Desbloquejar el conegut com a Capítol I (l'espai del pressupost on hi figura el cost del personal) és un dels principals objectius que s'ha marcat Sergi Bonet si torna a guanyar les eleccions al rectorat de la Universitat de Girona. En una entrevista, el futur candidat demana que Catalunya faci una aposta per l'ensenyament superior i se situï "com a mínim" en la mitjana de l'OCDE en despesa pública en aquesta matèria. La mesura implicaria gastar un 1,22% del pressupost en universitats. Actualment és d'un 0,8%.
L'actual rector en funcions ha concretat què suposaria aquesta situació en temes de personal. Actualment, 55 dels 80 milions d'euros del pressupost de la UdG són per pagar la plantilla. Si Catalunya es posés per sobre la mitjana de l'OCDE en despesa universitària, la UdG podria gastar 16 MEUR més en personal. D'aquesta manera, la universitat podria contractar "entre 250 i 300 persones més".
Sergi Bonet apostaria perquè dos terços d'aquestes noves contractacions fossin per a personal docent i investigador, i el terç restant serien d'administració i serveis. La justificació d'aquesta contractació és, segons el rector en funcions, "per tal de fer front a l'envelliment del personal i fer també un relleu generacional". Actualment, l'administració té prohibit fer més contractacions.
Baixada en matrícules
Aquesta batalla per a més inversió en educació universitària ha de servir també per aconseguir reduir el cost de les matrícules. Segons precisa Bonet, només amb una inversió pública dins la mitjana de l'OCDE, el preu que paguen els alumnes es podria reduir a la meitat. Actualment, un alumne paga l'equivalent a un 28% del cost real dels estudis i d'aquesta manera en passaria a pagar un 14%.
L'accés gratuït a la universitat és una mesura que, segons Bonet, garanteix la igualtat d'oportunitats. El futur candidat a rector considera que el sistema de beques "és una mesura paternalista" que s'ha d'acabar.
Matrícules més barates i la contractació de més personal són dos dels objectius que Bonet es posa si surt reelegit. El futur candidat a rector admet que són dues mesures que no depenen de la universitat. "Tot i això, estic segur que ho aconseguirem", afirma.
La llavor del convenciment de Bonet és una frase de Nelson Mandela: "Un guanyador és aquell somniador que no es rendeix mai". Per això, es proposa treballar "amb passió i professionalitat". "Tenim mecanismes per liderar i arguments per a fer-ho bé", assegura. A més, explica que "hi ha garanties" de que el 2018 es podria desbloquejar la contractació de personal.
El convenciment és que la UdG ha estat "pionera" i "líder" en reivindicacions de totes les universitats públiques catalanes. A hores d'ara, precisa Bonet, la pressió ha servit per abaixar matrícules i perquè els interins tinguin accés als coneguts com a trams de recerca.
"Els precedents demostren que la UdG ha liderat el sistema universitari català", assegura Bonet. Un lideratge que també hi és en reivindicacions polítiques com l'alliberament dels consellers i líders polítics catalans amb protestes al carrer però també amb acords del Claustre.
Nous estudis i noves formes d'estudiar
La UdG ha passat ja el tram dels 25 anys d'història. En aquest marc, Bonet marca un altre dels objectius que afecten de ple el futur de la universitat. Les noves necessitats de formació i d'accés al coneixement els porten a impulsar noves tipologies de graus. Una de les propostes que concretaran en el programa és una aposta per a la Fundació UdG: Innovació i Formació, que ha triplicat el nombre d'estudiants en aquests quatre anys i que serà "un objectiu" del programa de govern.
"Graus lliures, graus duals i graus semipresencials són tres propostes que caldrà impulsar en el futur", explica Sergi Bonet. L'objectiu és fer ensenyaments que siguin "flexibles" a les diferents necessitats de formació. El futur candidat a rector admet que això implica sortir de la "rigidesa" actual dels estudis. Els graus duals estan pensats per tenir una estreta relació amb l'empresa i els semipresencials ajunten la formació online amb una tutorització. D'aquesta manera, també seria factible obtenir formació conjunta amb universitats estrangeres sense obligar a desplaçaments.
Compromís d'actors i territori
Bonet ha posat d'exemple els deu campus sectorials que s'han posat en marxa amb 400 empreses com una de les mesures per connectar amb actors i territoris propers a Girona. D'aquesta manera, l'actual rector nega el diagnòstic de l'altre candidat, Joaquim Salvi, que s'havia perdut contacte amb l'entorn. "El millor que podem oferir al territori és seguir internacionalitzant-nos", afirma Sergi Bonet.
Una altra petició que fa als diferents agents "perquè la UdG no té recursos" té relació amb els problemes d'habitatge que tenen els estudiants. Una realitat que no és "única" de Girona, però que es podria solucionar amb "una residència per a 600 alumnes" que demanaria del compromís de diferents agents públics i privats.
Aquesta residència, precisa Bonet, podria resoldre el problema de pisos per a estudiants. El candidat a rector recorda però que la UdG no té prou diners per impulsar-la, perquè la Generalitat va "retallar considerablement" el fons de programes d'inversió, que ara se situa al voltant d'1 MEUR anual i es dedica només a mantenir els actuals edificis.
El "desgast" del Parc Científic
Un tema que ha perseguit el mandat de Sergi Bonet ha estat la situació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que ja ha entrat en liquidació. El candidat confia, però, que el Parc acabi passant a ser propietat íntegra de la UdG per poc més de 10 MEUR (en comptes dels 22 MEUR de deute actual). "A un any vista, la situació és excel·lent: tindrem un parc plenament ocupat, sanejat econòmicament i que compleix la seva funció", opina.
Una decisió judicial pendent sobre el Parc és si es decideix perseguir els patrons del Parc Científic per una mala praxi en la gestió. La decisió, en mans de l'administrador concursal, s'ha de prendre en les properes setmanes. Bonet, a nivell personal, "opina" que es declararà la situació com a fortuïta perquè "els patrons, que sabien del deute, no van fer mala praxis per incrementar-lo". El rector en funcions admet que "ha perdut caps de setmana" ocupant-se del tema del Parc Científic però que no li ha impedit desplegar el seu programa electoral.
Sergi Bonet va ser escollit fa quatre anys com a rector a la Universitat de Girona. Tot i que inicialment esperava estar només un mandat al capdavant de la institució, la situació política i els reptes pendents l'han fet decidir a tornar-se a presentar. Aquesta setmana, entre dimecres i divendres, s'han de fer oficials les candidatures. A banda de Bonet, només el fins fa poc director de l'Escola Politècnica Superior, Joaquim Salvi, ha anunciat que hi concorrerà.
