Llançà indeminitzarà amb més de 200.000 euros el propietari de l'habitatge que el TSJC va ordenar enderrocar fa cinc anys. La decisió arriba després que la propietat executés la sentència, tirés a terra l'edifici i la filla, en representació seva, reclamés danys i perjudicis a l'Ajuntament. El consistori li havia donat la llicència d'obres per fer una reforma i ampliació que, a la pràctica, va suposar aixecar una edificació nova amb una planta més. El planejament, però, no permetia aquesta actuació i, finalment i arran de la denúncia d'una veïna, l'alt tribunal va declarar nul el permís i va obligar a tirar a terra l'edifici.
L'alcalde, Pere Vila, diu que el pagament es farà en les properes setmanes perquè des de fa quatre anys tenen consignació pressupostaria per assumir-lo. Vila admet que hi va haver errades en el procés però insisteix que ells van seguir "els informes dels tècnics perquè sinó ho haguéssim fet hauria estat prevaricació".
En aquest sentit, diu que l'anterior govern (amb ERC liderant l'alcaldia) va demanar diversos informes sobre com assumir la indemnització i que tots van concloure que hi havia hagut "coresponsabilitat" en l'afer i que calia pagar-ho a mitges. Finalment, el cas es va elevar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (que és qui ha de donar el permís pel pagament). L'ens també arriba a aquesta conclusió i proposa una indemnització de 203.248,46 euros pel cost de reposició d'un habitatge de similars característiques (358.791,05 euros), per les despeses relacionades amb l'enderroc (43.705,88 euros) i el lloguer d'un habitatge per suplir el que va haver d'enderrocar (4.000 euros). La propietat en reclamava 483.160,93.
El pagament es farà via arques públiques però Vila ja ha avançat que a estan treballant per aconseguir que les asseguradores (tant de l'Ajuntament com de la resta d'agents implicats en el cas) es facin càrrec del cost de la indemnització.
Un litigi iniciat fa 14 anys
El cas es remunta a l'any 2003 quan l'Ajuntament va atorgar llicència d'obres al promotor per a un edifici situat a tocar de la carretera N-260 entre Llançà i Portbou. En concret, se l'autoritzava a reformar i ampliar l'habitatge en planta baixa i un pis nou en primera planta.
El permís estava viciat d'entrada perquè, segons el planejament vigent, l'immoble es trobava en un terreny que tenia consideració de sòl urbà que només admetia un habitatge unifamiliar aïllat i, en tot cas, fer-hi obres de "consolidació i rehabilitació".
La casa existent, a més, es trobava en situació de volum disconforme perquè no complia amb les separacions respecte als veïns establertes amb posterioritat al pla. Un any després, una veïna va interposar una denúncia davant del consistori per "infracció urbanística".
La denúncia al·legava que les obres que s'estaven fent consistien, en realitat, en la construcció d'un nou edifici de dues plantes ja que, tot i que inicialment, s'havien mantingut tres parets preexistents, finalment s'havien enderrocat per fer-ne de noves. Segons el denunciant, per tant, la llicència no emparava els treballs.
Llicència per reforma i ampliació
Després d'una inspecció, els tècnics directors de l'obra van al·legar que havien hagut de fer l'enderroc perquè l'estructura originària patia moviments degut als assentaments de terreny i l'arquitecte assessor de l'Ajuntament va donar aquesta versió per bona. Via decret d'alcaldia, l'Ajuntament va tancar l'assumpte.
La denunciant, però, va endegar la via judicial. Primer amb una recurs contenciós contra el decret, que el jutjat no li va admetre per "desviació processal" i, finalment i a través d'un recurs d'apel·lació, el TSJC li va donar la raó declarant nul·la la llicència i ordenant l'enderroc de l'edificació en una sentència de l'any 2012.
El propietari va executar-la i va enderrocar totalment l'habitatge l'any 2013. Uns mesos després, la seva filla (en representació del propietari) va reclamar a l'Ajuntament la responsabilitat patrimonial de l'actuació en considerar que la situació li havia provocat danys. Demanava més de 400.000 euros en concepte de danys.
El consistori, que va admetre que la coresponsabilitat de l'afer, va demanar un informe al servei jurídic on es concloïa que existia una "concurrència de culpes" en un 50% i es fixava una indemnització per un import de 203.248,46 euros. El mateix que ara proposa la Comissió de la Generalitat.
ERC volia "dirimir responsabilitats"
El portaveu d'ERC i exalcalde, Guillem Cusí, ha assegurat que les peticions d'informes que va encarregar el govern que ell liderava i que va heretar la problemàtica buscaven trobar la fórmula per evitar que la indemnització l'haguessin d'assumir amb "diners de tots els ciutadans". Cusí creu que la responsabilitat de l'afer recau en l'alcalde, Pere Vila, i la resta de persones que van permetre que "amb la connivència d'uns i altres" s'acabés amb una sentència d'enderroc. "Volíem que es dirimissin responsabilitats", afegeix.
