Un 77,29% dels 185 dels alumnes de primària matriculats a l'escola Josep Pous i Pagès del barri de Sant Joan de Figueres presenten absentisme escolar en diferents graus. Una xifra que suposa que gairebé vuit de cada deu falten regularment a classe. A l'escolarització secundària, la xifra supera el 80% en els estudiants de primer d'ESO, que no assisteixen a classe voluntàriament o bé perquè estan expulsats. Aquesta és una de les dades que fa públiques el Pla Estratègic del barri, que aquest dilluns s'ha presentat a la comissió dedicada al sector oest de la ciutat.
El document és un full de ruta a quatre anys vista i proposa la creació d'una taula de treball (amb tècnics i polítics de la Generalitat) que estableixi els recursos disponibles, un "equip motor" (integrat per responsables de diferents àrees de l'Ajuntament) i una taula tècnica (integrada per diversos grups de treball). Aquests espais seran els que encarregats d'establir quines actuacions cal dur a terme en l'àmbit dels serveis socials, l'educació, la salut, la inserció, la seguretat, l'espai públic i l'habitatge.
El barri de Sant Joan es va crear entre els anys 60 i 70 al sector oest de la ciutat. Està format per 44 habitatges propietat d'Incasòl, 100 habitatges dels anomenats blocs "sindicals· i diverses propietats privades.
Es calcula que hi viuen prop de 4.000 persones, de les quals un miler són d'ètnia gitana. Malgrat això, les dades apunten a un decreixement progressiu en els darrers set anys a la zona del Culubret i els habitatges sindicals. I és que la població autòctona que no és d'ètnia gitana ha anat emigrant d'aquests barris perifèrics i actualment suposa un 51% davant del 75% que hi havia l'any 2000. Aquesta situació ha afavorit, detalla el document, l'arribada de població immigrada a la zona.
Al barri i especialment al Culubret i als habitatges sindicals, hi ha un percentatge molt alt de pisos on viuen famílies nombrosos. En concret, de les 428 famílies que hi resideixen, 123 tenen entre cinc i set membres. Una situació que, segons el document, implica una major demanda d'habitatge en un parc envellit i amb mancances d'accessibilitat.
Aquestes dades se sumen al fet que aquesta zona de la ciutat és on més concentració de població beneficiària del PIRMI hi ha, amb un 33% de les famílies. A tot plegat s'hi afegeix la "normalització del frau energètic". I és que el 25% dels habitatges inspeccionats a la zona durant el 2016 i el 2017 punxaven els subministraments.
L'absentisme escolar és una altra de les problemàtiques que el pla posa de manifest. Es presenta ja des del cicle inicial però es va agreujant a mesura que avancen els cursos. El més nombrós (amb un 44.57%) és el lleu, que se situa entre els nou i els 43 dies sense justificar l'any.
Amb dades totals, un 77,29% dels 185 alumnes de primària matriculats presenten absentisme en algun dels seus graus. D'aquestes, el 44,32% (82 estudiants) són lleus i el 32,97% moderats i greus. En l'àmbit de l'escolarització secundària, la xifra supera el 80% en el cas dels alumnes de primer d'ESO que no van a classe voluntàriament o bé perquè han estat expulsats.
El document alerta que aquesta situació s'ha "normalitzat". Malgrat això, apunta a una "millora significativa" des de fa cinc anys en relació al nombre d'experiències d'èxit escolar dins de la comunitat gitana. Tot plegat, gràcies al Pla de Desenvolupament Comunitari que ha permès que set membres d'aquest col·lectiu s'hagin tret el graduat d'ESO, dues dones estudiïn a la universitat i tres més estiguin fent cicles formatius, entre d'altres.
Es calcula que hi viuen prop de 4.000 persones, de les quals un miler són d'ètnia gitana. Malgrat això, les dades apunten a un decreixement progressiu en els darrers set anys a la zona del Culubret i els habitatges sindicals. I és que la població autòctona que no és d'ètnia gitana ha anat emigrant d'aquests barris perifèrics i actualment suposa un 51% davant del 75% que hi havia l'any 2000. Aquesta situació ha afavorit, detalla el document, l'arribada de població immigrada a la zona.
Al barri i especialment al Culubret i als habitatges sindicals, hi ha un percentatge molt alt de pisos on viuen famílies nombrosos. En concret, de les 428 famílies que hi resideixen, 123 tenen entre cinc i set membres. Una situació que, segons el document, implica una major demanda d'habitatge en un parc envellit i amb mancances d'accessibilitat.
Aquestes dades se sumen al fet que aquesta zona de la ciutat és on més concentració de població beneficiària del PIRMI hi ha, amb un 33% de les famílies. A tot plegat s'hi afegeix la "normalització del frau energètic". I és que el 25% dels habitatges inspeccionats a la zona durant el 2016 i el 2017 punxaven els subministraments.
L'absentisme escolar és una altra de les problemàtiques que el pla posa de manifest. Es presenta ja des del cicle inicial però es va agreujant a mesura que avancen els cursos. El més nombrós (amb un 44.57%) és el lleu, que se situa entre els nou i els 43 dies sense justificar l'any.
