Els tres primers investigats que han declarat davant el Suprem –Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas i Lluís Guinó- han acatat davant del jutge instructor, Pablo Llanera, les mesures de l'article 155. A més, han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre, segons informa la Cadena Ser i ha confirmat l'ACN. Tots tres han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge.
D'altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari "hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic". Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari "sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut" i que ho ha fet per tal de "preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure".
Carme Forcadell ha declarat durant dues hores i quinze minuts a Tribuanl Suprem, i després d'ella ho han fet Corominas (50 minuts) i Guinó (45 minuts).
Fonts jurídiques han explicat que tots tres han acatat les mesures del 155 –impulsat pel govern espanyol i aprovat pel Senat- i que han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el 27 d'octubre.
Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament "no pot fer un control de fons" de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència "no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions".
Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar "la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats". També ha defensat que el TC "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori" i s'ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica "és l'única possible per fer realitat els projectes polítics".