinians. El seu ascens, assegura, va ser un "procés natural". "Era una persona molt propera al senyor Pitxot i en cap moment es va tenir en compte si era una dona per accedir al càrrec", afirma. De fet, a la Fundació Gala-Salvador Dalí hi ha moltes dones en plantilla i afirma que mai ha notat diferenciació en aquest sentit.
Sí que s'ha sentit en certa manera discriminada en d'altres situacions. En viatges a d'altres països, per exemple. "És veritat que alguna reunió a fora pel fet de ser dona t'has d'imposar o dir: escolta que jo sóc la directora. I això potser a altres directius no els toca fer-ho", afirma.
"Crec que estem molt lluny d'assolir la plena igualtat i crec també que en els últims anys hi ha hagut una regressió i que hem de recuperar espai", afegeix. En aquest sentit, diu, "en ple segle XXI hem d'analitzar l'eficiència i la possibilitat d'una persona independentment de si és home o dona". En definitiva, insisteix, "hem de lluitar i aconseguir el lloc que ens pertoqui". "Ni més ni menys, el lloc que ens pertoqui", remarca.
Desigualtats al sector empresarial
L'Associació Gironina d'Empresàries (AGE) va néixer el 1994 per tal d'aconseguir que la patronal acollís també a dones que eren al capdavant de diferents companyies. Pràcticament 25 anys després, la seva presidenta creu que els reptes fundacionals s'han assolit però ara tenen noves fites.
"El nostre objectiu actual és deixar d'existir", ha dit Maria Rosa Agustí. Agustí és la presidenta d'una entitat que agrupa més de 150 sòcies, que treballen en pràcticament tots els sectors econòmics. "Una associació d'empresàries reclamant el que reclama no hauria d'existir el 2018", ha assegurat Agustí.
La presidenta de l'entitat considera que les desigualtats tenen a veure amb un tema "educacional i de registres" ja que qui "encara determina els sous" considera que "la dona no necessita tant perquè hi ha un marit al seu costat que l'acompanya". Una situació que lamenta i que l'associació d'empresàries intenta canviar.
Agustí també constata un retrocés dins del sector econòmic, sobretot en la desigualtat salarial. De fet, apunta que "amb els sous actuals" hi ha dones que "abandonen el mercat laboral" perquè "no els surt a compte amb el que cobren"