Forcadell, Corominas i Guinó acaten el 155 i diuen que la declaració d'independència va ser simbòlica

La presidenta del Parlament defensa davant el jutge el debat parlamentari

Els tres primers investigats que han declarat davant el Suprem –Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas i Lluís Guinó- han acatat davant del jutge instructor, Pablo Llanera, les mesures de l'article 155. A més, han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre, segons informa la Cadena Ser i ha confirmat l'ACN. Tots tres han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge.
 
D'altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari "hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic". Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari "sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut" i que ho ha fet per tal de "preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure".
Carme Forcadell ha declarat durant dues hores i quinze minuts a Tribuanl Suprem, i després d'ella ho han fet Corominas (50 minuts) i Guinó (45 minuts).
Fonts jurídiques han explicat que tots tres han acatat les mesures del 155 –impulsat pel govern espanyol i aprovat pel Senat- i que han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el 27 d'octubre.
Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament "no pot fer un control de fons" de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència "no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions".
Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar "la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats". També ha defensat que el TC "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori" i s'ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica "és l'única possible per fer realitat els projectes polítics".