Amb dades totals, un 77,29% dels 185 alumnes de primària matriculats presenten absentisme en algun dels seus graus. D'aquestes, el 44,32% (82 estudiants) són lleus i el 32,97% moderats i greus. En l'àmbit de l'escolarització secundària, la xifra supera el 80% en el cas dels alumnes de primer d'ESO que no van a classe voluntàriament o bé perquè han estat expulsats.
El document alerta que aquesta situació s'ha "normalitzat". Malgrat això, apunta a una "millora significativa" des de fa cinc anys en relació al nombre d'experiències d'èxit escolar dins de la comunitat gitana. Tot plegat, gràcies al Pla de Desenvolupament Comunitari que ha permès que set membres d'aquest col·lectiu s'hagin tret el graduat d'ESO, dues dones estudiïn a la universitat i tres més estiguin fent cicles formatius, entre d'altres.
La seguretat i l'espai públic
La sensació de seguretat a la zona i els barris de l'entorn així com la millora de l'espai públic són altres dels aspectes que aborda el pla. Pel què fa al primer, es destaquen els dispositius que hi fa la Guàrdia Urbana i la imminent instal·lació de càmeres de videovigilància. En l'àmbit de l'espai públic, el document veu "insuficients" els estàndards de neteja que hi ha al barri. En concret, detalla que a la zona hi ha una paperera per a cada 54 habitants quan la ràtio recomanada és d'un per a cada 46 residents. La situació s'agreuja a la zona del Culubret, on n'hi ha una per a cada 66 persones.
Per tot plegat, el pla proposa la creació de tres òrgans: una taula institucional (integrada pel govern municipal, direccions territorials de les conselleries de la Generalitat, grups polítics i experts en el tercer sector), que haurà de marcar els recursos disponibles. També un equip "motor" (amb un regidor delegat, caps de les diferents àrees municipals i un tècnic específic) i una taula tècnica integrada per diversos grups de treball que treballin cada àmbit d'actuació. A través d'aquests òrgans s'hauran de dissenyar les accions a dur a terme per millorar la convivència i aconseguir una transformació social i urbanística "progressiva" a la zona i al seu entorn.
El regidor delegat al barri, Francesc Cruanyes, ha explicat que el document no diu accions concretes perquè això és el que s'haurà de començar a treballar a partir d'ara. De fet, la previsió és que la taula "institucional" es constitueixi aquest mateix mes i a partir d'aleshores es concreten les altres i es comencin a dissenyar les accions. "El pla no pretén ser un brindis al sol", insisteix.
"Per exemple, el problema del frau elèctric caldrà abordar-lo per discernir entre aquelles famílies que estan en situació de pobresa energètica i les que no", remarca. També, afegeix, les taules de treball hauran d'abordar si, en l'àmbit sanitari, "és necessari un cap o un centre sanitari". "Llavors i a partir de la taula institucional, veure de quins recursos disposem", afegeix.
Sigui com sigui, el document no contempla, per ara, actuacions urbanístiques com els enderrocs dels habitatges d'Incasòl que s'havien anunciat inicialment. Cruanyes insisteix que hi ha un pacte de ciutat per abordar la transformació al barri i que, a partir d'ara, s'hi ha de posar fil a l'agulla amb accions "concretes i possibles".
Per tot plegat, el pla proposa la creació de tres òrgans: una taula institucional (integrada pel govern municipal, direccions territorials de les conselleries de la Generalitat, grups polítics i experts en el tercer sector), que haurà de marcar els recursos disponibles. També un equip "motor" (amb un regidor delegat, caps de les diferents àrees municipals i un tècnic específic) i una taula tècnica integrada per diversos grups de treball que treballin cada àmbit d'actuació. A través d'aquests òrgans s'hauran de dissenyar les accions a dur a terme per millorar la convivència i aconseguir una transformació social i urbanística "progressiva" a la zona i al seu entorn.
El regidor delegat al barri, Francesc Cruanyes, ha explicat que el document no diu accions concretes perquè això és el que s'haurà de començar a treballar a partir d'ara. De fet, la previsió és que la taula "institucional" es constitueixi aquest mateix mes i a partir d'aleshores es concreten les altres i es comencin a dissenyar les accions. "El pla no pretén ser un brindis al sol", insisteix.
"Per exemple, el problema del frau elèctric caldrà abordar-lo per discernir entre aquelles famílies que estan en situació de pobresa energètica i les que no", remarca. També, afegeix, les taules de treball hauran d'abordar si, en l'àmbit sanitari, "és necessari un cap o un centre sanitari". "Llavors i a partir de la taula institucional, veure de quins recursos disposem", afegeix.
Sigui com sigui, el document no contempla, per ara, actuacions urbanístiques com els enderrocs dels habitatges d'Incasòl que s'havien anunciat inicialment. Cruanyes insisteix que hi ha un pacte de ciutat per abordar la transformació al barri i que, a partir d'ara, s'hi ha de posar fil a l'agulla amb accions "concretes i possibles".
