Dalí a Dalmau (1926): ''El cubisme només és mort pels que pinten arbres torts''

El fons Santos Torroella ja permet consultar correspondència de l'artista figuerenc

El 5 d'octubre de 1926Salvador Dalíva escriure una carta al seu estimat amic i propietari de les Galeries Dalmau de Barcelona, Josep Dalmau. En aquesta li demanava una sala per a exposar les seves obres de cares al mes de gener, passat Reis. L'artista figuerenc es trobava aleshores immers completament en el cubisme fruit de l'amistat i la influència que Picasso havia exercit en ell. Aquesta fou una etapa compresa entre el 1922 i el 1928, on aquest moviment es barrejava amb l'evocació de motius procedents de la pintura metafísica a través de pesats volums d'aparença immòbil i inquietant.

La correspondència, que ja es troba disponible en línia, és fruit del llegat del fons Santos Torroella que l'Ajuntament de Girona ha posat a disposició dels ciutadans. L'arxiu permet resseguir el camí que van recórrer l'artista i el galerista per acordar una de les exposicions més importants que va acollir Barcelona del geni figuerenc. En la carta, Dalí explica que ha "treballat moltíssim" i li promet "tres teles surrealistes que seran vistes a Barcelona per primera vegada en les seves galeries". Amb tot, el pintor també li demana material per a poder realitzar els seus quadres; una ampolla de vernís, un altre d'oli de clavell i dues fustes per a pintar.

Dalmau va respondre l'endemà mateix, el 6 d'octubre, dient-li que "les sales d'aquesta casa estan sempre a la seva disposició" i que tindria el material tan bon punt des del taller el tinguin preparat. Amb tot, el galerista va desvetllar una preocupació que tenia de feia temps i no és altra que l'"ensopiment" existent entre la ciutadania pel que fa a l'art. Dalmau assegura que té intenció de fer una exposició d'avantguarda amb "el propòsit de remoure un xic la tendència" instal·lada a Barcelona, cosa que "no es pot consentir". "Els convençuts ens hem d'imposar i deixar al seu lloc l'esperit de modernitat que pertoca a la nostra terra", apunta el barceloní.

Per tot això, Dalmau cerca "els millors soldats" i "vostè no pot faltar-hi", li diu a Dalí a qui qualifica de tenir el rang de "capità" en l'àmbit de l'art modern. És per això que li reclama "dues o tres obres" de "les més atrevides" que tingui, "pensi que hi haurà cubisme, surrealisme i artistes estrangers". El galerista demana les obres amb celeritat, entre el 12 o 13 d'octubre com a molt tard per inaugurar l'exposició el dia 16.

Dalí va respondre (carta no datada) confessant sentir-se "encantat" per l'oportunitat de participar en una exposició "completament de venguarda (sic)", explicant que és del tot necessària per tal de "renovar l'atmosfera artística viciadíssima que d'uns anys ençà es respira a Barcelona". El figuerenc, a més, dispara contra aquells artistes que fan obres de diversos estils sense definir-se completament i escollir un bàndol; assegura que seria bo per a "aclarir posicions de gent que neda entre dues aigües".

Amb tot, es compromet a enviar tres obres el dia 13 d'octubre, fregant la data límit posada per Dalmau, oferint pintures cubistes que es volen allunyar dels treballs dels francesos Amédée Ozenfant i Charles-Édouard Jeanneret-Gris, com també del cubisme italià. Dalí promet al galerista explicar-li la seva trobada amb Picasso, que li va causar un gran impacte. El figuerenc assegura aleshores que el futur passa pel cubisme, mentre que només el consideren "mort" aquells que "per comoditat prefereixen seguir pintant arbres torts i bells reflexes". Finalment adverteix a Dalmau que vagi en compte a l'hora de desembolicar els quadres, "ja que arribaran molls".

Una de les obres que enviarà és la popular "Natura Morta" i que precedeix a la també coneguda "Pierrot tocant la guitarra". Es desconeix quin fou el resultat de l'exposició però en el fons Torroella es poden llegir més cartes entre ambdós que segueixen col·laborant en el temps.