Sessió doble a Cap Roig en una nit de contrastos

Ramon Mirabet i Iván Ferreiro van omplir la vetllada de música amb sort desigual

El català Ramon Mirabet i el gallec Iván Ferreiro tenien l'encàrrec ahir a la nit d'omplir de música les grades del Festival Jardins de Cap Roig en un doble concert que se les prometia molt felices. Amb tot, la primera decepció fou veure com les grades no es van omplir, deixant moltes butaques buides. La segona, fou l'actuació de Mirabet que va fer petit (literalment) l'escenari amb la seva banda formada per vuit components. El veí de Sant Feliu del Llobregat que va cultivar fama a França i autofinançar el seu primer disc, es va plantar a Cap Roig per a interpretar vuit sorollosos temes on era dificultós sentir-lo i molt més entendre'l.

"Estic molt content d'haver vingut a Cap Roig, sempre havia volgut ser-hi i sabia que algun dia tocaria aquí" va dir Mirabet amb fatxenderia després de ser felicitat en dues ocasions en motiu del seu aniversari i que no va agrair ni amb un simple "gràcies". No fou fins que tota la grada es va animar a cantar-li "per molts anys" que va baixar a la terra i regalar un "moltes gràcies" al respectable. El cantautor va rematar els seus discrets 49 minuts de concert amb "Home is where the heart is".

Vint minuts més tard Iván Ferreiro, exlíder de la formació Piratas, es va enfilar damunt l'escenari per salvar la nit. Els primers acords de "Me toca tirar" van deixar clar que tot el que havia passat fins aleshores fou un accident. La nit i el dia havien passat per un Cap Roig on Ferreiro va il·luminar la grada amb les seves composicions carregades de sentit, potència i ritme. La seva veu ressonava damunt la lleugera tramuntana, de forma clara i comprensible, en una actuació elèctrica.

 

A post shared by Marc Estarriola (@estarriola) on

Una hora i mitja on el gallec va repassar temes de la seva discografia en solitari com també altres composicions del seu anterior grup. "Santadrenalina", "Promesas que no valen nada", "El equilibrio es imposible", foren alguns dels temes més carregats de nostàlgia pels seus seguidors, mentre que la nit va ser rematada amb "Turnedo". En total 23 cançons plenes d'energia que un Ferreiro graciós, simpàtic i amb el seu característic caminar desmanegat va regalar a un públic que havia anat abandonant el recinte en comptagotes durant tota la vetllada.

Al final, només els més fidels seguidors es van quedar per combregar amb un dels tòtems del rock espanyol dels darrers 30 anys en una nit que, al final, va resultar rodona.