L'Audiència de Girona ha absolt el constructor que s'enfrontava a 8 anys de presó i a pagar una multa de 7.200 euros per estafar dues parelles a qui va vendre cases que van quedar a mig fer a Sarrià de Ter (Gironès) entre els anys 2010 i 2011. El tribunal conclou que no ha quedat provat que el processat volgués "enganyar" les víctimes i ressalta que, quan la seva empresa de construcció va començar a tenir problemes econòmics i de liquiditat, va intentar trobar fórmules per "no perjudicar" els compradors. A més, ressalta que finalment va "buscar i obtenir un acord amb ells" perquè es quedessin les propietats i poguessin acabar de construir-se ells mateixos les cases. "No podem declarar provat que s'apropiés de cap import concret, el que obliga a la seva lliure absolució", argumenta la sentència.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull fins a set motius pels quals resolen que han d'absoldre l'acusat. "Concorren set dades que contrarien la tesi de les acusacions respecte a que l'acusat va contactar amb els denunciants tenint ja la intenció de defraudar", argumenta.
El primer d'ells és que la relació entre l'acusat i els querellants es va produir de manera no buscada pel constructor, perquè van ser els matrimonis els que es van interessar per adquirir les cases a través d'un agent de la propietat immobiliària (API). En segon lloc, argumenta que en el moment de fer-se el contracte de compravenda, la constructora era "solvent". "Es dedicava a això i podia perfectament assumir l'obra", detalla la sentència.
El tercer motiu és que, contràriament al que van declarar les parelles al judici, la sentència conclou que el processat "no va amagar als compradors que no disposava de les finques" perquè encara eren propietat d'una entitat bancària. A més, afegeix que va acabar comprant els terrenys pagant "de la seva butxaca" almenys 80.000 euros més IVA.
El cinquè argument és que va fer obres a les cases dels querellants (aixecant un 42% de les construccions) i també va "insistir" al paleta perquè seguís treballant tot i que ja no cobrava.
Segons exposa la sentència com a sisè motiu, quan l'empresa del constructor va començar a tenir problemes de liquiditat, el processat va "buscar la manera de no perjudicar, o de fer-ho el menys possible, als compradors". "Els va oferir inclús reconèixer-los el deute que tenia", diu la resolució.
Finalment, el tribunal assenyala que, quan va veure que no podia continuar endavant amb les obres, va "buscar i obtenir un acord" amb els compradors. Al judici els dos matrimonis van assegurar que es van veure forçats a formalitzar davant notari la compravenda de les cases i a acabar ells mateixos les obres perquè sinó es quedaven "sense res".
Per tot això, l'Audiència de Girona resol que no es pot declarar provat que el constructor "s'apropiés de cap import" i, per tant, l'han d'absoldre per la via penal. "Les diferències entre les parts derivades del cessament anticipat de l'obra han de ser resoltes davant dels tribunals civils, si als querellants convé", conclou la sentència.
L'Audiència de Girona absol el constructor i declara les costes processals d'ofici. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
El primer d'ells és que la relació entre l'acusat i els querellants es va produir de manera no buscada pel constructor, perquè van ser els matrimonis els que es van interessar per adquirir les cases a través d'un agent de la propietat immobiliària (API). En segon lloc, argumenta que en el moment de fer-se el contracte de compravenda, la constructora era "solvent". "Es dedicava a això i podia perfectament assumir l'obra", detalla la sentència.
El tercer motiu és que, contràriament al que van declarar les parelles al judici, la sentència conclou que el processat "no va amagar als compradors que no disposava de les finques" perquè encara eren propietat d'una entitat bancària. A més, afegeix que va acabar comprant els terrenys pagant "de la seva butxaca" almenys 80.000 euros més IVA.
El cinquè argument és que va fer obres a les cases dels querellants (aixecant un 42% de les construccions) i també va "insistir" al paleta perquè seguís treballant tot i que ja no cobrava.
Segons exposa la sentència com a sisè motiu, quan l'empresa del constructor va començar a tenir problemes de liquiditat, el processat va "buscar la manera de no perjudicar, o de fer-ho el menys possible, als compradors". "Els va oferir inclús reconèixer-los el deute que tenia", diu la resolució.
Finalment, el tribunal assenyala que, quan va veure que no podia continuar endavant amb les obres, va "buscar i obtenir un acord" amb els compradors. Al judici els dos matrimonis van assegurar que es van veure forçats a formalitzar davant notari la compravenda de les cases i a acabar ells mateixos les obres perquè sinó es quedaven "sense res".
Per tot això, l'Audiència de Girona resol que no es pot declarar provat que el constructor "s'apropiés de cap import" i, per tant, l'han d'absoldre per la via penal. "Les diferències entre les parts derivades del cessament anticipat de l'obra han de ser resoltes davant dels tribunals civils, si als querellants convé", conclou la sentència.
L'Audiència de Girona absol el constructor i declara les costes processals d'ofici. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
