Després de donar-hi voltes des que van rebre la carta de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a Blanes (Selva) han decidit no cedir equipaments municipals per fer el referèndum el proper 1 d'octubre. La decisió no ha estat fàcil i ha estat un informe del secretari municipal el que ha acabat decantant la balança per no col·laborar.
En aquest informe, el secretari repassa tots els antecedents de les decisions tant del Parlament de Catalunya com el govern espanyol i el Tribunal Constitucional des d'aquest dimecres. El funcionari conclou que hi ha un advertiment als alcaldes de tots els municipis i per això conclou que "l'ajuntament no pot posar a disposició de la Generalitat cap local per a les votacions del referèndum ni prestar cap col·laboració amb aquesta finalitat".
Aquest dijous a la tarda, ja hi va haver una reunió entre l'equip de govern (integrat pel PSC, ERC i el PDeCAT) que va acabar sense acord pendents també de què pogués dir l'interventor municipal. Al final però, ha estat l'informe del secretari el que ha decantat la balança alhora de tenir locals per votar a Blanes el proper 1 d'octubre ja que es podrien fer servir els que són de titularitat de la Generalitat tot i que no siguin els habituals.
La decisió de l'alcalde, Miquel Lupiáñez, pot tenir repercussions a nivell local. L'equip de govern està integrat pel partit de l'alcalde, el PSC, i dues forces sobiranistes: el PDeCAT i ERC. Aquesta última, ha emès un comunicat on no garanteixen seguir al govern més enllà del referèndum. L'executiva local s'emplaça, a partir del dia 2 d'octubre, a prendre decisions sobre la continuïtat o no de la formació republicana al govern de Blanes. Amb tot, cal tenir present que els tres partits tenen 10 dels 21 regidors i que compten amb el suport extern d'altres formacions, sobretot el PP. Una situació d'equilibris que podria variar a partir d'ara tant si l'alcalde es manté en la negativa com si acaba cedint.
A més, es dona el cas que Lupiáñez va fer unes declaracions el mes de juny on es mostrava partidari de no posar entrebancs al referèndum si no suposava cometre cap il·legalitat com a alcalde. En un escrit al seu compte de Facebook també va assegurar que, a títol personal, aniria a votar No tal i com va fer el 9-N.
Altres municipis pendents
A les comarques gironines hi ha altres municipis que o no s'han posicionat o que cediran els espais com sempre sense firmar el decret d'alcaldia, almenys per ara. Aquest últim cas és el de l'Escala on, el PSC governa amb ICV i tenen majoria absoluta. Per ara, s'ha contestat al Govern que es podrà votar als llocs de sempre però no s'ha fet cap decret d'alcaldia perquè Víctor Puga és de vacances. Un altre municipi on s'han de prendre decisions és a Castell-Platja d'Aro. A aquest municipi hi governa CiU amb un alcalde, Joan Giraut, que havia militat a l'antiga Unió Democràtica. La decisió de si se cedeixen espais es prendrà en un ple previst pel proper dimarts.
PP i C's pressionen a Madrenas
A Girona l'alcaldessa Marta Madrenas ja ha firmat el decret que li demanava el president de la Generalitat. Tot i això, tant des del PP com des de Ciutadans li han reclamat que canviï la seva postura. Des del PP, la regidora Concepció Veray ha demanat a Madrenas que rectifiqui i "no posi Girona al marge de la democràcia". Des de Ciutadans han fet un pas més i han presentat un recurs contra el decret d'alcaldia perquè consideren que Madrenas "està fent un ús ideològic de la institució". La portaveu, Míriam Pujola, també ha demanat al PSC que abandoni l'equip de govern "per coherència".
