Una exposició mostra la transformació de Banyoles durant les Olimpíades

La ciutat va ser objecte de catorze intervencions

  • Els treballs d'acondicionament de La Draga. Pere Duran
    Els treballs d'acondicionament de La Draga
    Fotos: Pere Duran
  • Una retroexcavadora derruint una de les antigues casetes de l'Estany. Pere Duran
    Una retroexcavadora derruint una de les antigues casetes de l'Estany
    Fotos: Pere Duran

La Fundació Lluís Coromina – Espai Eat Art acull a partir de demà l’exposició "Banyoles a la llum dels JJOO’92", una retrospectiva dels canvis de la ciutat en motiu de la designació de Banyoles com a subseu olímpica. L’exposició, coorganitzada entre la Fundació Lluís Coromina i l’Ajuntament de Banyoles, amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, s’inaugurarà a les set del vespre i es podrà visitar fins al 30 de setembre.

Amb motiu dels 25 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i de ser designada Banyoles subseu olímpica, la ciutat i la comarca van viure una transformació cabdal i que avui encara serveix per posicionar el territori. L’autovia que connecta Barcelona, Girona i Banyoles, així com tot el nou concepte de ciutat que en va emergir, es posen de manifest en aquesta exposició organitzada i dirigida per Ricard Planas, amb guió de Joan Solana i disseny de Lluís Pau, i que compta amb documentació gràfica i audiovisual d’aquesta transformació.

“Aquesta és la subseu més important i en la qual s’ha invertit més. Un escenari únic, amb organització magnífica i el clima social, el millor que podia ser (...). La Seu d’Urgell i Banyoles són indiscutibles. I ara tothom ha d’admetre que Banyoles té unes virtuts molt grans”. Això afirmava Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i President del COOB’92 l’any 1992. I és que, el que posa de manifest aquesta exposició són les intervencions ecològiques, paisatgístiques, urbanes i socials que va patir Banyoles i comarca durant la preparació per acollir les proves olímpiques, a partir del 1989.

En total, catorze intervencions, la més important, l’autovia i la variant, que van ser factors de desenvolupament econòmic i d’obertura cultural; un benefici més enllà de l’esport i de les instal·lacions esportives. També va ser clau el canvi de la façana nord de la ciutat, o la creació de la Vila Olímpica, que suposava un nou model d’edificació per a la ciutat. Així mateix, la creació del pavelló poliesportiu, un equipament que s’esperava des de feia molts anys, ubicat al costat de l’estany. També es va dur a terme un nou Club Natació Banyoles, que va passar de ser un edifici amb aluminosi a un complex poliesportiu que ha esdevingut un referent internacional, i es va crear el Teatre Municipal, una reivindicació de feia temps. Carrers, places i altres indrets també van patir diverses transformacions, convertint Banyoles en una ciutat amb un nou concepte, molt més modern.

La Fundació Lluís Coromina, constituïda per l’empresari Lluís Coromina Isern l’any 2007, desenvolupa activitats en l’àmbit de les arts, de l’atenció a les persones i de la preservació de la natura i els animals i de l’entorn paisatgístic. La Fundació té tres seus: Espai Eat Art i El Puntal – laboratori de les arts a Banyoles i el centre d’acollida temporal d’animals La Perpinyana a Porqueres.