El Castell de Benidormiens, una fortificació mil·lenària amb present cultural

El monument ubicat a Castell d'Aro acull dues grans exposicions

Corria l'any 1041 quan apareix la primera documentació sobre el Castell de Benidormiens a Castell d'Aro (Baix Empordà). A partir de la seva construcció es va desenvolupar el nucli urbà de la vila propera a la franja litoral que aleshores es trobava sota la influència de la comunitat musulmana resident a la zona. Amb tot, la seva construcció va venir ordenada per cavallers i nobles, que al seu torn van cedir la fortificació i tota la Vall d'Aro a la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols per a protegir-se de la religió ocupant.

La seva ubicació estratègica queda palès encara en l'actualitat, i és que les principals artèries del municipi com el Carrer Major o la plaça de la Constitució tenen com a punt de partida el castell. A partir d'allà el municipi es va anar engrandint i creixent fins avui, gairebé mil anys després.

Tanmateix amb el pas dels anys ha petit greus contratemps que l'han malmès a nivell estructural. El primer va tenir lloc el 1462 durant la Guerra dels Remences quan es va incendiar. Posteriorment, el 1879 una explosió acompanyada d'un posterior incendi el va acabar de deixar molt deteriorat.

Un cop adquirit per l’Ajuntament, el 1970 n’encarrega la primera restauració, i el 1983 les sales, amb noms de personatges relacionats amb la seva història -comtessa Ermessenda, abat Llandrich, Ramon Berenguer, bisbe Pere Roger i Gaufred Vidal- s’habiliten per fer-hi exposicions. El 1996, el conjunt del nucli antic de la vila és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Al llarg d'aquestes tres dècades en el seu currículum expositiu hi figuren noms com els de Modest Cuixart, Romà Vallés, Domènec Fita, Josep Beulas, Josep Navarro Vives, Manel Bea, Antoni Pixot, Lluís Llongueras, Bonaventura Ansón, Lorenzo Quinn, Josep Niebla, Cristiano Plicato, Ramon Pujolboira, Anna Manel·la, Jaume Malaret, Lluís Roura o Isidre Vilaseca, per cintar-ne alguns.

Noves exposicions

Pel que resta d'any la fortificació acollirà tres noves exposicions programades i que s'allarguen fins al novembre. La més propera és la que comptarà amb un total de 45 obres pictòriques de Francesc Artigau Seguí, que donen una visió panoràmica de més de cinc dècades de trajectòria artística. Es podrà visitar del 5 d’agost al 17 de setembre.

Més enllà d’aquesta mostra, el Castell de Benedormiens també acollirà, abans no acabi l’any, les exposicions de Gil Granero (del 23 de setembre al 29 d’octubre) i una col·lectiva d’artistes locals (del 4 al 26 de novembre).

Altres espais

Castell-Platja d'Aro presenta més mostres i espais expositius. El Parc dels Estanys és escenari de dues mostres escultòriques de gran format a l’aire lliure: actualment fins al 28 de gener de 2018 amb peces de Clemente Ochoa, una proposta que ha pres el relleu a la mostra de Pedro Jordán (de març a juliol). Darrerament, el programa de l’Espai Cultural de la Masia Bas de Platja d’Aro, estrenat l’any passat, el configuren enguany la col·lectiva internacional d’art contemporani Summer Lovin’ (del 8 de juliol a l’11 de setembre) i una retrospectiva de l’Escola de Tapís de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró (del 16 de setembre al 8 d’octubre).