La ciutat de Perpinyà es converteix cada any en l'aparador de les millors imatges de fotoperiodistes que han viatjat a diferents punts del món amb l'objectiu de donar a conèixer conflictes i problemàtiques que no apareixen als mitjans o, si ho fan, és de forma fugaç. L'edició d'enguany del Visa Pour l'Image compta amb una selecció molt eclèctica de temes però amb un protagonista destacat, les batalles a la ciutat iraquiana de Mossul per forçar la retirada del DAESH. Sobre aquesta temàtica hi ha 3 de les 25 exposicions programades. El director del festival, Jean-François Leroy, ho justifica tot dient que és "un dels temes més importants de l'any" explicat a través d'uns treballs de gran qualitat de tres fotoperiodistes. "Tots expliquen la mateixa història però d'una forma i amb una perspectiva diferents", assenyala Leroy. Totes tres es poden veure al Couvent des Minimes.
Un dels autors és Álvaro Canovas, un fotoperiodista experimentat que ha estat en un bon nombre de guerres i conflictes. A la tornada, va admetre que aquell havia estat el conflicte més perillós que havia cobert. Aquest projecte tenia un component personal, ja que l'any anterior havia perdut un seu amic a la sala francesa Bataclan on hi va haver l'atac terrorista perpetrat pel DAESH. A 'Mossul, una amarga reconquesta', recull els cruents combats a aquesta ciutat acompanyant una unitat especial de soldats iraquians–la 'Golden Division'- juntament amb equips d'emergència de la policia.
A través de les seves instantànies, mostra la violència dels combats a la carreta així com el patiment dels civils. Entre les fotografies recollides, destaca la imatge d'una nena amb una bandera blanca a les mans i davant seu uns soldats iraquians o la de dos homes fugint amb dos criatures ferides als braços. Les altres dues exposicions dedicades a aquesta ciutat són de Lorenzo Meloni, 'La caiguda del califat') i el treball de Laurent Van Der Stockt titulat 'La batalla de Mossul'.
Altres temàtiques presents enguany, són les conseqüències del canvi climàtic amb el treball de Vlad Sokhin sobre les primeres víctimes d'aquesta problemàtica després de viatjar a punts com ara el nord d'Alaska o a Nova Zelanda o la proposta de Lu Guang amb 'Desenvolupament i pol·lució" on mostra el fràgil equilibri entre l'acció de l'home i la natura a una xina industrialitzada. També destaca l'obra de Renée C. Byer on mostra la vida dels refugiats afgans que van servir a l'exèrcit americà com a traductors, diplomàtics o enginyers, i que van anar als EUA amb l'esperança de tenir un futur millor. El resultat, però, ha estat una vida al marge de la societat, entre la pobresa i el crim.
D'altra banda, també hi ha recollits els efectes devastadors dels terratrèmols a diferents zones d'Itàlia, destruint desenes de pobles i provocant més de 40.000 desplaçats. És un treball d'Emanuele Scorcelletti.
La natura salvatge en estat pur
I amb un to positiu i vital, destaca la retrospectiva dedicada a Michael Nichols, un mestre molt premiat de la fotografia de natura pels seus reportatges al 'National Geographic'. Amb més de quaranta anys de carrera, ha treballat amb grans defensors de la natura com ara Jane Goodall, que també apareix en algunes instantànies emotives acompanyada de ximpanzés.
La mostra està instal·lada a la sala central del Couvent des Minimes i ofereix fotografies de gran format, plenes de color i algunes amb blanc i negre, que immortalitzen lleons, elefants i tigres en plena natura. Com a contrapunt, també recull l'impacte de l'home sobre la natura amb fotografies de turistes al Yellowstone National Park (Estats Units) o assajos amb animals.
Contenció amb les imatges d'atacs terroristes
Una de les activitats potents del Visa són les vetllades que es fan cada vespre al Campo Santo (del 4 al 9 de setembre) i que repassen els esdeveniments més destacats dels darrers dotze mesos a través de projeccions i debats. Enguany s'ha decidit limitar les imatges dels atacs per evitar fer publicitat als terroristes, conscients també que succeeixen a molts punts del món i amb les mateixes característiques, amb víctimes i destrucció. "No vull que la imatge d'un nen mort a Nigèria sigui menys important que la d'un nen a Barcelona", subratlla Leroy.
En l'edició d'enguany, es mantindran les mesures de seguretat que l'any passat arran dels atemptats a França. Així per exemple hi haurà controls a l'accés de les sales i es revisaran les bosses dels visitants abans d'entrar. Tampoc s'instal·larà la pantalla a la plaça de la República per poder seguir les vetllades programades en considerar-se que no és prou segur donat que a sota hi ha un aparcament subterrani.
El Visa s'allargarà fins al 17 de setembre i inclourà activitats complementàries com són les jornades per a professionals, xerrades, tallers i l'atorgament de premis als millors treballs. Enguany han rebut uns 4.500 dossiers.
Preguntat per si en l'edició de l'any vinent hi haurà algun canvi destacat coincidint amb el 30 aniversari del certamen, Leroy no ha volgut donar detalls i ha afegit: "Per què fer canvis, si funciona, cada cop hi ha més visitants a les exposicions i a les xerrades i això ens agrada perquè demostra que interessa el que els mostrem".
