La tardor d'aquest 2017 ha estat de les més seques de les darreres dècades, segons ha indicat el Servei Meteorològic de Catalunya. L'estació ha estat seca a bona part de Catalunya i molt seca –amb una precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans climàtics- a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de ponent. Per la seva banda, els valors termomètrics han estat els normals per l'època al conjunt del país tot i que amplis sectors del litoral i prelitoral sud i central, cotes altes del Pirineu i Prepirineu Oriental, Osona, Montsec i àrea del Montseny han estat zones càlides i punts de Ponent i oest del territori han estat freds.
Segons el Servei Meteorològic, el fet més destacat és l’escassa precipitació recollida a gairebé tot Catalunya, que ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica. El Servei Meteorològic ha qualificat aquesta tardor de seca a gairebé tot el territori. Els sectors que han presentat un dèficit pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans, i on l’estació s’ha de qualificar de molt seca, han estat els extrems sud i nord-est de Catalunya, i de forma més local a punts de les comarques ponent. Així, al Montsià, bona part del Baix Ebre i extrem nord de l’Alt Empordà, no s’ha arribat a recollir el 30% respecte de la precipitació mitjana de la tardor.
Respecte dels anys anteriors, la tardor de 2017 ha resultat a molts punts d’entre les més seques de les darreres dècades, semblant a la tardor del 2009. Així, 7 de les 44 estacions amb més de 20 anys de dades han tingut la tardor més seca de la seva sèrie -Pantà de Darnius – Boadella, a l’Alt Empordà, Aldover i l’Aldea, al Baix Ebre, Cassà de la Selva, al Gironès, Alcanar i els Alfacs, al Montsià, i Constantí, al Tarragonès-. A altres vuit estacions ha estat la segona tardor més seca, que són la del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, Cabanes i Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà, la Tallada d’Empordà, al Baix Empordà, Viladecans, al Baix Llobregat, i Amposta i Ulldecona – els Valentins, al Montsià.
De les dues sèries centenàries que es disposa a Catalunya (Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1905, i Observatori Fabra, des de 1914), la tardor de 2017 ha resultat la tercera més seca a l’Observatori de l’Ebre, després de les tardors de 1974 i 1935.
Dels tres mesos de l’estació, cal remarcar especialment el mes de novembre per l’escassa precipitació recollida a gran part del territori, amb algunes excepcions. Aquesta precipitació va presentar valors molt baixos, inferiors al 30% respecte de la mitjana climàtica corresponent, resultant un mes molt sec, comparable als novembres del 2009 o 2006. Aquestes anomalies van ser conseqüència del desplaçament de l’Anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació habitual, fet que va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic, afavorint el pas de sistemes frontals amb direcció nord-oest. Per contra, el novembre va resultar plujós a zones elevades del Pirineu occidental i central, i a punts del litoral Nord.
Respecte dels anys anteriors, la tardor de 2017 ha resultat a molts punts d’entre les més seques de les darreres dècades, semblant a la tardor del 2009. Així, 7 de les 44 estacions amb més de 20 anys de dades han tingut la tardor més seca de la seva sèrie -Pantà de Darnius – Boadella, a l’Alt Empordà, Aldover i l’Aldea, al Baix Ebre, Cassà de la Selva, al Gironès, Alcanar i els Alfacs, al Montsià, i Constantí, al Tarragonès-. A altres vuit estacions ha estat la segona tardor més seca, que són la del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, Cabanes i Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà, la Tallada d’Empordà, al Baix Empordà, Viladecans, al Baix Llobregat, i Amposta i Ulldecona – els Valentins, al Montsià.
De les dues sèries centenàries que es disposa a Catalunya (Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1905, i Observatori Fabra, des de 1914), la tardor de 2017 ha resultat la tercera més seca a l’Observatori de l’Ebre, després de les tardors de 1974 i 1935.
Dels tres mesos de l’estació, cal remarcar especialment el mes de novembre per l’escassa precipitació recollida a gran part del territori, amb algunes excepcions. Aquesta precipitació va presentar valors molt baixos, inferiors al 30% respecte de la mitjana climàtica corresponent, resultant un mes molt sec, comparable als novembres del 2009 o 2006. Aquestes anomalies van ser conseqüència del desplaçament de l’Anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació habitual, fet que va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic, afavorint el pas de sistemes frontals amb direcció nord-oest. Per contra, el novembre va resultar plujós a zones elevades del Pirineu occidental i central, i a punts del litoral Nord.
La temperatura, normal en general
La tardor ha estat normal a la major part de Catalunya, amb valors d’anomalies molt similars a les climàtiques. S'han registrat temperatures amb un grau per sobre l'habitual a bona part del sector sud i central del litoral i prelitoral, com a la mateixa ciutat de Barcelona, però també a cotes altes del Pirineu i Prepirineu Oriental, Osona, al Montsec i a l’àrea del Montseny. En canvi, les temperatures han estat lleugerament freda a alguns sectors de les comarques de Ponent i oest del país, com ara el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, punts del Pirineu occidental, a la serra de Prades i també al Solsonès i el Berguedà.
A la major part de les estacions gestionades pel Servei Meteorològic, la temperatura mitjana de la tardor ha presentat valors molts semblants als climàtics.
El balanç de temperatura de la tardor és el resultat de tres mesos amb comportaments ben diversos. El setembre va resultar fred arreu, especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental. Va ser el setembre més fred des del 2015. Aquestes anomalies negatives de la temperatura van ser causades per la retirada de la massa tropical com a conseqüència del flux del nord que va afavorir l’entrada de masses d’aire més fresques procedents d’altes latituds.
L’octubre, per contra, va resultar càlid a bona part del país, i molt càlid a les parts més elevades del territori, a Osona i a punts de l’altiplà Central, com a conseqüència de la persistència anticiclònica. Aquesta va inhibir les masses d’aire fred procedent d’altes latituds, provocant que la temperatura estigués per sobre dels valors normals.
El darrer mes de l’estació va ser més contrastat. Així, el novembre va ser normal o fred a Catalunya, a punts de la serralada Prelitoral, delta de l’Ebre, altiplà Central, Prepirineu, les Alberes i a la conurbació de Barcelona, va resultar càlid.
A la major part de les estacions gestionades pel Servei Meteorològic, la temperatura mitjana de la tardor ha presentat valors molts semblants als climàtics.
El balanç de temperatura de la tardor és el resultat de tres mesos amb comportaments ben diversos. El setembre va resultar fred arreu, especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental. Va ser el setembre més fred des del 2015. Aquestes anomalies negatives de la temperatura van ser causades per la retirada de la massa tropical com a conseqüència del flux del nord que va afavorir l’entrada de masses d’aire més fresques procedents d’altes latituds.
L’octubre, per contra, va resultar càlid a bona part del país, i molt càlid a les parts més elevades del territori, a Osona i a punts de l’altiplà Central, com a conseqüència de la persistència anticiclònica. Aquesta va inhibir les masses d’aire fred procedent d’altes latituds, provocant que la temperatura estigués per sobre dels valors normals.
El darrer mes de l’estació va ser més contrastat. Així, el novembre va ser normal o fred a Catalunya, a punts de la serralada Prelitoral, delta de l’Ebre, altiplà Central, Prepirineu, les Alberes i a la conurbació de Barcelona, va resultar càlid.
Irradiació solar elevada
Els valors d’irradiació solar han estat superiors als valors normals a pràcticament tot el país. Les anomalies positives més baixes s’han donat a bona part de la meitat est del país i a la Val d’Aran, mentre que les més altes a les comarques del terç oest.
