El petit final més gran per a Sons del Món

Maria Arnal i Marcel Bagés rematen la millor edició del festival

  • Maria Arnal i Marcel Bagés, ahir al Celler Espelt de Vilajuïga. Mònica Quintana
    Maria Arnal i Marcel Bagés, ahir al Celler Espelt de Vilajuïga
    Fotos: Mònica Quintana
  • El marc del Celler Espelt va servir per posar punt i final al Sons del Món. Mònica Quintana
    El marc del Celler Espelt va servir per posar punt i final al Sons del Món
    Fotos: Mònica Quintana

Al llarg del matí d'ahir ja s'havien publicat les dades d'assistència per a l'edició de més èxit del Festival Sons del Món que té lloc a diverses poblacions de l'Alt Empordà. Faltava però encara un concert de petit format; el de Maria Arnal i Marcel Bagés al Celler Espelt de Vilajuïga. Amb totes les entrades exhaurides i una visible satisfacció al rostre, el director i promotor del festival, Xavi Pasqual, va assistir per acomiadar l'edició d'enguany amb la mirada posada en el 2018.

Poc importava als assistents que el concert donés inici amb 22 minuts de retard respecte l'hora programada. El capvespre dibuixava un cel rogenc, la tramuntana refrescava i el vi de can Espelt afegia unes notes (aquestes de sabor) a la música del duet badaloní que es va arrencar com és habitual amb "45 cerebros y 1 corazón" seguit de "Bienes".

Fou una llàstima no poder situar l'escenari davant de les vistes monumentals que s'albiren des del Celler Espelt, però la tramuntana va obligar a canviar la seva ubicació i protegir-lo enfront la masia. La temptació de girar el cap o fins i tot donar-los l'esquena per a mirar l'horitzó era immensa. Amb tot, el magnetisme d'Arnal i Bagés és tant elevat que ningú es va atrevir a fer-ho.

 

A post shared by Marc Estarriola (@estarriola) on

La seva actuació va ratllar l'excel·lència però aquest no és un fet excepcional. Entre el públic hi havien moltes persones que els escoltaven per primera vegada però també d'altres que repetien per segon o tercer cop. Alguns pensarien que seria bo començar a retallar en les explicacions de cada un dels temes. Arnal i Bagés ja tenen un públic fidel i no els és necessari escoltar una vegada i un altre d'on prové cada cançó, qui és el seu compositor ni la història que amaga al seu darrera. Tanmateix, la personalitat d'Arnal ha convertit aquest fet en un ritual intrínsec de l'espectacle i despullar els concerts d'aquestes explicacions podria fins i tot resultar contraproduent.

El Sons del Món va cloure ahir de la millor manera; amb un concert de petit format que va resultar ser dels més grans que s'han vist en aquesta edició.