Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) acollirà aquest dissabte una jornada d'estudi i divulgació sobre la comunitat de monges benedictines que va donar nom al municipi i que va ser el primer monestir femení a Catalunya. Aquest 2017 fa mil anys de la seva desaparició. L'objectiu de la jornada és seguir avançant en l'estudi d'aquesta comunitat, molt desconeguda encara i amb un paper destacat en la història de Catalunya malgrat haver existit només durant uns 130 anys. També es volen trencar tòpics sobre la seva vida quotidiana, alimentats per la cultura popular. Entre els deu ponents que participen a la trobada, hi ha historiadors, arxivers i també una monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat. Els continguts de la jornada es recolliran en un llibre i material pedagògic.
El que es vol amb aquesta jornada, titulada 'Sant Joan de les Abadesses, mil anys d'absència', és aprofundir en aquell període i molt especialment en la forma de vida d'aquesta comunitat de monges benedictines. Fundat l'any 885, va ser el primer monestir femení dels comtats catalans. L'educació i la cultura monàstica als cenobis femenins medievals, la vida monàstica, 'Ingilberga, la darrera abadessa' i les conseqüències de la seva expulsió, són alguns dels temes que es debatran aquest dissabte de la mà d'experts.
"Va ser un període breu, de 132 anys, però la petja que deixen les abadesses va ser tant gran que creiem que calia aprofundir i posar al dia els darrers estudis d'aquell període", destaca el rector de Sant Joan de les Abadesses, David Compte. Considera que es corre el risc de limitar la seva aportació basant-se només en la documentació que s'ha conservat d'aquell període, que parla de béns, patrimoni i el seu paper com administradores. Però per Compte, queda una altra part important per seguir estudiant com és el seu paper de "servir a la gent i a un territori, la seva vida espiritual, l'estudi de la paraula de Déu i el treball d'escriptori". En aquest sentit, creu que cal trencar encara tòpics sobre aquesta antiga comunitat de monges i aportar llum a la seva forma de viure. "Van ser unes autèntiques pioneres, emprenedores, que van aportar cultura i riquesa a un territori".
Entre els ponents que hi participaran, hi ha el catedràtic d'història medieval per la UPF, Josep Maria Salrach; la professora d'història medieval de la UB i membre fundadora del Centre Dudoda,Teresa Vinyoles; la co-investigadora principal del projecte d'I+D 'Paisatges espirituals', Núria Jornet, i la monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat i llicenciada en Filosofia, María Dolores Martín, entre d'altres. Les ponències duraran uns 45 minuts però també s'obrirà un espai de debat amb els diferents participants.
La jornada, que es farà al Palau de l'Abadia, finalitzarà amb la lectura de les conclusions. Amb la idea de donar a conèixer i recollir els continguts de les ponències, també s'editarà un llibre i es difondrà material divulgatiu. S'ha organitzat des del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines i el Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
La història del monestir
El monestir de Sant Joan de les abadesses es va fundar l'any 885, quan el comte Guifré el Pilós, va decidir crear una comunitat de monges benedictines. Va ser el primer monestir femení fundat a Catalunya i la primera abadessa va ser Emma, filla del comte, que va inspirar-se en l'esperit de pregària i treball de la regla de Sant Benet.
A la seva mort, la van succeir quatre abadesses: Adelaida (949-955?), Ranlo (955-962?), Fredeburga (962-996) i Ingilberga (996-1017). Durant l’abadiat d’Ingilberga, filla natural del comte Oliva Cabreta, es van difondre rumors sobre una vida poc exemplar i disbauxada a la comunitat. Però el cert és que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, germanastre d’Ingilberga, cobejava el monestir perquè volia ampliar les seves possessions territorials i afermar-se en el poder. Arran de les acusacions del comte, el papa Benet VI va ordenar la dissolució de la comunitat i la institució, en el seu lloc, d'una canònica l'any 1017.
