El Teatre Municipal de Girona va acollir ahir la representació de "E.V.A." de la companyia T de Teatre en el marc del festival Temporada Alta. La representació serveix com a homenatge després de 25 anys damunt dels escenaris i narra la història de quatre excompanyes d'escola que es retroben un cop ja son grans.
El text, redactat per Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat, és un viatge pels diversos escenaris de la memòria, les enveges, els traumes i, sobretot, el dolor. Les sigles que donen nom a l'obra signifiquen Escala Visual Analògica en referència al dolor, on una de les protagonistes n'és una doctora experta.
L'hora i quaranta minuts per la qual transcorre la representació es fa difícil de pair per la dificultat que representa escoltar les actrius i actors damunt de l'escenari. Constantment sona un fil musical de fons que encara contribueix a fer més inintel·ligible els diàlegs com la curiosa escenografia que ajuda a menjar-se el so. Si l'acció té lloc en la part frontal de l'escenari no hi ha problema, però de la meitat cap enrere és pràcticament impossible discernir bé les paraules.
Menció a banda es mereix Albert Ribalta en el seu paper de japonès. La complicada dicció, l'exagerat accent i les mancances acústiques de l'escenografia fan pràcticament impossible entendre una frase sencera. El més curiós del cas és que es comptava amb una instal·lació de micròfons que s'empraven en determinats moments per a dotar les veus de reverberació, però fora d'aquests instants, es mantenien apagats durant la resta de la representació.
En resum, es tracta d'una gran obra però que de ben segur es gaudeix més a les primeres files. Servidor, des de la dotzena, es va perdre la meitat del diàleg. Una veritable llàstima.
"E.V.A." té programat un nou passi per avui a les 19:30h
